El Rev. Daniel Berrigan, un jesuïta famós per les seves protestes contra la guerra i contra el capitalisme, va morir dissabte a Nova York a l’edat de 94 anys. 

Juntament amb el seu germà petit, Felip, que aleshores també era un sacerdot catòlic, Berrigan va ser un líder del moviment antiguerra radical durant la dècada de 1960, i va continuar protestant contra la guerra unes quantes dècades més.

El pare Berrigan va sorgir com una veu catòlica radical contra la guerra del Vietnam durant la dècada de 1960 i va saltar a la fama el 1968, quan ell i altres activistes es van apoderar de 600 targetes de reclutament de soldats a punt de ser desplegats al Vietnam i van cremar els arxius als contenidors d’escombraries amb napalm casolà.

El grup de manifestants, conegut com els “Nou de Catonsville,” van emetre un comunicat denunciant l’Església Catòlica i altres institucions religioses per la seva “covardia” davant els “crims dels Estats Units”.

Ens enfrontem a l’Església catòlica, altres organismes cristians i les sinagogues d’Amèrica pel seu silenci i covardia davant els crims del nostre país. Estem convençuts que la burocràcia religiosa en aquest país és racista, és còmplice en aquesta guerra i és hostil als pobres.

Els germans Berrigan van ser condemnats posteriorment per destruir la propietat del govern i enviats a presó. Daniel va acabar servint divuit mesos en una presó federal, temps durant el qual ell i Felip van aparèixer a la portada de la revista Time.

Altres protestes van seguir, donant lloc a més detencions i processaments. De 1970 a 1995, Berrigan va passar un total de gairebé set anys a la presó.

El 1980, els Berrigan i sis més van irrompre en un lloc de míssils nuclears de General Electric a Pennsylvania, sabotejant les ogives i abocant sang sobre documents i arxius.

Berrigan també va protestar contra la Guerra del Golf del 1991, la guerra de Kosovo, la invasió estatunidenca de l’Afganistan, la invasió de l’Iraq el 2003 i contra la presó de Guantánamo.

Tot i que es va centrar en les seves protestes contra la guerra i les armes nuclears, Berrigan va anar més enllà del pacifisme per abraçar també altres causes. Creia que “el racisme i la pobresa, el militarisme i la voracitat capitalista eren peces interconnectades del mateix gran problema”, i va participar en les protestes contra el capitalisme com el moviment Occupy Wall Street al Zuccotti Park de Nova York.

“Els mals del capitalisme”, va dir Berrigan, “són tan reals com els mals del militarisme i els mals del racisme”.

Compartint camins amb molts dels seus amics de l’esquerra, tanmateix Berrigan també va protestar contra l’avortament i va ser un ferm defensor de la causa pro-vida. “Sempre he deixat clar,” va dir, “que estic en contra de tot, des de la guerra fins a l’avortament o l’eutanàsia. He evitat ser una persona d’un sol tema”.

En un reportatge brillant a la revista dels jesuïtes America, Berrigan és recordat com un “pacificador” i un “profeta”.

Thomas D. Williams, Breitbart, 01.05.2016