Les dades oficials de vaccinacions, de fa uns dies, revelen que els ciutadans de les Illes Balears ocupen el darrer lloc en l’administració de vaccins. Concretament, hem rebut 10,92 vaccins per cada 100 habitants, front als 19,41 d’Astúries o el 19 de Castella-Lleó. La mitjana espanyola és de 14,45 dosis administrades per cada 100 habitants. L’explicació es troba en els criteris de distribució per comunitats autònomes que es calculen, en primer lloc, en base al percentatge de població de més de 64 anys. Efectivament, Astúries té el 26% de la població major de 64 anys mentre que a les Illes Balears aquest segment de població només és del 16%. Però aquestes dades no justifiquen que a Astúries hagin rebut quasi el doble de vaccins. I és perquè, a més de l’edat, s’apliquen altres criteris com el nombre d’interns a residències de la tercera edat i la quantitat de personal sanitari i sociosanitari que treballa a primera línia. En tots els casos, els indicadors de Balears són els pitjors i això ens condemna a ser els darrers en rebre el medicament salvador.

Siguin encertats o no aquests criteris, els resultats deixen en evidència les conseqüències del dèficit del finançament de la comunitat autònoma de les Illes Balears. I això, que hi té a veure?, es preguntaran. Fa dècades que és de domini públic, que Balears és la comunitat que fa l’aportació relativa més alta a les arques de l’Estat, que s’ha arribat a quantificar en més d’un 13% del PIB balear. Però poques vegades, com ara, haurem pogut palpar les conseqüències del dèficit de recursos públics que rebem. Perquè, si tenim menys gent gran internada a residències no és perquè tenguem menys demanda, sinó perquè no hem tengut recursos públics per construir més residències, ja que la llista d’espera per entrar a una residència pública és de més de dos anys.

Igualment, si tenim menys personal dedicat a l’atenció sanitària no és perquè tenguem menys necessitats. Al contrari, la població flotant de turistes i de treballadors que fan la temporada turística a Balears incrementa substancialment les necessitats de l’atenció sanitària. Per tant, si no tenim més personal treballant a primera línia en la sanitat pública no és perquè tenguem menys usuaris, sinó perquè no tenim prou recursos econòmics per destinar a atenció primària i a atenció hospitalària.

Així que, la distribució de les dosis del vaccí contra la Covid, a més de condemnar-nos a ser els darrers en adquirir l’anhelada immunitat, ens ha deixat davant una evidència: el mal finançament que pateixen les Illes Balears, des de fa dècades, no només ha tengut conseqüències econòmiques (la nostra renda per càpita s’ha desplomat), sinó que té conseqüències sobre la salut dels ciutadans, entre molts altres serveis com l’educació, el transport públic… Per dir-ho encara de manera més crua, l’espoli fiscal dels nostres recursos públics, a més d’empobrir-nos, ens mata, literalment.

Ara pareix que arribaran centenars de milions d’euros per intentar pal·liar el desastre econòmic que pateixen els autònoms i les empreses de Balears, tenint en compte que som la comunitat autònoma on més ha caigut el Producte Interior Brut. Benvinguts siguin! Encara que hauran arribat tard per salvar moltes empreses que ja no tornaran obrir. Però el més urgent és vacunar la gent. Si el més de juny no hi ha un percentatge molt alt d’immunització el desastre serà inevitable. Per tant, si Alemanya es planteja comprar vacunes russes, al marge de la Unió europea, les Illes Balears també ens ho hauríem de plantejar. Fora complexos.