El nou sistema monetari mundial, sustentat en una moneda digital, estarà recolzat per una cistella de noves monedes estrangeres i recursos naturals. I alliberarà el Sud Global tant del deute occidental com de l’austeritat induïda per l’FMI.
Sergey Glazyev és un home que viu just a l’ull del nostre actual huracà geopolític i geoeconòmic. Un dels economistes més influents del món, membre de l’Acadèmia Russa de Ciències i antic assessor del Kremlin entre el 2012 i el 2019, durant els darrers tres anys ha dirigit la superestratègica cartera de Moscou com a Ministre de la Integració i la Macroeconomia de la Unió Econòmica d’Euràsia (UEE).
La recent producció intel·lectual de Glazyev ha estat ni més ni menys que transformadora, personificada al seu assaig Sancions i Sobirania i en un extens debat sobre el nou i emergent paradigma geoeconòmic en una entrevista en una revista de negocis russa.
En un altre dels seus assaigs recents, Glazyev comenta com “vaig créixer a Zaporozhye, prop de la qual s’estan produint forts combats per destruir els nazis ucraïnesos, que mai van existir a la meva petita Mare Pàtria. Vaig estudiar en una escola ucraïnesa i conec bé la literatura i la llengua ucraïnesa, que des del punt de vista científic és un dialecte del rus. No he notat res de russòfob en la cultura ucraïnesa. En els 17 anys de la meva vida a Zaporozhye, mai vaig conèixer un sol banderista”.
Glazyev ha tingut l’amabilitat de treure una mica de temps de la seva atapeïda agenda per donar respostes detallades a una primera sèrie de preguntes en allò que esperem es converteixi en una conversa contínua, especialment enfocada al Sud Global. Aquesta és la seva primera entrevista amb una publicació estrangera des de l’inici de l’operació Z. Moltes gràcies a Alexey Subottin per la traducció rus-anglès.
The Cradle: Esteu a l’avantguarda d’un desenvolupament geoeconòmic que canviarà les regles del joc: el disseny d’un nou sistema monetari/financer a través d’una associació entre la UEE i la Xina, deixant de banda el dòlar estatunidenc, amb un projecte que aviat estarà conclòs. Podria avançar algunes de les característiques d’aquest sistema –que certament no és un Bretton Woods III– però que sembla ser una clara alternativa al consens de Washington i molt propera a les necessitats del Sud Global?
Glazyev: En un atac d’histèria russofòbica, l’elit governant dels Estats Units ha tret el seu últim “as de la màniga” en la guerra híbrida contra Rússia. Després d’haver “congelat” les reserves de divises russes als comptes de custòdia dels bancs centrals occidentals, els reguladors financers dels Estats Units, la Unió Europea i el Regne Unit han soscavat l’estatus del dòlar, l’euro i la lliura esterlina com a monedes de reserva mundials. Aquest pas ha accelerat bruscament el desmantellament en curs de l’ordre econòmic mundial basat en el dòlar.
Fa més d’una dècada, els meus col·legues del Fòrum Econòmic d’Astana i jo vam proposar la transició a un nou sistema econòmic mundial basat en una nova moneda comercial sintètica basada en un índex de monedes dels països participants. Més tard, vam proposar ampliar la cistella de monedes subjacent afegint-hi una vintena de matèries primeres cotitzades. Una unitat monetària basada en aquesta cistella ampliada va ser modelada matemàticament i va demostrar un alt grau de resistència i estabilitat.
Més o menys alhora, vam proposar crear una àmplia coalició internacional de resistència a la guerra híbrida pel domini mundial que l’elit financera i de poder dels Estats Units va desfermar sobre els països que van quedar fora del seu control. Al meu llibre L’Última Guerra Mundial: els Estats Units es mouen i perden, publicat el 2016, explicava científicament la naturalesa d’aquesta guerra futura i argumentava la seva inevitabilitat, una conclusió basada en les lleis objectives del desenvolupament econòmic a llarg termini. Basant-se en les mateixes lleis objectives, el llibre argumentava la inevitabilitat de la desfeta de l’antiga potència dominant.
