Per intentar entendre la incomprensible ceguesa dels nostres conciutadans davant la nècia bogeria dels “nostres” polítics, titelles d’unes elits anglo/occidentals tan poderoses com perverses, cada vegada se’m torna més inadequada gairebé qualsevol comparació entre els esdeveniments actuals a Europa i tota altra situació històrica anterior. Ara només em val una comparació amb aquesta actualitat: la que es refereix a la situació que es vivia a l’Alemanya nazi quan els exèrcits soviètics i els exèrcits aliats es trobaven ja a les fronteres alemanyes. Aquell esfondrament va ser qüestió de setmanes. Ara, un altre esfondrament incomparablement més gran podria ser qüestió d’hores. Els esdeveniments se succeeixen cada cop més accelerats. I el desenllaç final seria només de minuts.

El poder suggestiu de la propaganda nazi era tan gran que, encara aleshores, els alemanys seguien la seva rutina quotidiana. La documentació filmada ens mostra com fins i tot gaudien banyant-se festivament. Sense referir-nos als dies finals del setge a Berlín, en els quals milers d’adeptes/addictes a una ideologia delirant encara prenien les armes. El 32% d’ucraïnesos que encara segueixen convençuts que Ucraïna pot vèncer Rússia, quan despertaran del seu deliri? I els milions de conciutadans europeus absolutament desconnectats de la gravetat extrema de la situació actual, quan obriran els ulls?

Ara estan a punt de ser usats míssils d’una tecnologia superior i de més abast que els ja llançats a l’interior de Rússia. Ara es comença a parlar de tropes (franceses, poloneses, angleses…) sobre el terreny, de proporcionar armes nuclears al pallasso sagnant Zelenski i d’un atac nuclear “preventiu”. I els  fets demostren que sempre s’acaba concretant allò del que s’ha començat a parlar. Les fanfarronades estúpides d’alguns dels “nostres” polítics i militars són publicades amb grans espais no a les pàgines de Ficció o d’Espectacles (com la Guerra de les Galàxies, etc.) sinó a les d’Internacional. Tanmateix, per saber què és l’anomenada Mà morta, cal dedicar-se a investigar laboriosament.

Qui s’ha preocupat de saber que, fins i tot encara que el Kremlin fos atacat nuclearment sense avís previ, els sistemes nuclears defensius russos es dispararien automàticament per si sols? Parlem de míssils d’una velocitat tantes vegades superior a la del so que no hi ha manera de frenar-los en el camí cap a l’objectiu designat. Objectiu que assoliran amb gran precisió. I parlem d’una potència destructiva que, com en el cas del Satan, una sola ogiva de fins a 20 megatons és equivalent a més de 1.300 vegades la bomba que va arrasar Hiroshima.

Iniciava aquest breu article afirmant que em falten les comparacions. I l’acabo afirmant que, igualment, em falten les explicacions. Ni tan sols les categories com ambició, afany de dominació, niciesa o bogeria m’ajuden a entendre un desvari semblant en líders que, com Macron o Starmer (lacais miserables de les grans “famílies”), coneixen perfectament tot això. Només em serveixen altres categories per aproximar-me a aquest misteri ominós. Unes característiques molt pròpies també dels nazis: perversió pura, lluciferisme arrogant, satanisme cruel. Com de vegades ha apuntat el mateix president Putin. Realitats que, tot i que fosques, haurien d’aparèixer a les pàgines d’Internacional i no a la de parasicologia o esoterisme. Però aquesta qüestió ja necessitaria per si mateixa un altre article.

Putin llança l'Oreshnik: escac, però no escac i mat (EIR, 26.11.2024)