En geopolítica, hi ha una regla no escrita que diu que és quan el món està distret per un esdeveniment espectacular o de transcendència mundial quan els aventurers i altres potentats llestos o ben assessorats poden cometre actes censurables i crims abominables que normalment serien condemnables però que no són tan visibles o audibles com allò en què el món està ocupat en aquell moment. Coneixedors d’aquest principi, els assassins i criminals al comandament de certs estats de la regió aprofiten qualsevol oportunitat perquè afavoreix els seus actes criminals. Tot forma part del “timing” dels seus diabòlics plans.

La situació actual

Des del dissabte 7 d’octubre del 2023, l’actualitat mundial està dominada i fins i tot exclusivament reduïda a l’atac del moviment palestí Hamàs a la Franja de Gaza contra territori israelià.

El tema ha monopolitzat tant l’actualitat que fins i tot el conflicte d’Ucraïna ha quedat momentàniament eclipsat, i fins i tot la imatge del president d’aquest país, el molt mediàtic Zelenski, ja no és tan omnipresent a totes les pantalles de televisió occidentals durant els informatius com abans. Fins aquí hem arribat.

Alhora, les potències i organitzacions que dirigeixen el món han pres mesures d’emergència mai vistes en altres crisis.

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides es va reunir excepcionalment en 24 hores, amb l’atac de Hamàs contra Israel a l’ordre del dia. Els Estats Units d’Amèrica van anunciar immediatament l’enviament de reforços militars a Israel, i així successivament.

Quan es considera que un país com la República Democràtica del Congo (RDC) fa dos anys que clama que ha estat atacat, i obertament, el mateix Consell de Seguretat mai s’ha reunit per estudiar aquesta situació en exclusiva, a banda dels debats en el punt “altres assumptes” de l’ordre del dia de les reunions ordinàries d’aquest Consell, hom s’adona de la diferència en la manera com aquests dos conflictes són tractats per aquests organismes internacionals.

Per als assassins i opressors de pobles, aquesta apagada dels grans mitjans de comunicació del món sobre tot el que passa a d’altres parts del món fora de la regió o del conflicte actual, en aquest cas el conflicte entre els palestins i l’Estat d’Israel , és l’oportunitat perfecta per cometre qualsevol crim als seus racons del món. I per això, estan ben assessorats i animats a actuar per les mateixes persones que estan decidint el destí del món. Per a Yoweri Museveni i Paul Kagame, és una oportunitat d’or. Com que estan acostumats a saltar-hi a sobre, és de témer que aquesta vegada tornin a aprofitar-la per cometre el que és inenarrable contra els pobles de la regió dels Grans Llacs.

Antecedents

– Pocs recordaran o relacionaran el fet que Yoweri Museveni, llavors acabat d’elegir president d’Uganda, deixés anar els seus “nois” (és a dir, els elements tutsis del seu exèrcit) contra la pacífica Rwanda l’1 d’octubre de 1990. No va ser per casualitat, i el moment va ser perfecte perquè els ulls del món estaven posats en una altra banda.

Tot just dos mesos abans havia començat la “Guerra del Golf”, un conflicte que, des del 2 d’agost de 1990, va enfrontar l’Iraq amb una coalició de 35 Estats que recolzaven els Estats Units després de la invasió i annexió de Kuwait per Saddam Hussein.

En aquestes circumstàncies, on es podia sentir la veu del poble ruandès quan el món estava ocupat amb assumptes més “importants”?

– Seguint el mateix principi i fent el mateix càlcul, Paul Kagame, després de gairebé 4 anys de guerra terrorista, va donar el senyal l’abril de 1994 de muntar l’assalt final per conquerir Rwanda assassinant dos caps d’Estat hutus i els seus seguicis i supervisant les massacres interètniques que van durar 3 mesos. Tots sabem el que va passar després. L’oportunitat d’actuar en aquell moment va ser la distracció de l’opinió mundial, especialment l’africana, i els mitjans de comunicació, centrats en la Copa Africana de Nacions de futbol (CAN) que se celebrava a Tunísia del 26 al 10 d’abril de 1994. En aquest ambient, cap cadena de televisió podia interrompre la retransmissió d’un partit de la Copa d’Àfrica per anunciar l’assassinat de dos “foscs i desconeguts” caps d’Estats minúsculs al cor de l’Àfrica.

