Quaranta-quatre dies després de la desaparició del poeta ruandès Innocent Moussa Bahati, la preocupació per la seva sort segueix sent gran. No se l’ha vist des del 7 de febrer del 2021 i la família, els amics i la gent en general encara es pregunten què va passar aquell dia a Nyanza, al sud de Rwanda.
Segons un dels seus amics, Bahati, que es trobava a Nyanza per preparar el seu nou poema, hauria rebut una trucada d’una persona no identificada demanant-li que es reunís amb ella en un hotel de la zona, i des de llavors està il·localitzable. Els seus telèfons estan desconnectats i ningú sap què li ha passat. Tots els esforços de la família i els amics per localitzar-lo han estat fins ara inútils. L’Oficina d’Investigació de Rwanda (RIB), que s’ha fet càrrec del seu cas, no ha donat fins ara cap informació sobre el destí d’aquest jove prodigi de la poesia ruandesa.
Innocent Bahati Moussa, de 31 anys, va néixer a Nyagatare, al nord-est de Rwanda, on encara hi viu la seva família. Va estudiar a l’Institut d’Educació de Kigali l’especialitat de Biologia, Química i Física (BCP), de la qual es va graduar el 2018. Després de la seva graduació, va ser contractat com a ajudant de càtedra a l’Acadèmia Green Hills, una de les escoles més elitistes de Kigali.
Bahati va començar a publicar els seus poemes el 2013. La seva atractiva personalitat i la seva poesia humanista l’han convertit en un dels més populars entre els poetes contemporanis de Rwanda. El públic el va descobrir el 2016 quan va guanyar el concurs Kigali vibra amb la poesia amb el seu poema Rubebe, que narra els laments d’un jove orfe que es dirigeix a Déu. Aquesta peça es va fer tan popular que va valer a Bahati el sobrenom de Rubebe.
Un poeta compromès i humanista
Els poemes de Bahati estan marcats per valors humanistes, i a les seves entrevistes es refereix sovint a la pèrdua de punts de referència en la societat, que afavoreix el desenvolupament material en detriment de l’ésser humà. La qüestió humana és especialment important a Rwanda, donada la seva història recent, les ferides de la qual segueixen obertes. En efecte, cada família o cada ruandès porta al seu interior el trauma d’aquest passat amb el qual és difícil reconciliar-se. A més, en una de les seves darreres entrevistes, va fer aquesta petició de més humanitat:
“Tuzagira ibintu, tubure abantu turimbuke” o “Ens arrisquem a perdre’ns si ens enriquim materialment sense pensar en desenvolupar la nostra humanitat”.
Al seu poema “Muvunyi” (2020), s’adreça a Muvunyi, el seu fill no nascut a qui li agradaria transmetre els valors de l’humanisme, la rectitud i la valentia, al mateix temps que critica les derives de la societat ruandesa contemporània en la qual la covardia i el servilisme s’han erigit com a valors.
A “Mfungurira”, literalment “Aliménta’m”, la seva darrera composició publicada el 10 de gener del 2021, uns dies abans de la seva mort, Bahati parla de la difícil situació dels joves aturats famolencs que no troben feina, ni tan sols com a peons a les obres de construcció, malgrat els seus diplomes i que se suposa que Rwanda ha experimentat un dels majors índexs de creixement econòmic del món els darrers anys. Aquest creixement econòmic, tot i que cada vegada és més evident que està inflat artificialment a força de xifres falsificades, també està molt mal distribuït, sent Rwanda un dels països més desiguals del món.
La pandèmia de la COVID-19 i les mesures de contenció que han obligat la població a romandre a casa durant mesos, mentre la majoria dels ruandesos sobreviuen amb treballs més o menys informals o amb les sobres diàries, no ha fet més que empitjorar la situació d’aquests darrers a la societat ruandesa.
Al final, aquestes mesures, que no estan adaptades al context local, han causat més patiment que salvat vides, perquè a Rwanda, i això és més cert a les zones urbanes, la majoria dels treballadors es guanyen la vida dia a dia i no existeix una veritable xarxa de seguretat social.
La primera estrofa d’aquest poema resumeix la desesperació en què estan immersos aquests joves:
| Sinsaba inka, njye si ndi uwo gutunga; | No demano vaques, no estic fet per a la riquesa; |
| Sinsaba inzu, njye si ndi uwo gutura; | No demano una casa, |
| Nawe mubyeyi ndamira ndenze rino ndamuke; | Oh tu, de bon cor, ajuda’m a sobreviure aquesta nit; |
| Wenda ubukeye rugira azangenera igeno rindi. | Potser demà Déu tindrà un destí millor per a mi. |
Entre la família, els amics i la gent en general, hi ha una gran preocupació, més de 40 dies després de la seva desaparició, però encara hi ha una esperança molt petita que Innocent Bahati sigui trobat sa i estalvi. Seguim esperant els resultats de la investigació de les autoritats, que fins ara no han comunicat res. Però com diu un dels seus amics més propers: “Un tipus tan gran, de 2 metres i més de 100 kg, no desapareix així com així, no pot amagar-se ni passar desapercebut… però seguim sent optimistes per trobar-lo i seguir avançant en la poesia ruandesa”.
El 21 de març es va celebrar el Dia Mundial de la Poesia. Els poetes ruandesos també van celebrar el dia, però el més sorprenent és que ningú va esmentar el nom del seu col·lega, desaparegut des de fa més d’un mes. Però Edouard Bamporiki, secretari d’Estat encarregat de la cultura, que també és poeta en el seu temps lliure, va aprofitar la seva intervenció per llançar una advertència als seus col·legues:
“El qui no té res a perdre pot sobrepassar la barrera, i el qui no té precaució es perd. Quan la poesia pren un fals camí, s’emporta la gent amb ella. Per això us demano que oblideu les dificultats que la poesia ruandesa ha experimentat els darrers temps, i que fem la nostra part aconsellant i reprenent els nostres que es desvien del bon camí”[1].
Es tracta d’una explicació gràfica de la destinació d’Innocent Bahati o simplement d’un advertiment contra els poetes que es prenen llibertats? Només el temps ho dirà. Observem que l’historial d’Edouard Bamporiki respecte a d’altres artistes compromesos no ens tranquil·litza.
Aquesta setmana de la poesia es tancarà amb una edició especial del programa “Twigenere Ijambo” de l’associació Jambo ASBL que s’emetrà el diumenge 28 de març de 2021. Aquest programa estarà dedicat a celebrar l’obra d’Innocent Bahati. Experts de la cultura i la llengua ruandeses vindran a parlar de la importància de la poesia en la cultura ruandesa, i també comentaran i explicaran a les joves generacions els poemes d’Innocent Bahati perquè el seu missatge sigui escoltat i, encara més important en aquests moments, perquè Innocent Bahati Moussa no sigui oblidat.
- “Utagira icyo arengera ararengera [kurêengeera], kandi utagira ikimubuza gutana aratana. Ubusizi iyo bwayobye burayobya. Ni yo mpamvu mpamagarira abasizi bose bitabiriye iyi nama kwirengagiza ingorane zose ubusizi mu Rwanda bumazemo iminsi, ahubwo tugatanga umusanzu mu guhanura no guhwitura abacu bari kwica umurongo”.
Font: Jambonews
Rubebe (2016) - Innocent Bahati