El compromís d’Austràlia d’exercir el seu paper en el rumb dels Estats Units cap a la guerra a l’Indo-Pacífic explica que no sigui una sorpresa que la Xina expressi la seva preocupació.

L’acord entre Austràlia, el Regne Unit i els Estats Units (AUKUS), juntament amb l’aliança antixinesa del Diàleg Quadrilateral de Seguretat (Quad) dels Estats Units, l’Índia, el Japó i Austràlia, només es pot considerar una amenaça per a la Xina.

La Xina critica especialment els compromisos de l’AUKUS amb les noves bases, la capacitat d’atac de llarg abast i, sobretot, l’acord de submarins nuclears per a Austràlia. L’AUKUS obre la porta a l’expansió de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) a l’Indo-Pacífic.

L’Associació de Control d’Armes i Desarmament de la Xina (CACDA) i l’Institut d’Estratègia de la Indústria Nuclear de la Xina (CINIS) han publicat un informe conjunt el 22 de juliol, titulat El risc de proliferació nuclear en la col·laboració de submarins de propulsió nuclear en el context de l’AUKUS.

S’hi argumenta que la col·laboració en matèria de submarins de propulsió nuclear de l’AUKUS viola el Tractat de No Proliferació d’Armes Nuclears, ja que contribueix a l’acumulació nuclear a la regió.

Canberra ha rebutjat aquest argument, encara que també l’han esgrimit diverses organitzacions pacifistes, com l’estatunidenca Carnegie Endowment for International Peace, think thanks com el Lowy Institute, així com organitzacions antibel·licistes d’Austràlia.

Es preveu que, en el marc de l’AUKUS, els Estats Units i la Gran Bretanya proporcionin a Austràlia vuit submarins de propulsió nuclear, cosa que suposarà la transferència de tones de material nuclear apte per a la fabricació d’armes.

Cathy Moloney escriu a The Interpreter que “el reactor naval ha estat vist durant molt de temps com una llacuna en el Tractat de No Proliferació d’Armes Nuclears (TNP) i en les salvaguardes de l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (OIEA), per la qual cosa un Estat no nuclear podria desviar materials dels reactors navals i potencialment utilitzar aquest material per a la producció d’armes”.

L’informe xinès afirma que la col·laboració del submarí de propulsió nuclear AUKUS té una finalitat militar, fet que suposa una violació de l’OIEA.

L’AUKUS permet als Estats Units i la Gran Bretanya proporcionar a Austràlia capacitats d’atac de precisió de llarg abast, incloent míssils de creuer Tomahawk, que poden ser armats amb armes nuclears.

La crítica de la Xina que l’AUKUS és una provocació és vàlida, especialment a la llum de l’augment de la capacitat militar dels Estats Units a la regió.

El Comandament Indo-Pacífic dels Estats Units (també conegut com USINDOPACOM) compta amb 200 vaixells de guerra, inclosos 5 grups d’atac de portaavions, 1.100 avions i 375.000 militars estacionats permanentment a la regió. Té una sèrie de bases i instal·lacions des del Japó fins a Austràlia. Armar encara més la regió només pot conduir a una carrera armamentística regional com a part de la nova guerra freda.

El periodista d’afers exteriors de l’ABC, Stephen Dziedzic, va citar “fonts governamentals” que afirmen que Austràlia no té intenció d’adquirir armes nuclears. “La decisió d’Austràlia d’adquirir submarins amb armament convencional i propulsió nuclear és una cosa que estem perseguint de manera oberta i transparent”, va dir la font a l’ABC.

L’excap de seguretat nacional dels Estats Units, Michael Rogers, en una visita a Austràlia, va abordar l'”amenaça” de Rússia i la Xina al Club Nacional de Premsa el 21 de juliol, on va defensar el compromís continu d’Austràlia amb l’aliança estatunidenca.

L’exalmirall va dir que, atès que tots dos països són membres de la Quad i de l’AUKUS, independentment de les dificultats econòmiques, dels preus mundials del combustible o de les preocupacions per la inflació, l’aliança entre Austràlia i els Estats Units hauria de fer front als desafiaments de manera unificada.

Rogers no va tenir necessitat de tocar cap tambor: les visites freqüents a Washington de l’anterior Coalició i ara del govern laborista deixen clar que la línia està marcada.

L’almirall John C. Aquilino, comandant del Comandament Indo-Pacífic dels Estats Units, va fer una visita especial a Austràlia dies abans de les eleccions federals. Ell i Angus Campbell, Cap de la Força de Defensa Australiana, van emetre posteriorment una declaració conjunta en què parlaven de “plans per millorar la cooperació de les forces aèries, marítimes, terrestres i logístiques” i de com això “reforçarà la nostra capacitat d’operar com una força combinada i d’entrenar i desplegar-se amb els nostres socis a la regió per avançar en la seguretat col·lectiva i la dissuasió integrada”.

Aquilino va visitar la base aèria de la RAAF d’Amberly, a prop de Brisbane, i va descriure al Financial Times com el bombarder furtiu B-2 Spirit de Northrop “havia volat des dels Estats Units per demostrar el poder militar estatunidenc de llarg abast a possibles adversaris”. Té capacitat nuclear.

Aquilino no va amagar que el seu Comandament Indo-Pacífic estava treballant estretament amb el Comandament Estratègic dels Estats Units per proporcionar “una dissuasió integrada” que s’utilitzaria contra la Xina.

El corresponsal de defensa de l’ABC va considerar oportú acusar la Xina de fer afirmacions “extravagants” sobre la pretensió d’Austràlia de tenir armes nuclears. Però els avions estatunidencs amb capacitat nuclear, els míssils Tomahawk Cruise en vaixells australians, els submarins nuclears i la integració de l’OTAN a l’Indo-Pacífic apunten en una direcció.

Font: Green Left