En l’actualitat, els Estats Units lluita per mantenir el seu domini, però igual que la Gran Bretanya anteriorment, que va provocar dues guerres mundials però no va poder mantenir el seu imperi i la seva posició central al món a causa de l’obsolescència del seu sistema econòmic colonial, està destinada al fracàs. El sistema econòmic colonial britànic, basat en el treball esclau, va ser superat pels sistemes econòmics estructuralment més eficients dels Estats Units i l’URSS. Tant els EUA com l’URSS eren més eficients en la gestió del capital humà en sistemes integrats verticalment, que dividien el món en les seves zones d’influència. Després de la desintegració de l’URSS, es va iniciar una transició cap a un nou ordre econòmic mundial. Aquesta transició arriba a la seva conclusió amb la imminent desintegració del sistema econòmic mundial basat en el dòlar, que proporcionava els fonaments del domini mundial dels Estats Units.
El nou sistema econòmic convergent sorgit a la RPC (República Popular Xina) i a l’Índia és la següent etapa inevitable de desenvolupament, que combina els avantatges tant de la planificació estratègica centralitzada com de l’economia de mercat, i tant del control estatal de la infraestructura monetària i física com de l’esperit empresarial. El nou sistema econòmic ha unit diversos estrats de les seves societats al voltant de l’objectiu d’augmentar el benestar comú de manera substancialment més forta que les alternatives anglosaxones i europees. Aquesta és la raó principal per la qual Washington no podrà guanyar la guerra híbrida global que ha iniciat. També és la raó principal per la qual l’actual sistema financer global centrat en el dòlar serà substituït per un de nou, basat en el consens dels països que s’incorporin al nou ordre econòmic mundial.
En la primera fase de la transició, aquests països tornen a utilitzar les monedes nacionals i els mecanismes de compensació, recolzats per intercanvis bilaterals de monedes. En aquest moment, la formació dels preus continua sent majoritàriament impulsada pels preus en les diferents borses, denominats en dòlars. Aquesta fase està gairebé acabada: després de la “congelació” de les reserves de Rússia en dòlars, euros, lliures i iens, és poc probable que cap país sobirà segueixi acumulant reserves en aquestes monedes. El reemplaçament immediat són les monedes nacionals i l’or.
La segona etapa de la transició implicarà nous mecanismes de fixació de preus que no facin referència al dòlar. La formació de preus en les monedes nacionals implica despeses generals importants, però continuarà sent més atractiva que la fixació de preus en monedes “no ancorades” i traïdores com el dòlar, la lliura, l’euro i el ien. L’únic candidat a moneda mundial que roman, el iuan, no ocuparà el seu lloc a causa de la seva inconvertibilitat i el restringit accés extern als mercats de capitals xinesos. L’ús de l’or com a referència de preus és limitat per la inconveniència del seu ús per als pagaments.
La tercera i darrera etapa de la transició al nou ordre econòmic consistirà en crear una nova moneda de pagament digital fundada mitjançant un acord internacional basat en els principis de transparència, equitat, bona voluntat i eficiència. Espero que el model de tal unitat monetària que hem desenvolupat exerceixi el seu paper en aquesta etapa. Una moneda d’aquest tipus pot ser emesa per un conjunt de reserves de divises dels països del BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), al qual s’hi podran adherir tots els països interessats. El pes de cada moneda a la cistella podria ser proporcional al PIB de cada país (basat en la paritat del poder adquisitiu, per exemple), la seva participació en el comerç internacional, així com la mida de la població i el territori dels països participants.
A més, la cistella podria contenir un índex de preus de les principals matèries primeres cotitzades: or i altres metalls preciosos, metalls industrials clau, hidrocarburs, cereals, sucre, així com aigua i altres recursos naturals. Per donar suport a la moneda i fer-la més resistent, es poden crear en el seu moment reserves internacionals de recursos rellevants. Aquesta nova moneda es faria servir exclusivament per als pagaments transfronterers i s’emetria per als països participants segons una fórmula predefinida. En canvi, els països participants farien servir les monedes nacionals per a la creació de crèdits, per tal de finançar les inversions i la indústria nacionals, així com per a les reserves sobiranes. Els fluxos transfronterers del compte de capital continuarien regint-se per la normativa de les monedes nacionals.
