Inscrites en una paret davant de les Nacions Unides a la ciutat de Nova York hi ha antigues paraules d’incalculable valor:
“Forjaran relles de les seves espases
i falçs de les seves llances.
Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra,
ni s’entrenaran mai més a fer la guerra”. – Isaïes 2, 4
He estat amb activistes davant d’aquest mateix mur cantant “Down by the Riverside”, una cançó que promet que deixarem les nostres espases i escuts, “i no ens entrenarem mai més a fer la guerra, mai més”.
En paraules memorablement eloqüents pronunciades després de l’inici de la COVID-19, el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, va transmetre aquest missatge al món:
“La fúria del virus il·lustra la bogeria de la guerra. És hora de confinar el conflicte armat… Deixar de banda la desconfiança i l’animositat. Silenciïn les armes, aturin l’artilleria, acabin els atacs aeris. Acabar amb la malaltia de la guerra i lluitar contra la malaltia que està assolant el nostre món. Això és el que la nostra família humana necessita, ara més que mai.”
Alguns dels meus amics més propers esperen ara la sentència per haver acceptat la crida, literalment, a “forjar relles de les espases”. Van entrar en una base naval dels Estats Units que és el port d’origen d'”una de les majors acumulacions conegudes d’armament nuclear del món”. L’Estació Naval Nuclear de Kings Bay a St. Mary’s, GA té una flota de submarins nuclears Trident. El 4 d’abril del 2018, Mark Colville, Clare Grady, Martha Hennessy, Elizabeth McAlister, Patrick O’Neill, Carmen Trotta i el pare Steve Kelly S.J. van resar, van vessar sang, van pintar amb aerosol missatges contra les armes nuclears, van martellejar una rèplica d’una arma nuclear, van penjar pancartes i van esperar a ser arrestats.
Steve Kelly, un sacerdot jesuïta, ha estat tancat al Centre de Detenció del Comtat de Glynn des de la nit en que els set van entrar a l’Estació Naval de Kings Bay. En començar el seu tercer any a la presó, escriu que les seves cel·les brutes i atapeïdes són “un monestir del segle XXI”. Resa, llegeix, escolta, aprèn i escriu. La presó del Comtat de Glynn només permet la correspondència que fa servir targetes postals presegellades de 3×6. Steve ha dominat l’art de condensar els seus pensaments en missatges curts. “Les armes nuclears no desapareixeran per si soles”, diu.
Els coacusats de Steve han servit per diferents períodes de temps a la presó del comtat de Glynn i alguns han hagut de fer servir monitors de turmell, una mena de grillons, durant el confinament a casa. Els sis ara esperen la sentència. L’audiència telefònica de Liz McAllister se celebrarà el 8 de juny. Els altres esperen comparèixer a la Cort del Comtat de Glynn el 29 i 30 de juny. S’enfronten a anys de presó.
L’octubre del 2019, un jurat va trobar els 7 forjadors de relles de Kings Bay culpables de destrucció i depredació de propietat del govern, violació de domicili i conspiració. La jutgessa Lisa Godbey Wood va dictaminar que al jurat no se li permetria escoltar els testimonis experts o saber què va motivar cadascun dels set a resistir-se de manera no violenta a les armes nuclears. Va descartar el testimoni basat en la fe.
