La guerra contra Rússia a Ucraïna i la guerra antiterrorista israeliana a Gaza no són més que fronts paral·lels d’una única guerra global en horrible evolució.

Heu robat els horts dels meus avantpassats
I la terra que vaig cultivar
I no ens heu deixat res
Excepte aquestes roques…
Si tinc gana
La carn de l’usurpador serà el meu aliment.

– Mahmoud Darwish, poeta nacional palestí

A hores d’ara ja està confirmat que la intel·ligència egípcia va advertir els seus homòlegs israelians només 3 dies abans de l’operació Al-Aqsa Flood que alguna cosa “gran” s’acostava per part de Hamàs. Tel Aviv, el seu multimilionari aparell de seguretat i les Forces de Defensa d’Israel (IDF), “l’exèrcit més fort del món”, van optar per ignorar-ho.

Això configura dos vectors clau:

1) Tel Aviv aconsegueix el seu pretext de “Pearl Harbor” per posar en marxa una remesclada “guerra antiterrorista” més una mena de Solució Final al “problema de Gaza” (ja en vigor).

2) La potència hegemònica canvia bruscament la narrativa allunyant-la de la imminent, inevitable i còsmica humiliació conjunta de la Casa Blanca i l’OTAN a les estepes de Novorossiya, una derrota estratègica que converteix l’anterior humiliació a l’Afganistan en un ball de màscares a Disneyland.

El bloqueig total dels “animals humans” (copyright del Ministeri de Defensa israelià) a Gaza, en realitat una població civil de 2,3 milions de persones, s’ha imposat aquest dilluns passat. Ni aliments, ni aigua, ni combustible, ni productes bàsics.

Això és un crim de guerra i un crim contra la humanitat, que destrossa els quatre principis bàsics de la Llei de Conflictes Armats (LOAC), tot degudament aplaudit o, en el millor dels casos, completament ignorat per l’OTANstan i els seus variats mitjans de comunicació dominants controlats per l’oligarquia.

Cristians, musulmans, jueus i altres grups ètnics van viure pacíficament a Palestina durant segles fins a la imposició del racista projecte sionista, amb tots els atributs del “divideix i venceràs” del colonialisme d’assentament.

La Nakba és un vell record de fa 75 anys. Ara estem molt més enllà de l’apartheid, i entrant a l’exclusió total i l’expulsió dels palestins de la seva terra natal.

El gener del 2023, el mateix primer ministre israelià Netanyahu va subratllar que “el poble jueu té un dret exclusiu i inqüestionable a totes les zones de la Terra d’Israel”.

Ara, les IDF han enviat ni més ni menys que una ordre a l’ONU per evacuar completament tots els residents del nord de Gaza –1,1 milions de persones– al sud de Gaza, a prop de Rafah, l’únic pas fronterer amb Egipte.

Aquesta deportació massiva forçada de civils seria el preludi per arrasar tot el nord de Gaza, juntament amb l’expulsió i confiscació de terres palestines ancestrals, apropant-se cada cop més a una Solució Final Sionista.

Benvinguts a Sociòpates Units

Netanyahu, un sociòpata amb un historial provat, només es pot sortir amb la seva amb crims de guerra en sèrie gràcies al suport total de la Casa Blanca, la combinació de “Biden” i el Departament d’Estat, per no parlar dels vassalls inconseqüents de la UE.

Acabem de ser testimonis de com un secretari d’Estat estatunidenc –un funcionari de baix coeficient intel·lectual superat en totes i cadascuna de les qüestions– anava a Israel per recolzar el càstig col·lectiu “com a jueu també”.

Va dir que el seu avi “va fugir dels pogroms a Rússia” (això va ser el 1904). Després va venir la connexió directa –nazi– amb “el meu padrastre va sobreviure a Auschwitz, Dachau i Majdanek”. Impressionant, són tres camps de concentració seguits. El secretari ignora òbviament que l’URSS els va alliberar tots tres.

Després va venir la connexió Rússia-nazis-Hamàs. Almenys tot està clar.

Internament, Netanyahu només es pot mantenir com a primer ministre gràcies especialment a dos rabiosos socis de coalició ultrasionistes, racistes i supremacistes. Va nomenar Itamar Ben-Gvir ministre de Seguretat Nacional i Bezalel Smotrich ministre de Finances, tots dos encarregats de facto de la proliferació d’assentaments a tota Cisjordània a escala industrial.

Smotrich ha declarat públicament que “els palestins no existeixen perquè no hi ha un poble palestí”.

Ben-Gvir i Smotrich, en un temps rècord, van camí de duplicar la població de colons als cantons de tota Cisjordània, de 500.000 a un milió. Els palestins –no ciutadans de facto– són 3,7 milions. Els assentaments il·legals –no aprovats formalment per Tel Aviv– estan apareixent pertot arreu.

