Això és textual de l’informe oficial del ple de l’Assemblea General de l’ONU del 16 de desembre del 2021:
L’Assemblea ha abordat a continuació l’informe sobre l’Eliminació del racisme, la discriminació racial, la xenofòbia i les formes connexes d’intolerància, que contenia dos projectes de resolució.
Per una votació registrada de 130 a favor, 2 en contra (Ucraïna, Estats Units) i 49 abstencions, l’Assemblea ha adoptat el projecte de resolució I, “Lluita contra la glorificació del nazisme, el neonazisme i altres pràctiques que contribueixen a alimentar les formes contemporànies de racisme, discriminació racial, xenofòbia i formes connexes d’intolerància”.
En els seus termes, l’Assemblea ha expressat la seva preocupació profunda per la glorificació del moviment nazi, el neonazisme i els antics membres de l’organització Waffen SS, fins i tot mitjançant l’erecció de monuments i commemoracions, la celebració de manifestacions públiques en nom de la glorificació del passat nazi, el moviment nazi i el neonazisme, i la declaració o l’intent de declarar “participants en moviments d’alliberament nacional” aquests membres i els qui van lluitar contra la coalició antihitleriana, van col·laborar amb el moviment nazi i van cometre crims de guerra i contra la humanitat.
A més, l’Assemblea ha instat els Estats a eliminar totes les formes de discriminació racial per tots els mitjans apropiats, fins i tot a través de la legislació, instant-los a fer front a les noves i emergents amenaces que planteja l’augment dels atacs terroristes incitats pel racisme, la xenofòbia i altres formes d’intolerància, o en nom de la religió o les creences. Demana als Estats que garanteixin que els sistemes educatius desenvolupin els continguts necessaris per oferir relats precisos de la història, així com per promoure la tolerància i altres principis internacionals de drets humans. Així mateix, condemna sense reserves qualsevol negació o intent de negar l’holocaust, així com qualsevol manifestació d’intolerància religiosa, incitació, assetjament o violència contra persones o comunitats per motius d’origen ètnic o creences religioses.
A Ucraïna, el suport a les divisions nacionalistes ucraïneses que van lluitar al costat dels nazis s’ha convertit, els darrers vuit anys, en la ideologia fundacional del modern Estat ucraïnès posterior al 2013 (que és molt diferent del divers Estat ucraïnès que va existir breument entre el 1991 i el 2013). La resolució completa sobre el nazisme i el racisme aprovada per l’Assemblea General és extensa, però aquestes disposicions en particular han estat votades en contra pels Estats Units i per Ucraïna:
- Destaca la recomanació del Relator Especial que “tota celebració commemorativa del règim nazi, els seus aliats i les organitzacions connexes, ja sigui oficial o extraoficial, ha de ser prohibida pels Estats”, subratlla també que aquestes manifestacions són una injustícia per a la memòria de les innombrables víctimes de la Segona Guerra Mundial i influeixen negativament en els nens i els joves, i subratlla sobre això que és important que els Estats adoptin mesures, de conformitat amb el dret internacional dels drets humans, per contrarestar tota celebració de la organització nazi SS i de totes les parts integrants, incloses les Waffen SS.
- Expressa la seva preocupació pels intents recurrents de profanar o demolir monuments erigits en record dels qui van lluitar contra el nazisme durant la Segona Guerra Mundial, així com d’exhumar o retirar il·legalment les restes d’aquestes persones, i per això insta els Estats a que compleixin plenament les obligacions que els incumbeixen, entre altres coses, en virtut de l’article 34 del Protocol Addicional I dels Convenis de Ginebra de 1949.
…
- Condemna sense reserves qualsevol negació o intent de negar l’Holocaust.
- Acull amb beneplàcit la crida del Relator Especial perquè es preservin activament els llocs de l’Holocaust que van servir de camps d’extermini, camps de concentració i de treballs forçats i presons nazis, així com anima els Estats perquè adoptin mesures, incloses mesures legislatives, d‘aplicació de la llei i educatives, per posar fi a totes les formes de negació de l‘Holocaust.
Com va informar el Times of Israel, centenars de persones van participar en una manifestació a Kíev el maig de 2021, i altres arreu d’Ucraïna, en honor a una divisió específica de les SS. Això només és una marxa i una divisió, però la glorificació del seu passat nazi és una part principal de la cultura política ucraïnesa.