– De la mateixa manera, el moment escollit per Kagame per a la resurrecció de l’M23 el març del 2022 com a mitjà de tornar a agredir la RDC obeeix a aquest principi. En efecte, des del febrer del 2022, tot just un mes després, el món estava centrat en el conflicte que acabava d’esclatar a Ucraïna arran de l’operació militar especial de Rússia, encara en curs. Quin gran mitjà de comunicació o organització occidental capaç d’influir en els responsables mundials podia parar atenció a l’agressió de la Rwanda de Kagame contra la RDC quan els Estats Units i l’OTAN cridaven que Rússia havia atacat Ucraïna?

Així que una vegada més va ser una oportunitat ben escollida per Kagame, com sempre ben aconsellat pels seus creadors als Estats Units i al Regne Unit, per rellançar la seva agressió sense risc de ser denunciat per l’opinió mundial.

Octubre del 2023: quins són els possibles riscos?

En aquests moments, l’opinió pública, els mitjans de comunicació i els òrgans de decisió del món estan concentrats en la situació del Pròxim Orient. El Consell de Seguretat de l’ONU no pot convocar una reunió d’urgència ni els Estats Units aixecar la veu davant d’un esdeveniment, encara que sigui terrible, com l’assassinat de dirigents polítics africans o les matances de poblacions de la regió, quan l’Estat d’Israel ha entrat en guerra contra els palestins al Pròxim Orient.

Desgraciadament per als pobles dels països africans dels Grans Llacs, especialment la RDC, Rwanda i Burundi, es tracta d’una ocasió perfecta perquè els seus botxins i dictadors (Museveni i Kagame), que els aixafen des de fa tres dècades, “acabin el treball” o simplement compleixin les seves irracionals fantasies criminals.

Els riscos actuals

Des de principis d’octubre del 2023, els riscos per als pobles de la regió dels Grans Llacs, i per als hutus de Rwanda i Burundi en particular, són enormes.

– En el pla intern:

El dictador Paul Kagame pot aprofitar aquesta oportunitat, i per tant aquesta apagada mediàtica sobre tot el que passa en altres llocs a part del Pròxim Orient, per eliminar (fer desaparèixer o assassinar a plena llum del dia) els pocs opositors a la seva dictadura que encara són a les seves mans. No esmentarem noms per no semblar “malastrucs”.

– A l’exterior i a la regió

Paul Kagame podria aprofitar aquesta oportunitat per clavar un cop espectacular a la RDC durant aquest període d’apagada mediàtica, campanya electoral i, per tant, incertesa. Per exemple, assaltant la capital del Kivu del Nord, la ciutat de Goma, que és al seu abast.

Pitjor encara, Paul Kagame podria fer realitat el seu somni i repetir el cop d’abril del 1994: assassinar dos caps d’Estat de la regió. L’actual president de Burundi i, per descomptat, el president de la RDC al final del seu mandat, són els principals objectius.

Recomanacions finals

Davant d’aquesta situació, i tenint en compte les eventualitats, només podem recomanar “vigilància” a tots els nivells: polític, militar, diplomàtic, mediàtic… Però sobretot a aquells el deure sagrat dels quals és vetllar per la seguretat d’aquests pobles màrtirs de Rwanda, Burundi i l’est de la RDC.

Font: Echos d’Afrique

Foto: Roda de premsa del president de Burundi, Evariste Ndayishimiye, i del president de la RD del Congo, Fèlix Tshisekedi, el passat 28 d’agost al Palau de la Nació de Kinshasa.

RD Congo: L'exèrcit congolès acusa la rebel·lió de l'M23 de desplegar-se en noves posicions (RFI, 28.09.2023 )