A Gaza, on la pobresa ronda el 60% i la desocupació juvenil és massiva, les agències de l’ONU adverteixen desesperadament d’una imminent catàstrofe humanitària.

Més d’un milió de persones a Gaza, la majoria dones i nens, depenen de l’ajuda alimentària de l’ONU. Desenes de milers de nens van a les escoles de la UNRWA (UNRWA és l’agència per als refugiats palestins).

Ara Tel Aviv els està matant, suaument. Almenys 11 treballadors de la UNRWA han estat assassinats aquesta darrera setmana (entre ells professors, un metge i un enginyer), almenys 30 nens, a més de 5 membres de la Creu Roja Internacional i la Mitja Lluna Roja.

Per si no n’hi hagués prou, hi ha la qüestió del Pipelineistan, el robatori de gas a Gaza.

Almenys el 60% de les vastes reserves de gas descobertes el 2000 al llarg de la costa de Gaza-Israel pertanyen legalment a Palestina.

Una conseqüència clau de la Solució Final aplicada a Gaza es tradueix en que la sobirania sobre els jaciments de gas ha passat a Israel, en un altre atropellament massiu del dret internacional.

La majoria global és palestina

Davant l’horrible perspectiva que Israel despobli tota la meitat nord de Gaza, en directe per televisió i aclamat per hordes de zombis de l’OTAN, no és desgavellat considerar la possibilitat que Turquia, Egipte, Síria, l’Iraq, l’Iran, el Líban, el Iemen i les monarquies del Golf s’uneixin, a diversos nivells, per crear una pressió aclaparadora contra l’aplicació de la Solució Final Sionista.

Pràcticament tot el Sud Global/Majoria Global està amb Palestina.

Turquia, problemàticament, no és una nació àrab i ha estat massa a prop ideològicament de Hamàs el passat recent. Suposant que l’actual banda de Netanyahu es dediqués a la diplomàcia, el millor equip de mediació possible estaria format per l’Aràbia Saudita, Qatar i la diplomàcia egípcia.

L’Índia s’acaba de clavar un punyal al cap com a líder de la Majoria Global: als seus dirigents sembla que se’ls posen els pèls de punta quan s’enfronten a Israel

Després hi ha els Grans Sobirans: l’associació estratègica Rússia-Xina.

Rússia-Iran estan connectats per una associació estratègica, fins i tot a tots els nivells militars d’avantguarda. L’acostament entre l’Iran i l’Aràbia Saudita, mediat i tancat per la Xina, ha portat aquesta setmana Mohammad bin Salman i Ebrahim Raisi a parlar per telèfon, per primera vegada a la història, per coordinar el seu suport indestructible als drets legítims del poble palestí. El sirià Baixar al-Àssad acaba de visitar la Xina, rebut amb tots els honors.

La sofisticació diplomàtica característica de la Xina –molt més enllà d’Al-Aqsa Flood– equival a donar suport als drets palestins legítims. Tot el món àrab i les terres de l’Islam ho senten clarament, mentre que Israel i l’OTAN són impermeables als matisos.

Amb Rússia arribem al territori del heavy metall. A principis d’aquesta setmana, l’ambaixador d’Israel a Rússia, Alexander Ben Zvi, va ser rebut finalment, després de diversos intents, pel viceministre d’Afers Estrangers Mikhail Bogdanov. Va ser Israel qui pràcticament va suplicar una reunió.

Bogdanov va anar al gra, sense embuts: Ben Zvi va ser advertit que el pla de les IDF de destruir literalment Gaza, expulsar la població autòctona i practicar la neteja ètnica d’aquests “animals humans” estava “carregat de les conseqüències més devastadores per a la situació humanitària de la regió”.

Això avança un escenari força possible, les conseqüències del qual poden ser igualment devastadores: Moscou –en col·laboració amb Ankara– llançant una operació de bloqueig contra Israel recolzada pel Sud Global.

No és cap secret –a part del modus operandi– que Putin i Erdogan han discutit un possible comboi naval humanitari turc a Gaza, que estaria protegit d’un atac israelià per l’Armada russa des de la base de Tartous a Síria i la Força Aèria russa des de Hmeimim . Això elevaria les apostes a nivells imprevistos.

El que ja és clar és que la guerra indirecta de la potència hegemònica contra Rússia a Ucraïna i la guerra antiterrorista israeliana remesclada a Gaza no són més que fronts paral·lels d’una única guerra global en horrible evolució.

Font: Strategic Culture Foundation

Entrevista a Juan Antonio Aguilar (DMP, 14.10.2023)
A partir del minut 01:20