The Cradle: Michael Hudson pregunta específicament que si aquest nou sistema permet a les nacions del Sud Global suspendre el deute dolaritzat i es basa en la capacitat de pagament (en divises), aquests préstecs poden estar vinculats a matèries primeres o, en el cas de la Xina, a la propietat tangible de la infraestructura de capital finançada pel crèdit estranger no en dòlars?
Glazyev: La transició al nou ordre econòmic mundial anirà probablement acompanyada d’una negativa sistemàtica a complir les obligacions en dòlars, euros, lliures i iens. En aquest sentit, no serà diferent de l’exemple donat pels països emissors d’aquestes monedes que van considerar oportú robar les reserves de divises de l’Iraq, l’Iran, Veneçuela, l’Afganistan i Rússia per valor de bilions de dòlars. Atès que els Estats Units, la Gran Bretanya, la UE i el Japó s’han negat a complir les seves obligacions i han confiscat la riquesa d’altres nacions que estava dipositada en les seves monedes, per què els altres països haurien d’estar obligats a tornar-los els diners i pagar els préstecs? En qualsevol cas, la participació en el nou sistema econòmic no estarà limitada per les obligacions en l’antic. Els països del Sud Global poden participar plenament en el nou sistema independentment dels seus deutes acumulats en dòlars, euros, lliures i iens. Fins i tot si deixessin de complir les seves obligacions en aquestes monedes, això no influiria en la seva qualificació creditícia en el nou sistema financer. La nacionalització de la indústria extractiva, igualment, no causaria un trastorn. A més, si aquests països reservessin una part dels seus recursos naturals per donar suport al nou sistema econòmic, el seu pes respectiu a la cistella de monedes de la nova unitat monetària augmentaria en conseqüència, proporcionant a aquesta nació més reserves de divises i capacitat de crèdit. A més, les línies de canvi bilaterals amb els països socis comercials els proporcionarien un finançament adequat per a les coinversions i el finançament del comerç.
The Cradle: En un dels seus darrers assajos, L’Economia de la Victòria Russa, vostè reclama “una formació accelerada d’un nou paradigma tecnològic i la formació d’institucions d’un nou ordre econòmic mundial”. Entre les recomanacions, vostè proposa específicament la creació d'”un sistema de pagaments i liquidacions en les monedes nacionals dels estats membres de la UEE” i el desenvolupament i implementació d'”un sistema independent de liquidacions internacionals a la UEE, l’OCS (Organització de Cooperació de Xangai) i els BRICS, que podria eliminar la dependència crítica del sistema SWIFT, controlat pels Estats Units”. És possible preveure un impuls conjunt de la UEE i la Xina per “vendre” el nou sistema als membres de l’OCS, a d’altres membres del BRICS, als membres de l’ASEAN (Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic) i a les nacions de l‘Àsia Occidental, l’Àfrica i l’Amèrica Llatina? I això resultarà en una geoeconomia bipolar: Occident contra la resta?
Glazyev: Efectivament, aquesta és la direcció cap a la qual ens dirigim. Lamentablement, les autoritats monetàries de Rússia continuen formant part del paradigma de Washington i juguen amb les regles del sistema basat en el dòlar, fins i tot després que les reserves de divises russes fossin captades per Occident. D’altra banda, les sancions recents han provocat un ampli examen de consciència a la resta de països que no pertanyen al bloc del dòlar. Els “agents d’influència” occidentals segueixen controlant els bancs centrals de la majoria dels països, obligant-los a aplicar les polítiques suïcides prescrites per l’FMI. Tot i això, aquestes polítiques són en aquest moment tan òbviament contràries als interessos nacionals d’aquests països no occidentals que les seves autoritats estan cada cop més justificadament preocupades per la seguretat financera.