El 2018, una carta bipartidista de 50 congressistes estatunidencs va condemnar els múltiples actes de commemoració dels aliats nazis celebrats a Ucraïna amb el suport oficial del govern ucraïnès.
Això no té volta de full. El vot ucraïnès contra la resolució de l’ONU per combatre el nazisme va estar motivat per la simpatia cap a la ideologia dels nazis històrics i genocides. És així de simple.
Els Estats Units diuen que el seu vot en contra va estar motivat per la preocupació per la llibertat d’expressió. Tenim l’explicació del vot que els Estats Units van donar en la fase de comissió:
El Tribunal Suprem dels Estats Units ha afirmat sistemàticament el dret constitucional a la llibertat d’expressió i els drets de reunió i associació pacífiques, fins i tot per part de nazis declarats.
Això sona bé i noble. Però considereu això: per què el Govern dels Estats Units creu que els nazis declarats tenen llibertat d’expressió, però que Julian Assange no? Es pot tenir llibertat d’expressió per defensar l’assassinat de jueus i immigrants, però no per revelar els crims de guerra dels Estats Units?
Per què el govern dels Estats Units tenia com a objectiu els periodistes en la invasió de l’Iraq? Els Estats Units creuen en la llibertat d’expressió quan serveix els seus interessos imperials. En cas contrari, no hi creu. Aquesta és la pitjor classe d’hipocresia altisonant, que ajuda a defensar els nazis a Ucraïna.
La segona raó que dóna els Estats Units és que Rússia s’ho està inventant tot:
un document més notable pels seus intents amb prou feines dissimulats de legitimar les campanyes de desinformació russes que denigren les nacions veïnes i promouen la narrativa soviètica distorsionada de gran part de la història europea contemporània, utilitzant la cínica disfressa d’aturar la glorificació nazi
El problema aquí és que és molt difícil presentar el Times of Israel o 50 congressistes estatunidencs dels dos partits com una campanya de desinformació russa. No hi ha cap dubte històric del suport actiu de les forces nacionalistes ucraïneses al nazisme i de la seva participació en el genocidi, no només de jueus i gitanos, sinó de polonesos i minories religioses. No hi ha cap dubte de la glorificació moderna a Ucraïna d’aquestes persones malvades.
Per descomptat, no es tracta només d’Ucraïna. A Estònia, Letònia i Lituània l’historial de col·laboració amb els nazis, de participació activa en la lluita pels nazis i de participació activa en el genocidi és extremadament vergonyós. A tot Europa de l’Est hi ha un fracàs en aquestes “nacions víctimes” per mirar la història directament als ulls i admetre el que va passar, un fracàs que els Estats Units en realitat promouen com “una campanya contra la desinformació russa”.
Els recomano el lloc web www.defendinghistory.com, dirigit per l’admirable David Katz, que és un gran i valuós recurs des d’una perspectiva jueva lituana que no pot ni remotament ser descartat com a propaganda russa o d’esquerra. En l’actualitat, a la portada hi apareix el nom d’una plaça de la capital el desembre de 2021 en honor al “lluitador per la llibertat” lituà Juokas Luksa “Daumantas”, un home que va començar la massacre de jueus a Vilnius abans de l’arribada de les forces alemanyes.
Aquest és precisament el tipus de commemoracions a què s’oposa la resolució. Als països bàltics s’han destruït monuments de guerra soviètics, i fins i tot tombes de guerra, i s’han erigit commemoracions, de diverses formes, dels nazis. A això es refereixen els paràgrafs 6 i 7 de la resolució, i no hi ha cap dubte de la veracitat d’aquests fets. No es tracta de “desinformació russa”.
Tot i això, la Unió Europea, en suport als seus membres dels Estats bàltics i al seu desig d’oblidar o negar la veritat històrica i de construir un nou mite nacional que esborri el seu paper actiu en el genocidi de les seves poblacions jueva i romaní, no ha recolzat la resolució de l’ONU sobre el nazisme. Els països de la UE s’han abstingut, igual que el Regne Unit. La veritat, és clar, és que l’OTAN pretén utilitzar els descendents dels racistes d’Europa de l’Est contra Rússia de manera molt semblant a com ho va fer Hitler, almenys en un context de guerra freda.
No trobaràs això en l’explicació del vot.
Font: Craig Murray