Un grup separatista uigur que va ajudar a derrocar el govern de Baixar al-Àssad ha declarat la seva intenció de tornar a Xinjiang per dur a terme operacions militars contra la República Popular de la Xina. L’anunci suggereix que Washington i els seus aliats es preparen per obrir un altre front en una guerra que ja ha sumit en el caos àmplies zones d’Europa oriental i el Pròxim Orient. L’anunci ha estat majoritàriament ignorat pels mitjans de comunicació occidentals, però els analistes creuen que podem haver entrat en una nova fase en la lluita dels Estats Units per preservar la seva minvant hegemonia, una fase en què la probabilitat d’un xoc directe entre els Estats Units i la Xina ha augmentat dràsticament.
A més, si assumim que el sabotatge de Washington al gasoducte Nordstream va ser dissenyat per impedir la integració econòmica de Rússia amb la Unió Europea, aleshores hem d’assumir que s’aplicarà el mateix pla a la Xina. Washington utilitzarà els seus apoderats uigurs per tallar les artèries crítiques que uneixen la Xina amb Europa, bloquejant així el sorgiment d’un superestat de lliure comerç que soscavaria greument la influència regional dels Estats Units. Això vol dir que hauríem d’esperar una onada d’atacs asimètrics contra infraestructures vitals destinats a impedir el desenvolupament de l’emblemàtica Iniciativa xinesa del Cinturó i Ruta de la Seda (més sobre això més endavant). Com sempre, la política exterior estatunidenca està guiada pel credo despòtic anomenat Doctrina Wolfowitz que estableix el següent:
“El nostre primer objectiu és impedir la reaparició d’un nou rival, ja sigui al territori de l’antiga Unió Soviètica o a qualsevol altre lloc, que suposi una amenaça de l’ordre de la que va suposar al seu dia la Unió Soviètica. Aquesta és una consideració dominant subjacent a la nova estratègia de defensa regional i exigeix que ens esforcem per impedir que qualsevol potència hostil domini una regió els recursos de la qual serien, sota un control consolidat, suficients per generar poder mundial.”
L’Àsia Central és el turó on l’imperi estatunidenc ha triat morir. Tot i així, una superpotència «acorralada», armada fins a les dents i dirigida per voraços falcons de guerra, pot causar danys considerables abans de ser doblegada. Un cop dit això, l’interès de Washington per l’Àsia Central és totalment comprensible, atès que la zona va camí de convertir-se en la regió més poblada i pròspera del món. Així ho va resumir Zbigniew Brzezinski a The Grand Chessboard el 1997:
“Per als Estats Units, el principal premi geopolític és Euràsia… (p.30)… Euràsia és el continent més gran del món i és geopolíticament axial. Una potència que dominés Euràsia controlaria dues de les tres regions més avançades i econòmicament productives del món. …Al voltant del 75% de la població mundial viu a Euràsia, i la major part de la riquesa física del món també es troba allà, tant a les seves empreses com a terra. Euràsia representa el 60% del PNB mundial i prop de tres quartes parts dels recursos energètics coneguts.” (p.31).
Mentre Brzezinski ens ajuda a comprendre la importància d’Euràsia en relació amb l’ambició dels Estats Units de mantenir el seu control sobre el poder mundial, l’analista polític Li Jingjing ens proporciona els detalls de per què els Estats Units han decidit utilitzar els uigurs com a mitjà per a desestabilitzar l’Àsia Central. Vegeu aquest fascinant vídeo que explica la importància geoestratègica de Xinjiang i com ha conduït a la creació de l’engany del «genocidi uigur»:
“Li Jingjing: Saps per què els Estats Units volen separar Xinjiang de la resta de la Xina?
Perquè la ubicació de Xinjiang és massa important des del punt de vista geopolític. A través de Xinjiang, la Xina pot aportar a tot Euràsia una cosa que espanta en gran manera els polítics estatunidencs: Pau.
Deixeu-me explicar-vos per què.
En primer lloc, la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang, situada al nord-oest de la Xina, connecta la Xina amb l’Àsia Central. Xinjiang comparteix fronteres amb vuit països: Mongòlia, Rússia, Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Afganistan, Pakistan i Índia. Xinjiang no va ser només un nus clau en l’antiga Ruta de la Seda, també és una porta clau perquè l’actual Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda s’expandeixi cap a l’oest. Connectarà l’Àsia Oriental, l’Àsia Central, l’Àsia Occidental i Europa.
