Les mesures adoptades pel govern cubà han tingut força èxit, l’arxipèlag està sortint de la crisi amb un saldo total de tot just 2.319 contagiats, dels quals 2.130 estan ja recuperats i 85 han mort.

Cuba es troba a pocs dies d’acabar la quarantena pel coronavirus, i a totes les províncies, a excepció de l’Havana, estan lliures de contagis i han fet el pas cap a una nova normalitat. La capital haurà d’esperar encara un parell de setmanes perquè presenta entre 1 i 10 contagis nous diaris i un centenar de persones actives al Covid19.

Les mesures adoptades pel govern cubà han tingut força èxit, l’arxipèlag està sortint de la crisi amb un saldo total de tot just 2.319 contagiats, dels quals 2.130 estan ja recuperats i 85 han mort. La salut pública es va preparar per a un contagi massiu però la veritat és que en els pitjors moments es va ocupar menys del 60% de les capacitats hospitalàries.

En l’actualitat torna a circular el transport local i interprovincial, exceptuant l’Havana, i s’obren els hotels per rebre turistes nacionals. L’1 de juliol comença el turisme internacional però només a les illes adjacents (els cayos), les quals compten amb aeroports propis. Allà tots els turistes que hi arribin han de fer-se el test de la Covid19, igual que el personal que els atén. Ni els uns ni els altres poden sortir dels cayos ni entrar en contacte amb les poblacions veïnes.

L’estratègia cubana

El procés de quarantena per enfrontar la pandèmia ha estat gradual i alguns han criticat certa lentitud a l’hora de tancar les fronteres o suspendre les classes. Tanmateix, després el tancament va ser total, els únics avions de passatgers que aterraven a l’illa són els que portaven cooperants metges a l’estranger. Es va donar un termini i després es va prohibir la sortida del país, uns 7.000 cubans emigrats i 5.000 estrangers van decidir passar la pandèmia a Cuba.

El govern va suspendre el transport interprovincial i urbà, tots els vehicles es van utilitzar exclusivament per moure el personal de salut o dels serveis essencials. La policia controla els carrers obligant a l’ús de la mascareta, dissolent reunions i mantenint la distància necessària en les cues. Aquestes files per comprar aliments s’han convertit en un dels principals problemes de seguretat.

Efectius de les Forces Armades, preparats per a la guerra química o bacteriològica, van ruixar els carrers amb clor, fent servir els seus camions cisternes i motobombes. Milers de soldats impedien la sortida de persones de les zones amb gran infestació o controlaven els accessos a aquelles en què hi havia molt pocs casos positius, per evitar que hi arribessin persones infestades.

El pagament dels impostos, electricitat, aigua, gas, telèfon i internet ha estat posposat, igual que les quotes dels crèdits bancaris. L’Estat –propietari del 90% de les empreses– ha cobert els salaris del personal aturat a causa de la pandèmia. Treballadors socials han portat aliments als ancians que viuen sols per evitar que sortissin als carrers i els restaurants han vengut menjar a domicili.

Cada vegada que Salut Pública identificava un cas positiu s’investigava qui el va poder contagiar i amb qui va estar en contacte després. Totes les persones d’aquest cercle es convertien en sospitoses, algunes eren traslladades a centres de quarantena i a uns altres se’ls deixava a casa amb prohibició de sortir durant 14 dies i sota vigilància dels seus veïns. Els metges els visitaven diàriament i en cas de presentar el menor símptoma se’ls traslladava a l’hospital i se’ls feia el test. Es realitzen encara avui unes 2.000 proves cada dia, la qual cosa permet detectar un bon nombre de persones asimptomàtiques, les més perilloses.

Alhora es desenvolupa un pla nacional de perquisició, casa per casa, utilitzant metges, infermers i els estudiants de medicina, infermeria i estomatologia, per esbrinar si algú de la família presenta símptomes. Aquest mateix matí una estudiant ha passat per casa meva preguntant: “están tots bé, algú amb tos o febre?” El ministre de Salut, Dr. José Ángel Portal, ho va sintetitzar expressant que l’estratègia “no és esperar que el virus aparegui, sinó sortir a cercar-lo”.

