Amb Julian encara reclòs, sense cap raó racional, en màxima seguretat, el procés legal al voltant de la seva extradició continua serpentejant pels camins embullats del sistema legal del Regne Unit. Avui, el Tribunal Suprem s’ha negat a escoltar el recurs de Julian, que es basava en la seva salut i en l’efecte que hi tindria l’empresonament en les condicions del sistema penitenciari dels Estats Units. Ha declarat que el seu recurs no tenia “cap fonament jurídic discutible”.
Es tracta d’un revés que, amb tota probabilitat, mantindrà Julian a la presó durant almenys un altre any.
Els fonaments jurídics que l’Alt Tribunal havia dictaminat prèviament com a discutibles, eren que no s’hauria d’haver permès al govern dels Estats Units donar a l’apel·lació noves (i molt condicionades) garanties diplomàtiques sobre el tractament d’Assange, que no s’havien ofert al tribunal de primera instància per ser considerades a la decisió inicial. Un argument important perquè això no es permeti és que, si es donen al tribunal original, la defensa podria argumentar sobre el valor i la condicionalitat d’aquestes garanties; es podrien demanar proves i el tribunal podria sospesar la qüestió.
En introduir les garanties només en la fase d’apel·lació –que només fa referència a qüestions de dret i no té competència per determinar els fets–, els Estats Units han evitat qualsevol examen de la seva validesa. El Ministeri de l’Interior sempre ha defensat que les garanties diplomàtiques s’han d’acceptar sense més ni més, sense qüestionar-les. El Ministeri de l’Interior és partidari d’aquesta postura perquè facilita l’extradició a països amb un terrible historial de drets humans.
En dir que no hi ha cap punt de dret discutible, el Tribunal Suprem està acceptant que les garanties diplomàtiques no es posen a prova i s’han de prendre al peu de la lletra, cosa que ha estat un punt important de controvèrsia a la jurisprudència recent. Ara s’ha establert que enviarem algú de tornada a l’Aràbia Saudita si els saudites ens donen un tros de paper prometent que no li tallaran el cap.
Em va interessar en particular que el Tribunal Suprem es negués a escoltar l’apel·lació de Julian sobre la base que no hi havia “cap punt de dret discutible”. Quan el Tribunal Suprem es va negar a escoltar la meva pròpia apel·lació contra l’empresonament, més aviat va declarar la seva formulació alternativa, que no hi havia “cap punt de dret discutible d’interès públic general”. Això significa que hi havia un punt de dret discutible, però era simplement una injustícia individual, que no importava ningú excepte Craig Murray.
La meva opinió és que, amb el govern tory molt obert sobre el seu desig de tallar les ales dels jutges i reduir l’abast del Tribunal Suprem en particular, el Tribunal està simplement evitant actualment les patates calentes.
Així que l’extradició passa ara a Priti Patel, la ministra de l’Interior, perquè decideixi si l’extradeix. La defensa té quatre setmanes per presentar les al·legacions a Patel, que les ha d’escoltar. Hi ha persones de la dreta llibertària del partit tory que s’oposen a l’extradició per motius de llibertat d’expressió, però Patel no té cap pensament llibertari al seu cap i sembla delectar-se amb la deportació, així que personalment no tinc cap esperança en aquesta etapa.
Suposant que Patel autoritzi l’extradició, l’assumpte torna al tribunal original i a la jutgessa Baraitser per executar-lo. Aquí és on aquest procés fa un gir notable.
El procés d’apel·lació que acaba de concloure es l’apel·lació iniciada pel govern dels Estats Units, contra la decisió original de Baraitser que la combinació de la salut de Julian i les condicions a què s’enfrontaria a les presons dels Estats Units significava que no podia ser extradit. El govern dels Estats Units va tenir èxit en aquesta apel·lació davant del Tribunal Superior. Julian va tractar llavors de recórrer el veredicte del Tribunal Superior davant del Tribunal Suprem i se li ha denegat el permís.
Però Julian encara no ha recorregut davant l’Alt Tribunal, i ho pot fer, una vegada que l’assumpte hagi estat retornat a Baraitser per Patel. La seva apel·lació serà contra els motius pels quals Baraitser va fallar inicialment a favor dels Estats Units. Aquests són principalment:
– l’ús indegut del tractat d’extradició que específicament prohibeix l’extradició política;
– la violació del dret a la llibertat d’expressió de l’article 10 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets humans;
– l’ús indegut de la Llei d’Espionatge dels Estats Units;
– l’ús de proves contaminades i pagades per un estafador condemnat que des de llavors ha admès públicament que les proves eren falses;
– la manca de fonament de l’acusació de pirateria informàtica.
Cap d’aquests punts ha estat considerat encara pel Tribunal Superior. Sembla un procediment extraordinàriament estrany que, havent passat pel procés d’apel·lació una vegada, tot torni a començar després que Priti Patel hagi pres la seva decisió, però aquest és el boig joc del serpenteig i els obstacles a què ens sotmet la llei. Està bé per a la classe política, és clar, perquè els permet mantenir Julian tancat sota màxima seguretat a Belmarsh.
La defensa havia demanat al Tribunal Superior que considerés el que s’anomena els punts d'”apel·lació creuada” alhora que s’escoltava l’apel·lació dels Estats Units, però el Tribunal Superior s’hi va negar.
Així, doncs, el raig de llum que suposava la sentència de Baraitser sobre la salut i les condicions penitenciàries s’ha apagat definitivament. Això significa que en lloc de la possibilitat de ser alliberat pel Tribunal Suprem aquest estiu, Julian s’enfronta almenys a un altre any a Belmarsh, cosa que ha de ser un gran cop per a ell just abans del seu casament.
D’altra banda, vol dir que finalment, en un tribunal superior, se sentiran els arguments que realment importen. Sempre m’he sentit ambivalent davant els arguments basats en la salut de Julian, quan hi ha molt més en joc, i mai he informat personalment dels problemes de salut per respecte a la seva intimitat. Però ara l’Alt Tribunal haurà de considerar si realment vol extradir un periodista per publicar proves de crims de guerra sistemàtics per part de l’Estat que sol·licita la seva extradició.
D’això sí que valdrà la pena que se n’informi.
Font: Craig Murray