Aquesta és la regió on el govern estatunidenc i diversos governs occidentals han gastat milers de milions de dòlars les darreres dècades per patrocinar el terrorisme, les guerres i la inestabilitat. L’estratègia de divideix i venceràs de manual perquè Euràsia és massa gran i, si s’uneixen, seran massa forts. I això és una amenaça perquè els Estats Units mantinguin la seva posició privilegiada al món, és a dir, l’hegemonia sobre el món.
Tanmateix, la iniciativa xinesa del Cinturó i Ruta de la Seda està portant infraestructures i desenvolupament econòmic a aquesta regió. Els ferrocarrils Xina-Europa passen per aquí, milers de milions de dòlars en comerç es mouen als ports de Xinjiang i aquest desenvolupament econòmic elevarà el nivell de vida de la gent a tota la regió. I quan la gent estigui millor, no hi haurà motius per participar en guerres i terrorisme.
Així que els Estats Units van idear un pla: van decidir donar suport al separatisme i dividir Xinjiang de la Xina. La dècada de 1990, Graham E Fuller, que va treballar al Consell Nacional d’Intel·ligència i a la CIA, va escriure un informe titulat «El problema de Xinjiang». A l’informe, ensenyava als seus col·legues polítics i acadèmics com jugar la «carta uigur» per avivar el separatisme entre els uigurs per desestabilitzar i contenir la Xina. Segons el tinent coronel retirat Lawrence B Wilkerson, que va ser cap de gabinet del secretari d’Estat Colin Powell:
‘Això és el que vam decidir per a l’Afganistan. Vam estar a l’Afganistan com vam ser a l’Alemanya posterior a la Segona Guerra Mundial, durant 50 anys. No té res a veure amb Kabul i la construcció de l’Estat, res a veure amb la lluita contra els talibans, o amb demostrar que podem reconciliar-nos amb els talibans, i res a veure amb la lluita contra cap grup terrorista. Perquè és l’únic poder dur que els Estats Units tenen a prop de la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda de la Xina, que travessa l’Àsia Central. Si hi haguéssim d’incidir amb poder militar, estem en condicions de fer-ho a l’Afganistan.
I la segona raó per la qual som allà és perquè ens trobem colze a colze amb l’arsenal nuclear potencialment més inestable sobre la faç de la terra, al Pakistan. Volem ser capaços de saltar sobre aquest arsenal i estabilitzar-lo si cal.
I la tercera raó per la qual som allà és perquè hi ha 20 milions d’uigurs. I si la CIA ha de muntar una operació utilitzant aquests uigurs, com ha fet Erdogan a Síria contra al-Àssad, n’hi ha 20.000 a Idlib a Síria ara mateix (per això els xinesos podrien estar desplegant forces militars a Síria en un futur molt proper per ocupar-se d’aquests uigurs que Erdogan va convidar a entrar). Bé, la CIA voldria desestabilitzar la Xina, i aquesta seria la millor manera de fer-ho per fomentar el malestar i unir-se amb aquests uigurs per empènyer els xinesos Han a Pequín des de llocs interns i no externs.’
