Segons una investigació publicada la setmana passada a Scientific Reports, el major risc que s’estableixi una soca de virus resistent als vaccins es produeix quan una gran part de la població ja ha estat vaccinada però la transmissió no està controlada.
Segons una investigació publicada la setmana passada a Scientific Reports, les persones vaccinades poden tenir un paper clau a l’hora d’ajudar a que les variants de la SARS-CoV-2 evolucionin fins a esdevenir en les que escapin als vaccins existents contra la COVID.
Els investigadors han conclòs que hi ha tres factors de risc específics que afavoreixen l’aparició i l’establiment d’una soca resistent a la vacuna. Són: una alta probabilitat d’aparició inicial de la soca resistent, un elevat nombre d’individus infectats i una baixa taxa de vaccinació.
Tanmateix, l’anàlisi també ha mostrat que el major risc d’establiment d’una soca resistent es produeix quan una gran part de la població ja ha estat vaccinada però la transmissió no està controlada.
Els viròlegs tenen un nom per a les variants d’un virus que s’escapen de les defenses immunitàries induïdes pel vaccí o la malaltia: s’anomenen “mutants d’escapament“.
“Quan la majoria de la gent està vaccinada, la soca resistent al vaccí té un avantatge sobre la soca original”, va dir a la CNN Simon Rella, de l’Institut de Ciència i Tecnologia d’Àustria.
“Això vol dir que la soca resistent al vaccí es propaga més ràpidament entre la població en un moment en què la majoria de la gent està vaccinada”, va dir Rella, que ha treballat en l’estudi.
Les dades concorden amb un estudi publicat la setmana passada pels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties, que va demostrar que les persones vaccinades poden transmetre la variant Delta –que ara és responsable del 80% dels casos de COVID als Estats Units– amb la mateixa facilitat que les no vaccinades.
L’equip de científics que va publicar les dades a Scientific Reports va dir que les seves troballes segueixen el que es coneix com a pressió selectiva, la força que impulsa qualsevol organisme a evolucionar.
“En general, com més persones s’infecten, més possibilitats hi ha que sorgeixi una resistència al vaccí”, va dir Fyodor Kondrashov, de l’Institut de Ciència i Tecnologia d’Àustria.
“Per tant, com més infecciosa sigui la Delta, més motius de preocupació hi haurà”, va dir Kondrashov. “En tenir una situació en què es vaccina tothom, un mutant resistent al vaccí guanya realment un avantatge selectiu”.
Els experts van advertir durant mesos que els vaccins podrien provocar variants de COVID més perilloses.
Basant-se en la prova científica, la narrativa que les persones no vaccinades són fàbriques virals de variants més perilloses és falsa, segons el Dr. Joseph Mercola.
Mercola, metge i autor de best-sellers, va dir que igual que els antibiòtics generen resistència en els bacteris, els vaccins posen pressió evolutiva en els virus per accelerar les mutacions i crear variants més virulentes i perilloses.
Mercola va explicar:
“Els virus muten tothora, i si tens un vaccí que no bloqueja la infecció per complet, llavors el virus mutarà per evadir la resposta immune dins d’aquesta persona. Aquesta és una de les característiques distintives de les injeccions COVID: no estan dissenyades per bloquejar la infecció. Permeten que es produeixi la infecció i, en el millor dels casos, disminueixen els símptomes de la mateixa.”
“En una persona no vaccinada, el virus no troba la mateixa pressió evolutiva per mutar en alguna cosa més forta”, va afegir Mercola.
“Així que, si la SARS-CoV-2 acaba mutant en soques més letals, llavors la vaccinació massiva n’és el motor més probable”, va dir.
Segons el doctor Rob Verkerk, fundador i director científic i executiu de l’Aliança per a la Salut Natural Internacional, les variants poden tornar-se més virulentes i transmissibles, a més d’incloure mutacions d’escapament immunològic (o del vaccí) si seguim en la roda dels vaccins, és a dir, tractant de desenvolupar nous vaccins que siguin més intel·ligents que el virus.
Segons Verkerk, “si posem tots els ous” a la cistella dels vaccins que es dirigeixen a la part del virus més subjecta a mutacions, exercim una pressió de selecció sobre el virus que afavoreix el desenvolupament de variants d’escapament immunitari.
Els científics i els desenvolupadors de vaccins intenten sortejar aquestes variants víriques, però no hi ha garantia dels resultats. És un experiment en el qual un gran nombre de ciutadans s’han convertit en participants involuntaris, va explicar Verkerk.
El març, el Dr. Geert Vanden Bossche, vaccinòleg que va treballar amb GSK Biologicals, Novartis Vaccines, Solvay Biologicals, l’equip de Global Health Discovery de la Fundació Bill i Melinda Gates a Seattle i l’Aliança Global per als Vaccins i la Immunització a Ginebra, va fer una crida a l’Organització Mundial de la Salut, recolzat per un document de 12 pàgines en què es descriu el “monstre incontrolable” que crearà la vaccinació massiva global.
Vanden Bossche va dir:
“No hi ha dubte que les contínues campanyes de vaccinació massiva permetran que noves variants víriques més infeccioses es tornin cada vegada més dominants i, en última instància, donin lloc a una dramàtica inclinació de nous casos tot i la millora de les taxes de cobertura dels vaccins. Tampoc hi pot haver dubte que aquesta situació conduirà aviat a una resistència completa de les variants circulants als vaccins actuals.”
The Defender va informar el 26 de març que una combinació de confinaments i una pressió de selecció extrema sobre el virus induïda per l’intens programa mundial de vaccinació massiva podria disminuir el nombre de casos, hospitalitzacions i morts a curt termini, però a la llarga induiria la creació de més mutants preocupants.
Aquest és el resultat del que Vanden Bossche anomena “escapament immunològic” (és a dir, l’esterilització incompleta del virus pel sistema immunològic humà, fins i tot després de l’administració del vaccí).
Això provocarà que les empreses de vaccins segueixin perfeccionant els vaccins, cosa que augmentarà –i no reduirá– la pressió de selecció, produint variants cada vegada més transmissibles i potencialment mortals.
La pressió de selecció provocarà una major convergència en les mutacions que afecten la crucial proteïna de l’espícula del virus, responsable de travessar les superfícies mucoses de les nostres vies respiratòries, la ruta utilitzada pel virus per entrar al cos humà, va argumentar Vanden Bossche .
El virus superarà efectivament els vaccins altament específics basats en antígens que s’estan utilitzant i ajustant, depenent de les variants circulants.
Això podria portar a un augment de casos greus i potencialment letals com el del pal d’hoquei [augment brusc], és a dir, una pandèmia fora de control.
“Pagarem un preu enorme per això. I m’estic emocionant perquè penso en els meus fills, en la generació més jove. És insostenible el que estem fent. No entenem la pandèmia”, va dir Vanden Bossche.
Font: The Defender