El 2003, les germanes de Santa Brígida de Kildare, Irlanda, em van demanar que parlés en un recés per persones les conviccions basades en la fe de les quals les van motivar a resistir-se sense violència a la imminent guerra dels Estats Units contra l’Iraq. Durant el recés vaig escoltar les preocupacions de cinc persones que sentien que estaven disposades a arriscar les seves vides i el seu futur, i que potser voldrien incorporar-se al nostre Equip de Pau a l’Iraq, a Bagdad. Però quan vaig tornar a Bagdad, vaig saber que en lloc d’això havien comès una acció de Forja de Relles a l’aeroport de Shannon. Estacionat a la pista hi havia un avió de guerra de la Marina dels Estats Units. Irlanda és un país neutral i els activistes creien que estava justificat intentar evitar que l’aeroport d’Irlanda s’utilitzés per dur a terme una guerra bel·ligerant a l’Iraq contra civils ja assetjats per anteriors atacs estatunidencs i 13 anys de sancions econòmiques. Entrant a l’aeroport de Shannon, van arribar fàcilment a un avió de guerra de la Marina dels Estats Units i el van martellejar. Harry Browne escriu sobre l’acció en un llibre titulat Hammered by the Irish. Afortunadament, van ser representats per advocats extremadament intel·ligents. Un d’ells, el Sr. Nix (ja mort), ha estat anomenat el darrer dels grans oradors irlandesos. El jutge no va permetre testimonis experts i de fet l’únic testimoni de la defensa a qui va permetre parlar va ser a mi ja que els cinc van dir que van resoldre prendre mesures després de sentir-me parlar en el seu recés. També va declarar que no hi hauria cap testimoni basat en la fe a la seva sala. Tot i que va insistir que no es jutjava la guerra, va haver de complir amb la llei irlandesa que permet als advocats dir el que vulguin en el resum final. A prop de la fi del judici, el Sr. Nix es va aixecar per parlar. Va assegurar al jutge i al jurat que el major pacifista de tots els temps era Jesús de Natzaret i que el major document pacifista mai escrit era el Sermó de la Muntanya, “i” va dir, “Estic a punt de llegir-vos-el ara mateix!” Acabant les benaurances, va assenyalar els acusats i els va descriure com a persones que no practicaven la seva fe com si estiguessin a la xarcuteria, triant una mica d’això o rebutjant allò. “Creuen en la seva fe!” va dir. Després el seu to va canviar recordant que s’havia sentit molt feliç recentment escoltant els nens jugar en un parc a prop de casa. Els nens perseguien les oques per un turó i després les oques perseguien els nens pel mateix turó. Què podria ser més bonic que el so dels nens jugant? Després va començar a parlar sobre nens al Líban els pares dels quals els havien dut a banyar-se al parc el dia anterior. La seva cara sobtadament va semblar brillar quan va rugir que els nens van morir en un bassal de la seva pròpia sang. Va descriure un míssil israelià que va esclatar a la piscina i va matar els nens. I llavors va ser com si ens estigués portant a tots a judici:
“No intentaria, si pogués, evitar que un míssil de Hezbollah s’estavellés contra el sud d’Israel? No intentarien, si poguessin, impedir que un míssil israelià s’estavellés contra una piscina al Líban? La pregunta no és: Tenien aquests cinc una excusa legal per fer el que van fer? La pregunta és: Quina és la nostra excusa per no fer més?! Què farà que ens aixequem?!”
El jurat va absoldre els cinc pels cinc càrrecs. Els advocats havien estat capaços d’introduir hàbilment una defensa de necessitat. Als tribunals dels Estats Units, durant moltes dotzenes de judicis d’accions de forjadors de relles, als acusats gairebé mai se’ls permet invocar la defensa de necessitat per argumentar que necessitaven actuar per prevenir un dany major. Les lleis protegeixen aquells que desenvolupen, emmagatzemen, venen i utilitzen les armes. Aquells que demanen el desarmament i intenten fer sonar una alarma pel que fa a les conseqüències omnicides de les armes nuclears són jutjats estrictament en casos de danys a la propietat i violació.
Han esclatat disturbis a ciutats d’arreu dels Estats Units mentre els manifestants han descarregat una ràbia frustrada després de la mort de George Floyd, un home negre emmanillat que va morir després que un policia blanc de Minneapolis s’agenollés al coll de Floyd durant set minuts. Alguns observadors s’han afanyat a jutjar els manifestants, destacant la irracionalitat de saquejar i incendiar edificis en els seus propis veïnats, arruïnant llocs que podrien fins i tot proporcionar serveis o llocs de treball. Tanmateix, què podria ser més autodestructiu i irracional, enmig d’una pandèmia mentre les catàstrofes climàtiques amenacen la supervivència del planeta, que l’acció de gastar més diners en armes nuclears i possiblement fer proves de bombes nuclears. Per què malgastar recursos en la capacitat militar per arrasar les llars i les ciutats d’altres persones, mitjançant l’ús d’armes nuclears i convencionals?
La visió del profeta Isaïes desperta l’acció de les persones que anhelen construir un món millor. Les preguntes del Sr. Nix haurien de ser les nostres avui, preguntant-nos seriosament “qui són els criminals?”
“La pregunta no és: Tenien els 7 forjadors de relles de Kings Bay una excusa legal per fer el que van fer? La pregunta és: Quina és la nostra excusa per no fer més? Què farà que ens aixequem?”
Font: Voices for Creative Nonviolence
Clicar subtítols en espanyol