Per desgràcia per als Estats Units, el seu pla per separar la Xina està fracassant. Els 56 grups ètnics de la Xina ens estimem i ens donem suport mútuament, estem units i ens agafem els uns als altres com grans de magrana. I ens unirem amb la resta del món per construir una comunitat amb un futur compartit per a tota la humanitat. Com la CIA planeja desestabilitzar l’Àsia Central jugant la carta uigur, Li Jingjing @Jingjing_Li
En resum: El genocidi uigur és una mentida sobre els drets humans ordida per justificar futures hostilitats contra la República Popular de la Xina. En un article recent, l’editor Ron Unz va desemmascarar aquesta farsa i va dir el següent:
“Durant una quants anys el nostre govern i els nostres principals mitjans de comunicació han promogut intensament les afirmacions d’un genocidi xinès dels uigurs de Xinjiang, basant-se suposadament en fonts secretes d’intel·ligència que em van semblar molt dubtoses. Després de veure aquestes quatre hores de metratge de viatge personal, considero aquestes afirmacions incendiàries tan totalment absurdes com qualsevol cosa que hagi sentit mai. Propaganda-Hoaxes. vs. Realitat xinesa, Ron Unz, Unz Review.“
Aquí n’hi ha més d’Unz:
“Alts funcionaris de… l’Administració Trump… (van declarar) que la Xina estava cometent ‘genocidi’ contra la seva població musulmana uigur de la província de Xinjiang, amb el New York Times i altres dels nostres principals mitjans de comunicació recolzant i amplificant fortament aquestes explosives acusacions… Jo ridiculitzava periòdicament aquestes acusacions, subratllant que no semblaven basar-se en proves sòlides i em recordaven molt les falses afirmacions sobre les armes de destrucció massiva de Saddam que es van utilitzar per llançar la nostra nefasta guerra de l’Iraq… El que feia que aquestes acusacions sobre Xinjiang semblessin tan absurdes era que l’enorme província estava completament oberta tant als turistes xinesos com als estrangers, que hi viatjaven regularment en gran nombre, atrets per les seves vistes panoràmiques i la seva interessant cultura turcomusulmana. La noció que la Xina estava cometent un ‘genocidi’ en una regió constantment recorreguda per turistes semblava el tipus més descerebrat de propaganda deshonesta, adreçada als crèduls i als ingenus. Els enganys propagandístics davant la realitat xinesa, Unz Review.“
L’opinió d’Unz sobre el genocidi uigur es veu reforçada per la sospitosa relació del grup amb la CIA, que suggereix que els militants han estat preparats per portar l’agenda geopolítica de Washington. Feu una ullada a aquest extracte d’un article de Global Research:
“El Partit Islàmic del Turquestan (TIC), una organització terrorista, va ser fundat per gihadistes uigurs el 1988, just quan esclataven els aixecaments separatistes a la província de Xinjiang, al nord-oest de la Xina. El Partit Islàmic del Turquestan, anteriorment conegut com a Moviment Islàmic del Turquestan Oriental, va rebre el patrocini de la CIA des dels seus inicis.
De forma contradictòria, el Partit Islàmic del Turquestan, que té la seva base principalment al nord-oest del Pakistan, és considerat una organització terrorista pels Estats Units, juntament amb altres països importants com Rússia i, per descomptat, la Xina i el seu veí Pakistan.
El 2001, els militants uigurs es preparaven per a la guerra de guerrilles als mateixos camps situats a l’Afganistan on la CIA i l’ISI, el servei d’intel·ligència pakistanès, havien proporcionat al seu dia entrenament als extremistes mujahidins, per tal d’obstaculitzar les tropes soviètiques incrustades a l’Afganistan fa 40 anys. Entre el 1990 i el 2001, el Partit Islàmic del Turquestan va perpetrar més de 200 actes terroristes, entre ells la voladura de vehicles i mercats i l’assassinat de funcionaris del govern xinès…
Separatistes uigurs d’alt nivell, com Anwar Yusuf Turani, nascut a Xinjiang i fundador del Govern del Turquestan Oriental a l’exili, viu a l’estat de Virgínia, a la costa est dels Estats Units. El juny de 1999, es va reunir amb el president Bill Clinton i li va demanar que recolzés els moviments polítics que cercaven la independència de Xinjiang; més tard, Turani va dialogar amb el successor de Clinton, George W. Bush, que va prometre recolzar els ‘drets humans fonamentals’ dels ‘uigurs i altres persones que viuen a la Xina’…
Altres destacats exiliats uigurs que viuen als Estats Units han demanat la independència de Xinjiang de la Xina, com Rebiya Kadeer, cinc vegades nominada al Premi Nobel de la Pau, nascuda a Xinjiang i que també resideix a l’estat estatunidenc de Virgínia.
Durant 11 anys, fins al novembre del 2017, va ser la líder del Congrés Mundial Uigur (WUC, per les sigles en anglès), amb seu a Munic, i que està finançat en part per la Fundació Nacional per a la Democràcia (NED, per les sigles en anglès). La NED, parcialment subvencionada pel Congrés dels Estats Units, té un llarg historial d’ingerències de ‘poder tou’ als Estats sobirans d’arreu del món: la Xina, Nicaragua, Ucraïna, etc.
