La humanitat viu temps d’incertesa, els avenços tecnològics i científics han accelerat el temps que canvia la realitat, on el present condiciona el futur i cal tenir consciència que allò que sembrem recollim. La carrera armamentista malauradament és una realitat, cerquen una seguretat cada vegada més insegura.

Torna a desfermar-se la tragèdia de Caín i Abel a través del temps sense temps. Les sagrades escriptures ens mostren el camí que Déu va donar a l’ésser humà, “la llibertat”, i és aquest qui decideix el camí a seguir entre llums i ombres. La humanitat pateix 25 guerres en diverses parts del món, com la d’Ucraïna i Rússia en una escalada cada vegada més perillosa i cruenta, amb el perill que es desfermi una guerra nuclear.

La II Guerra Mundial va marcar per sempre la vida planetària, les bombes atòmiques llançades sobre Hiroshima i Nagasaki van ser determinants per al món, que va deixar de ser el que era, i encara amb les ferides sagnants s’hi van sumar altres guerres i conflictes amb total menyspreu a la vida humana.

S’ha oblidat el que es va viure i patir? És com un mirall trencat en mil trossos. S’ha oblidat l’Holocaust, els camps de concentració, els milions de morts? S’ha oblidat la guerra del Vietnam, la guerra entre Israel i Palestina, com altres que s’han sumat a la tragèdia de la humanitat? És urgent sentir el clam dels pobles i apel·lar a la memòria de les noves generacions.

Cal optar entre la “bomba o la Vida”. Per optar per la Vida, els pobles s’han de rebel·lar i no permetre que els sotmetin i dominin, assumir-se com a protagonistes de les seves vides i constructors de la seva història.

S’ha apagat el far de la misericòrdia i la dignitat, han submergit la humanitat en l’obscurantisme, la incertesa i el dolor, violant els drets de la persona i dels pobles.

Els irresponsables tenen cares i porten el segell de la bèstia, el 666, als seus fronts i ànimes, van destrossant vides, pobles, es neguen a veure les cares d’homes, dones, nens/es que qüestionen, interpel·len i reclamen un lloc digne per viure en Pau. Estan cecs per la supèrbia del poder i l’odi i cerquen justificar el que és injustificable.

Qui són els responsables de la guerra entre Ucraïna i Rússia? Putin, Zelenski? Cal veure-hi més a fons i posar al descobert el maneig sinistre del poder de dominació mundial dels Estats Units, la Unió Europea i l’OTAN, que de manera directa i indirecta ja estan involucrats en la guerra.

Els pobles d’Europa s’han de despertar i no ser satèl·lits dels Estats Units i l’OTAN, que els arrosseguen al desastre.

Rússia ha d’aturar la guerra, establir una treva conjuntament amb l’ONU, nomenar una comissió de mediació internacional per aconseguir fronteres segures i no ser devorada. Aquesta decisió no pot ser unilateral, ha de ser compartida per les potències involucrades en la guerra i generar espais de diàleg i solucions justes per a les parts.

L’Ordre Mundial actual és el desordre mundial més gran.

Ucraïna és el peó en el tauler del poder de les grans potències, el seu poble és víctima de la guerra. No els interessen els morts, els refugiats, la destrucció de les ciutats. Cal alimentar la guerra amb més armes i diners, la Bèstia no se sacia amb la sang vessada, n’exigeix ​​més i més.

Els Estats Units i l’OTAN en la seva voracitat per dominar el món cerquen imposar la seva política econòmica i militar i destruir els seus oponents. La realitat ensenya que les grans potències no tenen amics ni aliats, tenen interessos, n’hi ha prou amb veure com actuen en el món.

Europa ha perdut identitat i valors i ha dipositat en l’OTAN el seu destí. Els pobles han de saber que cap exèrcit no és garant de la Pau.

En aquesta confrontació, les amenaces i els perills creixents d’una guerra nuclear afecten tots els països, grans i petits, rics i pobres. Les distàncies no compten i posen el món al límit de l’existència planetària. Totes les potències involucrades tenen armes nuclears i estan disposades a utilitzar-les sense mesurar-ne les conseqüències.

És un greu error considerar Rússia “un Ós amb rugit de ratolí” i la Xina “un Tigre de paper”.

El far de l’ONU roman apagat, cal ajudar-lo a despertar i tornar-lo a encendre perquè il·lumini la humanitat abans que sigui massa tard. En d’altres notes he assenyalat que “tots saben com comencen les guerres, però ningú sap com acaben”. No és possible que els governs gastin recursos en enviar armes a Ucraïna per incrementar el conflicte i no tinguin el coratge de presentar alternatives per posar fi a la guerra, i que tot depengui de les decisions dels Estats Units.

La Pau no es regala, es construeix, es necessita molt de coratge i saviesa per assolir-la. És urgent “desarmar la raó armada”, fer possible allò impossible, “forjar relles amb les espases” (Isaïes 2,4).

Moltes veus al món reclamen la fi de les guerres que afecten la humanitat i la urgència de sumar esforços i recursos per combatre la fam, la pobresa i la desigualtat social. Veus que no són escoltades per governs irresponsables i pels mitjans hegemònics de comunicació.

La solució és política. Els pobles pateixen la violència de governs que els arrosseguen a la guerra. És urgent la unitat en la diversitat i ser protagonistes, aixecar-se i fer-se seva la proclama de l’ONU del 1945, “Nosaltres, els pobles del món”, a preservar les generacions venidores del flagell de la guerra que dues vegades durant la nostra vida ha infligit a la humanitat patiments fora de mida…”

És un error acorralar Rússia amb sancions comercials, censurar la seva cultura i els esportistes, suspendre-la en la Comissió de Drets Humans de l’ONU i guardar silenci de les atrocitats i violacions dels Drets Humans i dels pobles comeses pels qui van votar les sancions contra Rússia. L’Evangeli diu: “El qui estigui lliure de culpa que llenci la primera pedra”.

Cal que els governs tinguin valors ètics i coratge per no degradar-se i caure en la hipocrecia.

Els pobles no poden ser indiferents i espectadors de la tragèdia que viu la humanitat. Cal la rebel·lia per evitar ser arrossegats a un altre holocaust.

Com diu l’antic proverbi: “La nit més fosca es just abans de començar l’alba”.