El Papa Francesc ha suggerit al diari italià Corriere Della Sera que els “lladrucs de l’OTAN a la porta de Rússia” van provocar l’operació militar a Ucraïna i va assenyalar que els països no haurien de subministrar més armes a Ucraïna. En concret, el Papa va dir que Rússia té “una ràbia que no sé si va ser provocada, però potser va ser facilitada” per la implacable expansió de l’OTAN cap al gegant euroasiàtic.

Tot i que el Papa Francesc ha denunciat l’operació militar russa i es preocupa pels civils, s’ha abstingut de nomenar Moscou com a agressor, un reflex de la tradició de neutralitat del Vaticà i de la seva ambició de millorar les relacions amb l’Església Ortodoxa Russa.

“A Ucraïna, van ser altres estats els que van crear el conflicte”, va dir el Papa Francesc a l’entrevista sense anomenar cap estat en concret. Però sí que va destacar que aquests estats estrangers van fomentar el conflicte i el patiment a “Síria, el Iemen, l’Iraq, una guerra darrere l’altra a l’Àfrica”.

“No sé respondre –estic massa lluny– si és correcte subministrar armes als ucraïnesos”, va dir el Papa. “El que està clar és que en aquesta terra s’hi proven les armes… Les guerres es lliuren per això: per provar les armes que hem fabricat”.

Cal recordar que Kíev ha criticat el Papa per descriure el seu conflicte amb Rússia com a “fratricida”, cosa que, segons ells, resta importància a l’agressió de Moscou. Alhora, el Papa va expressar el seu desig de visitar Ucraïna, però va dir que volia viatjar primer a Moscou per reunir-se amb el president Vladimir Putin per demanar la fi de la guerra. De moment, però, el Kremlin no ha respost a l’oferta.

Tot i que el Papa Francesc és el cap espiritual de 1.300 milions de cristians catòlics d’arreu del món, això no es correspon amb el lideratge o la influència política. Prenguem com a exemple el president Joe Biden, descrit per NBC News com “el catòlic més prominent dels Estats Units” i només el segon president catòlic dels Estats Units després de JFK. És molt improbable que Biden consideri el suggeriment del Papa que l’OTAN va forçar la intervenció de Rússia contra Ucraïna.

De fet, el Papa Francesc ha tingut molt poca influència en els esdeveniments d’Ucraïna. Es recorda que les seves crides a una treva ortodoxa de Pasqua a Ucraïna van ser ignorades, la seva reunió prevista amb el Patriarca Kirill de Moscou va ser cancel·lada, i ara evidentment una visita proposada a Rússia ha estat per ara ignorada. El fet és que el Vaticà és incapaç de marcar un camí important en qüestions geopolítiques, per la qual cosa per a Putin és menys prioritari reunir-se amb el Papa Francesc, atesos els problemes que té Rússia per fer front a una guerra i a severes sancions econòmiques.

Tot i això, Moscou també ha de tenir en compte que el Papa posseeix un important poder d’atracció i una autoritat moral que milions de persones arreu del món consideren molt important. És de suposar que el poble polonès –en què el 87% s’identifica com a catòlic romà, una quantitat gairebé igual s’oposa a Putin i el 94% recolza l’OTAN– ha d’estar en un dilema en intentar reconciliar el fet que el seu líder espiritual ha suggerit que l’Aliança Atlàntica va provocar la resposta militar de Rússia contra Ucraïna, una cosa en completa oposició al que els mitjans de comunicació polonesos i la classe política afirmen.

El Papa ha causat sensació als mitjans de comunicació occidentals, i molts s’han escandalitzat que hagi fet aquest comentari. Tot i això, el fet que destaqués que els “lladrucs de l’OTAN a la porta de Rússia” podrien haver provocat la guerra a Ucraïna no hauria de ser controvertit, ja que Moscou havia advertit en repetides ocasions que no toleraria amenaces a la seva seguretat nacional a la frontera. L’OTAN ha estat implacable en el seu intent d’ampliar l’adhesió fins a les fronteres de Rússia, arribant fins i tot a encoratjar Geòrgia malgrat que el país no tenia cap perspectiva realista d’adhesió, cosa que va desencadenar la guerra russogeorgiana del 2008.

Tot i que el Papa Francesc s’ha vist en la tessitura que els mitjans de comunicació occidentals li demanin explicacions per la seva negativa a “assenyalar Rússia o el president Vladimir Putin pel seu nom”, cal tenir en compte que els Papes tradicionalment no fan aquest tipus de denúncies.

Tot i això, també és interessant observar que el Papa, malgrat que el seu principal objectiu és el benestar espiritual dels catòlics, sembla tenir més matisos geopolítics que la majoria dels acadèmics, experts, responsables polítics i grups de reflexió occidentals a l’hora d’entendre el món dur en què vivim: les provocacions interminables porten a represàlies i respostes, cosa que Occident va ignorar però que es va sorprendre en descobrir que els soldats russos van començar a entrar a Ucraïna el 24 de febrer.

Tot i que el Papa tindrà poca influència en el curs de la guerra, el que la seva declaració ha fet és suscitar el debat, i potser fins i tot la comprensió per a alguns, que va ser l’OTAN la que va provocar que Rússia entrés en guerra amb Ucraïna. En aquest sentit, el Papa és més realista que els pensadors liberals i neoconservadors que dominen el discurs i la política occidentals, i potser els seus comentaris puguin instigar un debat més realista a Occident sobre allò que ha portat a les accions de Rússia contra Ucraïna, com la persecució dels russoparlants a Ucraïna, l’ambició de Kíev d’ingressar a l’OTAN i les armes nuclears, i el funcionament de laboratoris d’armes biològiques a prop de la frontera amb Rússia.

Font: InfoBrics

Papa Francesc: Els lladrucs de l'OTAN van desencadenar la invasió russa d'Ucraïna (CNN en español, 05.05.2022)