El Congrés Mundial Uigur va ser creat l’abril del 2004 per Erkin Alptekin, antic assessor de la CIA. Setanta anys de desestabilització estatunidenca a la Xina. Insurgència uigur a Xinjiang patrocinada pels Estats Units, Global Research.“
Així doncs, diversos separatistes uigurs «viuen a Virgínia» (com a convidats de la CIA?) i s’espera que creguem que l’únic interès de Washington són els drets humans?
No té cap sentit. És evident que els Estats Units estan armant, entrenant i finançant una altra despietada organització terrorista que pretén utilitzar per infligir una «derrota estratègica» a la Xina, igual que està fent amb Rússia a Ucraïna.
Això és d’un article a l’Asia Times:
“El ràpid col·lapse de l’Exèrcit Àrab Sirià davant l’avenç de Hayat Tahrir al-Xham, recolzat per Turquia… ha cridat l’atenció sobre els combatents estrangers a les seves files. Entre aquests combatents estrangers destaquen els uigurs de la regió autònoma xinesa de Xinjiang Uigur. Abans lluitaven contra la Xina com a part del Moviment Islàmic del Turquestan Oriental, però fa uns anys es van rebatejar com a Partit Islàmic del Turquestan.
Independentment del nom que rebi, l’organització té un historial de col·laboració amb grups terroristes com al-Qaida en suport del seu objectiu de separar la Xina d’un Estat uigur. Per això va ser designada grup terrorista pel Consell de Seguretat de l’ONU…
Membres del grup acaben de publicar un vídeo des de Síria en què fan una crida a la gihad militant contra la Xina. Yang Xiaotong ha contribuït amb un detallat article a l’Asia Times sobre aquest tema sota el títol ‘La Xina té motius per estar terroritzada per la Síria governada pels rebels’.
Dos dels punts més importants són que el Partit Islàmic del Turquestan està reclutant membres a l’Àsia Central i que es podria restablir a l’Afganistan per dur a terme atacs contra el Corredor Econòmic Xina-Pakistan.
El corredor es considera el projecte insígnia de la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda, i durant anys ha estat blanc d’atacs de l’Exèrcit d’Alliberament de Balutxistan…
el Partit Islàmic del Turquestan podria restablir-se a l’Afganistan… podria atacar el Corredor Econòmic Xina-Pakistan… no es pot descartar que el Partit Islàmic del Turquestan vulgui, de manera oportunista, colpejar el punt feble de la Xina…
Més enllà d’atacar els projectes del Cinturó i Ruta de la Seda amb base al Pakistan, aquesta motivació oportunista també podria trobar rellevància a l’Àsia Central. Hi ha comunitats uigurs al Kazakhstan i al sempre inestable Kirguiztan en què el Partit Islàmic del Turquestan hi podria trobar reclutes, ja sigui per dur a terme atacs contra els projectes del Cinturó i Ruta de la Seda allà o al Pakistan…
Un altre factor que han de tenir en compte els observadors és el paper de l’agència d’intel·ligència militar ucraïnesa GUR. El Washington Post va informar que la GUR va tenir un paper en l’atac de HTS a través de Síria. …Tanmateix, la GUR contemporània és també un projecte de la CIA, com va informar el Washington Post a finals del 2023.