Vostè destaca correctament el paper potencialment central de la Xina i Rússia en la gènesi del nou ordre econòmic mundial. Malauradament, l’actual direcció del BCR (Banc Central de Rússia) segueix atrapada en l’atzucac intel·lectual del paradigma de Washington i és incapaç de convertir-se en un soci fundador en la creació d’un nou marc econòmic i financer mundial. Alhora, el BCR ja ha hagut d’enfrontar-se a la realitat i crear un sistema nacional de missatgeria interbancària que no depèn de SWIFT, i també ho ha obert als bancs estrangers. Ja s’han creat línies d’intercanvi de divises amb els països participants principals. La majoria de les transaccions entre els Estats membres de la UEE ja estan denominades en les monedes nacionals i la proporció de les seves monedes en el comerç intern està creixent a un ritme ràpid.
S’està produint una transició semblant en el comerç amb la Xina, l’Iran i Turquia. L’Índia ha indicat que està disposada a passar també als pagaments en moneda nacional. Es fa un gran esforç per desenvolupar mecanismes de compensació per als pagaments en moneda nacional. Paral·lelament, s’està treballant en el desenvolupament d’un sistema de pagament digital no bancari, que estaria vinculat a l’or i a d’altres matèries primeres que cotitzen a la borsa: les “stablecoins”.
Les sancions recents imposades pels Estats Units i Europa als canals bancaris han provocat un ràpid augment d’aquests esforços. El grup de països que treballa en el nou sistema financer només necessita anunciar la finalització de l’enquadrament i la preparació de la nova moneda comercial, i el procés de formació del nou ordre financer mundial s’accelerarà encara més a partir d’aquí. La millor manera de dur-ho a terme seria anunciar-ho a les reunions periòdiques de l’OCS o del BRICS. Hi estem treballant.
The Cradle: Aquest ha estat un tema absolutament clau en les discussions dels analistes independents de tot Occident. El Banc Central de Rússia aconsellava als productors d’or russos que venguessin el seu or al mercat de Londres per obtenir un preu més alt del que pagaria el govern rus o el Banc Central? No es va preveure gens que la propera alternativa al dòlar estatunidenc hauria de basar-se en gran mesura en l’or? Com caracteritzaria els fets? Quins danys pràctics ha causat això a l’economia russa a curt i mitjà termini?
Glazyev: La política monetària del BCR, aplicada segons les recomanacions de l’FMI, ha estat devastadora per a l’economia russa. Els desastres combinats de la “congelació” d’uns 400.000 milions de dòlars de reserves de divises i més d’un bilió de dòlars desviats de l’economia pels oligarques cap a destins occidentals a l’estranger, es van produir amb el teló de fons d’unes polítiques igualment desastroses del BCR, que incloïen uns tipus reals excessivament alts combinats amb una flotació gestionada del tipus de canvi. Calculem que això va provocar una subinversió d’uns 20 bilions de rubles i una infraproducció de béns d’uns 50 bilions.
Seguint les recomanacions de Washington, el BCR ha deixat de comprar or els darrers dos anys, cosa que ha obligat els miners d’or nacionals a exportar volums complets de producció, que han sumat 500 tones d’or. Avui dia, l’error i el mal que ha causat són evidents. En l’actualitat, el BCR ha reprès les compres d’or i, cal esperar, continuarà amb polítiques sòlides en interès de l’economia nacional en lloc d'”apuntar a la inflació” en benefici dels especuladors internacionals, com havia estat el cas durant la darrera dècada.
The Cradle: La Reserva Federal, així com el BCE, no van ser consultats sobre la congelació de les reserves estrangeres russes. A Nova York i Frankfurt es diu que s’hi haurien oposat si se’ls hagués preguntat. Esperava personalment la congelació? I ho esperaven els dirigents russos?
