Ha estat un dia llarg i cansat, amb la sorprenent i inesperada decisió de bloquejar l’extradició de Julian. La sentència és, de fet, molt preocupant, ja que ha acceptat tot el cas de la fiscalia sobre el dret del Govern dels Estats Units a processar els editors de secrets oficials dels Estats Units arreu del món en virtut de la Llei d’Espionatge. La jutgessa també ha declarat específicament que la Llei d’Extradició del Regne Unit del 2003 permet deliberadament l’extradició per delictes polítics. Cal abordar aquests punts. Però per ara tots estem encantats amb la decisió final que l’extradició ha de ser bloquejada.
La decisió s’ha basat igualment en dos punts: les terribles condicions de les presons de màxima seguretat dels Estats Units i l’efecte d’aquestes condicions en Julian, específicament donat el seu historial de depressió. Els mitjans de comunicació s’han concentrat en l’aspecte de la salut mental i no han prestat prou atenció a la condemna explícita de la inhumanitat del sistema penitenciari estatunidenc.
He estat l’única persona físicament present a la sala pública dins del tribunal, havent estat designat per John Shipton per a representar la família, a més de dos funcionaris del tribunal. Estic bastant segur que vaig tornar a notar que la magistrada Baraitser tenia un nus a la gola quan parlava de les condicions inhumanes de les presons de màxima seguretat dels Estats Units, la manca de contacte humà i, específicament, el fet que els reclusos són mantinguts en total aïllament en una petita cel·la, i se’ls permet fer una hora d’exercici cada dia en total aïllament en una altra petita cel·la. Vaig notar que ella va mostrar emoció de la mateixa manera quan es va discutir la prova de tortura d’al-Masri durant el judici, i semblava estar igualment afectada en aquest cas.
A Julian se’l veia bé i atent; no va mostrar cap emoció davant la sentència, però va entrar en una seriosa discussió amb els seus advocats. El govern dels Estats Units va indicar que probablement apel·larà el veredicte, i una audiència de fiança ha estat ajornada fins dimecres per decidir si serà alliberat de Belmarsh tot esperant l’apel·lació, que fonts del tribunal em diuen que és probable que se celebri l’abril al Tribunal Superior. Em sorprendria molt si Julian no és alliberat dimecres tot esperant l’apel·lació. Romandré aquí per a l’audiència de fiança.
Em disculpo per no donar encara una anàlisi completa de la sentència, tot ha estat força agitat, però meravellós. Aquí hi ha un breu vídeo que en dóna més detalls. Puc fer un article més elaborat demà.
Font: Craig Murray