Sorgeix així la possibilitat que la CIA utilitzi la GUR com un apoderat plausiblement negable per gestionar o almenys encoratjar l’expansió del Partit Islamista del Turquestan a la geoestratègica regió de l’Àsia Central entre Rússia i la Xina. L’amenaça separatista uigur podria arribar més enllà del Xinjiang xinès, Asia Times .“
Per descomptat, això és exactament el que està passant. La CIA està implicada directament en una guerra híbrida contra la Xina que inclourà la destrucció d’objectius tous essencials per completar l’enorme projecte d’infraestructures de Pequín. I quina altra opció té Washington? Com Israel, Washington no pot conservar el seu lloc privilegiat en l’ordre mundial competint en igualtat de condicions amb la Xina, que ja ha superat els Estats Units en gairebé tots els àmbits del comerç, la ciència i la tecnologia. L’única manera en que els Estats Units poden mantenir el seu tènue control sobre el poder és destruint qualsevol cosa que amenaci el seu domini global i després convencent el món que només està lluitant pels drets humans. Més informació al Times of Israel:
“Els militants uigurs han matat centenars, si no milers, en atacs dins de la Xina en una insurgència de dècades de durada que inicialment va tenir com a objectiu la policia i altres símbols de l’autoritat xinesa, però els darrers anys també ha inclòs civils. El 2014, extremistes armats amb ganivets van matar 33 persones en una estació de tren. A l’estranger, van bombardejar l’ambaixada xinesa a Kirguiztan el setembre de l’any passat; el 2014, van matar 25 persones en un atac contra un santuari tailandès popular entre els turistes xinesos…
La Xina és igual que Occident, diuen els seus funcionaris: el país és víctima del terror, i els uigurs es deixen arrossegar per la ideologia gihadista global en lloc de fer-ho pels greuges interns… Seyit Tumturk, un activista uigur de Turquia que sol parlar amb combatents a Síria… va dir que era impossible que els militants uigurs alliberessin Xinjiang… Però va afirmar que l’ambiciós projecte del president xinès, Xi Jinping, de desenvolupar línies ferroviàries, ports i altres infraestructures que uneixin diverses regions amb la Xina fa que Pequín sigui vulnerable als atacs de militants a l’estranger.
L’Estat Islàmic es va atribuir el juny el segrest i assassinat de dos professors xinesos a la província pakistanesa de Balutxistan, pedra angular de l’anomenat projecte d’infraestructures del Cinturó i Ruta de la Seda de Pequín…
Funcionaris xinesos i analistes occidentals afirmen que l’experiència dels uigurs al gresol gihadista sirià probablement exacerbarà la violència contra objectius ‘tous’ fora de la Xina. El Ministeri d’Afers Estrangers xinès va qualificar el Partit Islàmic del Turquestan d’amenaça per a la seguretat del Pròxim Orient. Els militants uigurs de Síria miren el sionisme com a model per a la seva pàtria, Times of Israel.”
Segons el Times of Israel, el Partit Islàmic del Turquestan (TIP) és un grup despietat de mercenaris assedegats de sang que estan més motivats per «la ideologia gihadista global que per greuges interns». Aquesta és l’organització que els Estats Units han decidit donar-hi suport en l’intent de desestabilitzar la Xina. I, observeu que els autors de l’article del Times han arribat a la mateixa conclusió que l’autor de l’article de l’Asia Times, que el modus operandi dels uigurs consistirà en atacar objectius tous que afectaran infraestructures crítiques per tal d’aïllar la Xina d’Occident mentre les bases militars estatunidenques i les aliances del Pacífic estrenyen el nus del comerç marítim xinès.
I quins objectius triaran aquests gihadistes asiàtics?
Alguns analistes com Andrew Korybko pensen que “duran a terme atacs contra el Corredor Econòmic Xina-Pakistan… (que) es considera el projecte insígnia de la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda”, Asia Times.
Però, al meu entendre, crec que Washington atacarà nodes crítics del sistema del tren de mercaderies Xina-Europa (CEFT). Tingueu en compte que els Estats Units segueixen plenament compromesos en impedir la reaparició d’un rival en una regió que considera vital per a la seva seguretat nacional (Àsia Central), per la qual cosa, lògicament, cal esperar que adopti mesures extraordinàries per separar la Xina d’Europa i, així, establir les bases per a l’estrangulament econòmic. Més informació a The European Financial Review:
“La Iniciativa xinesa del Cinturó i Ruta de la Seda (BRI) complirà oficialment deu anys el 2023… Precursor crucial de la BRI, i possiblement el seu projecte insígnia més destacat, el Tren de Mercaderies Xina-Europa (CEFT) ja ha complert la seva primera dècada 2011-21. Amb 82 rutes que connecten actualment gairebé 100 ciutats xineses amb al voltant de 200 ciutats de 24 països europeus i més d’una dotzena de països de l’Àsia Central, Oriental i Sud-oriental, el CEFT ha format un vast sistema transcontinental de mercaderies que abraça tots dos extrems d’Euràsia. Si bé el 2011, any inaugural del CEFT, només van circular 17 trens de mercaderies de la Xina a Europa, per al 16 d’octubre de 2022, quan s’inauguri a Pequín el XX Congrés del Partit Comunista Xinès (PCX), 60.000 trens hauran travessat acumulativament la massa continental euroasiàtica i els seus marges marítims.