Glazyev: Al meu llibre, L’Última Guerra Mundial, que ja he esmentat, que va ser publicat el 2015, argumentava que la probabilitat que això passés finalment era molt alta. En aquesta guerra híbrida, la guerra econòmica i la guerra informativa/cognitiva són els escenaris clau del conflicte. En ambdós fronts, els Estats Units i els països de l’OTAN tenen una superioritat aclaparadora i no tenia cap dubte que en treurien el màxim profit en el moment oportú.
Fa molt de temps que advoco per la substitució de dòlars, euros, lliures i iens en les nostres reserves de divises per or, que es produeix en abundància a Rússia. Malauradament, els agents d’influència occidentals que ocupen llocs clau als bancs centrals de la majoria dels països, així com les agències de qualificació i les principals publicacions, van aconseguir silenciar les meves idees. Per posar un exemple, no tinc cap dubte que alts funcionaris de la Reserva Federal i del BCE han participat en l’elaboració de les sancions financeres antirusses. Aquestes sancions han anat augmentant constantment i s’estan aplicant gairebé a l’instant, malgrat les conegudes dificultats de la presa de decisions burocràtiques a la Unió Europea.
The Cradle: Elvira Nabiullina ha estat reconfirmada al capdavant del Banc Central de Rússia. Què faria de manera diferent, en comparació amb les seves actuacions anteriors? Quin és el principal principi rector dels diferents enfocaments?
Glazyev: La diferència entre els nostres enfocaments és molt senzilla. Les seves polítiques són una aplicació ortodoxa de les recomanacions de l’FMI i dels dogmes del paradigma de Washington, mentre que les meves recomanacions es basen en el mètode científic i en les proves empíriques acumulades durant els darrers cent anys als països líders.
The Cradle: L’associació estratègica entre Rússia i la Xina sembla cada vegada més fèrria, com reafirmen constantment els presidents Putin i Xi. Però hi ha rumors en contra no només a Occident sinó també en alguns cercles polítics russos. En aquesta conjuntura històrica tan delicada, fins a quin punt és fiable la Xina com a aliada de Rússia durant tota l’etapa?
Glazyev: La base de l’associació estratègica russoxinesa és el sentit comú, els interessos comuns i l’experiència de cooperació durant centenars d’anys. L’elit governant estatunidenca va iniciar una guerra híbrida global destinada a defensar la seva posició hegemònica al món, apuntant a la Xina com el principal competidor econòmic i a Rússia com la principal força de contrapès. Inicialment, els esforços geopolítics dels Estats Units tenien com a objectiu crear un conflicte entre Rússia i la Xina. Els agents de la influència occidental amplificaven les idees xenòfobes als nostres mitjans de comunicació i bloquejaven qualsevol intent de transició als pagaments en moneda nacional. Al costat xinès, els agents de la influència occidental estaven pressionant el govern perquè s’alineés amb les exigències dels interessos estatunidencs.
Tot i això, els interessos sobirans de Rússia i la Xina han conduït lògicament a la seva creixent associació estratègica i cooperació, per fer front a les amenaces comunes que emanen de Washington. La guerra aranzelària dels Estats Units amb la Xina i la guerra de sancions financeres amb Rússia han validat aquestes preocupacions i han demostrat el perill clar i present a què s’enfronten els nostres dos països. Els interessos comuns de supervivència i resistència uneixen la Xina i Rússia, i els nostres dos països són en gran mesura simbiòtics econòmicament. Es complementen i augmenten els avantatges competitius de l’altre. Aquests interessos comuns persistiran a llarg termini.
El govern i el poble xinesos recorden molt bé el paper de la Unió Soviètica en l’alliberament del seu país de l’ocupació japonesa i en la industrialització de la Xina durant la postguerra. Els nostres dos països tenen una base històrica sòlida d’associació estratègica i estem destinats a cooperar estretament amb els nostres interessos comuns. Espero que l’associació estratègica de Rússia i la República Popular de la Xina, reforçada per l’acoblament de la iniciativa “Un Cinturó, Una Ruta” amb la Unió Econòmica Euroasiàtica, es converteixi en la base del projecte del president Vladimir Putin de la Gran Associació Euroasiàtica i en el nucli del nou ordre econòmic mundial.
Font: The Cradle