Paradoxalment, la informació –un dels grans dèficits d’aquest país– ha funcionat com mai. Tots els matins a les 9, el cap d’Epidemiologia de Salut Pública, Francisco Durán, dona un informe sobre els resultats del dia anterior. Els cubans s’assabenten llavors de quantes persones es mantenen sota sospita, quantes proves s’han fet, quants casos positius s’han detectat, quants pacients estan greus o crítics i quants han mort.

Les crisis a l’ADN cubà

Malgrat la seva mida, escassa població i pobresa de recursos materials, Cuba ha estat un dels països que s’ha enfrontat millor a la pandèmia.

Un dels seus secrets és que porten 60 anys preparant-se per a un atac dels Estats Units i entrenant-se. El ciutadà està acostumat a viure en crisi, el 75% dels cubans pateixen el bloqueig des que van néixer i tenen mecanismes, com una llibreta de racionament, que els permeten un repartiment equitatiu dels productes. A més d’un sistema de Defensa Civil capaç de mobilitzar centenars de milers de persones en poques hores.

Governants i governats, són més eficients i executius en temps crítics, quan s’han de prendre les decisions centralitzades i fer servir tots els recursos materials i humans del país a fi de resoldre la crisi. Funcionen com una nació en guerra, ningú qüestiona les ordres, s’activen els controls ciutadans, la investigació de sospitosos, el seguiment de la traça dels contagis, el tancament de pobles o barris, la retenció obligatòria en centres especials i la vigilància de cada carrer.

I, sobretot, compta amb un sistema sanitari que beneficia tots els ciutadans sense excepció, amb 85.000 infermers i 95.000 metges per 11 milions d’habitants, percentualment té 3 vegades més metges que Espanya. En total la Salut Pública està integrada per mig milió de professionals, incloent-hi tècnics sanitaris i estomatòlegs, atès que l’atenció dental també és gratuïta. Al país està prohibit l’exercici de la medicina privada per la qual cosa els hospitals, policlínics, cases del Metge de Família i tots els recursos humans i materials són en mans del govern.

Metges ben entrenats

Els metges cubans tenen una llarga experiència en el combat d’epidèmies, brigades internacionals de salut de l’illa s’han enfrontat en diferents països a tota mena de malalties. Algunes d’aquestes missions, com la de l’ebola a l’Àfrica o els 8.000 metges que van treballar al Brasil, es van coordinar amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), amb la qual Cuba hi manté una estreta col·laboració.

Setmanes abans que apareguessin els primers contagiats a l’illa, els especialistes de Cuba ja estaven rebent entrenament de l’OMS sobre el combat al coronavirus i el gener van arribar els primers metges cubans a la Xina per estudiar-ne la situació. Més de 20 brigades sanitàries de l’illa, amb uns 2.500 membres van respondre a la demanda d’ajuda d’altres països per combatre la pandèmia, i actuen a l’Àfrica, l’Amèrica Llatina, el Carib, Itàlia i Andorra.

La tasca de Cuba ha estat força coll amunt perquè l’Administració Trump va augmentar la pressió a les empreses per evitar que comerciïn amb l’illa, ni tan sols han permès que s’hi facin arribar donatius o que se li venguin respiradors. L’aerolínia Avianca, per exemple, es va negar a traslladar equips mèdics i mascaretes donades per empresaris xinesos a l’Havana per combatre la pandèmia.

La Casa Blanca pressiona els països que utilitzen la cooperació en salut de Cuba i preparen una llei per sancionar-los. Saben que és un sector estratègic de l’economia cubana, la venda de serveis mèdics representa el 75% dels ingressos de divises. Malgrat tot, les brigades sanitàries de Cuba tenen presència en més de 60 nacions i segueix augmentant, els Emirats Àrabs Units acaben de sol·licitar-ne assistència permanent.

Font: ContraPunto