A mesura que el programa entra en el segon decenni d’existència, preparat per continuar creixent, es planteja una qüestió fonamental: la guerra de Rússia contra Ucraïna està pertorbant el programa, i de quina manera? D’una banda, el CEFT ha depès en gran mesura de Rússia com a principal terminal i corredor de trànsit, amb un 37% de tots els CEFT fins al 2021, davant d’Alemanya, amb un 24,3%, i Polònia, amb un 23,4%. D’altra banda, el CEFT està ancorat en una vasta xarxa de ciutats principals i secundàries amb una flexibilitat i resistència fonamentades per trampejar el temporal ucraïnès.
La invasió russa d’Ucraïna el febrer de 2022 va suposar un gran revés geopolític per a la xarxa euroasiàtica de transport de mercaderies del CEFT… La interrupció sembla important, ja que la guerra és el conflicte europeu més gran en vuit dècades, amb greus conseqüències geopolítiques… Podrien sorgir algunes interrupcions… ja que les empreses europees eviten utilitzar el ferrocarril rus, per temor a les sancions econòmiques…
Mentre la guerra a Ucraïna manté elevades les tensions geopolítiques, l’extensa xarxa del CEFT basada en les ciutats ha adquirit prou resistència gràcies a la seva contínua expansió, a la millora de les infraestructures i a la seva adaptabilitat operativa. Aquestes qualitats poden garantir la sostenibilitat del CEFT com a sistema de transport de mercaderies a tot Euràsia. La infraestructura de transport de mercaderies d’Euràsia davant la guerra de Rússia a Ucraïna, Chicago Council on Global Affairs
Mentre que les sancions econòmiques imposades a Rússia han reduït el trànsit de mercaderies al llarg de la ruta septentrional en aproximadament un 50%, el bloqueig improvisat al Mar Roig pels hutis ha afectat dràsticament el transport marítim a través del Canal de Suez. Aquestes amenaces creixents a la seguretat mundial han desplaçat el trànsit a la Ruta Transcaspiana de Transport Internacional (TITR), que és una ruta comercial des del Mar Negre i el Caucas fins a l’estepa de l’Àsia Central. Aquest anomenat Corredor Mitjà, que segueix el traçat de l’antiga Ruta de la Seda, ofereix una alternativa viable a la ruta septentrional, però també s’enfronta als seus propis problemes de seguretat i infraestructures.
Lamentablement, creiem que els estrategs de la política exterior estatunidenca se centraran en aquest Corredor Mitjà com a principal punt d’estrangulament per interrompre el servei de transport de mercaderies de la Xina a Europa. Un cop més, els Estats Units no poden prevaler en la seva guerra contra la Xina a no ser que siguin capaços d’afeblir el país mitjançant sancions, aïllament i una persistent guerra per poders. Washington s’està posicionant per bloquejar o sabotejar els fluxos comercials de la Xina a Europa, igual que va sabotejar el flux de gas rus a Europa. Creiem que els gihadistes uigurs seran utilitzats per ajudar a dur a terme aquestes operacions.
També pensem que Washington utilitzarà qualsevol reacció exagerada de Pequín com a excusa per desplegar la Marina estatunidenca per bloquejar les trameses d’energia a la Xina, impedint així que el país accedeixi als recursos que necessita per escalfar casa seva i alimentar les seves indústries. La Xina importa més del 70% del petroli, cosa que la fa vulnerable a la interdicció hostil.
Els Estats Units van utilitzar aquesta mateixa estratègia contra el Japó pocs mesos abans de l’atac a Pearl Harbor, per la qual cosa comprenen perfectament les implicacions de les seves accions.
Conclusió: Les elits occidentals ja han decidit que faran «el que calgui» per preservar la primacia mundial dels Estats Units. I, si això significa una guerra nuclear, que així sigui.
Font: The Unz Review
Aquesta és la raó per la qual els Estats Units volen separar Xinjiang de la Xina, i la CIA ho va planejar fa molt de temps (Li Jingjing, 29.01.2024)
Es poden activar els subtítols automàtics