Intentem comprendre com l’accident del vol 8243 d’Azerbaidjan Airlines deixarà empremta en les relacions geopolítiques entre els països implicats.
No és fàcil entendre com han acabat les coses, però el que és segur és que el tràgic succés de l’accident del vol 8243 d’Azerbaidjan Airlines deixarà una marca en les relacions geopolítiques entre els països implicats. Intentem entendre com.
Un succés poc clar
De la reconstrucció del succés ja se n’han ocupat les autoritats i nombrosos periodistes i experts. Breument resumit, el 25 de desembre de 2024, l’Embraer 190AR que operava el vol internacional de Bakú a Grozni es va estavellar a prop de l’aeroport d’Akhtau, al Kazakhstan. A bord hi viatjaven 62 passatgers i cinc membres de la tripulació. L’avió va resultar greument danyat, presumptament per un míssil antiaeri rus, durant l’aproximació a Grozni, cosa que va obligar la tripulació a intentar un aterratge d’emergència. Malauradament, l’avió no va poder completar la maniobra i es va estavellar, causant la mort de 38 persones, inclosos els pilots i una hostessa, mentre que 29 persones van sobreviure amb ferides de diversa consideració. Les investigacions preliminars van revelar que l’avió va patir interferències físiques i tècniques externes, amb informes d’explosions escoltades en vol. Rússia va admetre que el seu sistema de defensa antiaèria estava actiu per repel·lir els atacs de drons ucraïnesos a la zona, però no va confirmar la seva responsabilitat directa. Azerbaidjan, Kazakhstan i Rússia han iniciat investigacions per determinar les causes exactes de l’incident.
Relacions entre l’Azerbaidjan i Rússia
Des del punt de vista comercial, les relacions entre els dos països han experimentat històricament alts i baixos, però els darrers anys, sobretot des de l’inici de l’operació militar especial (SVO) a Ucraïna, han experimentat una important convergència d’interessos, especialment al sector energètic.
Rússia ocupa una posició estratègica important per a l’Azerbaidjan, no només per la seva proximitat geogràfica, sinó també per la seva influència política i militar a la regió del Caucas. Des de la invasió russa d’Ucraïna, l’Azerbaidjan s’ha convertit en un canal crucial perquè Rússia mantingui i desenvolupi les relacions comercials amb Europa, especialment a través de la triangulació de mercaderies. Això és especialment evident al sector energètic, on Rússia ha reprès el subministrament de gas a l’empresa estatal azerbaidjanesa SOCAR per compensar les creixents demandes dels socis europeus, malgrat les sancions imposades per Occident. Aquest acord ha suscitat preocupació internacional, i la Unió Europea vigila de prop aquesta col·laboració per evitar que el gas rus arribi a Europa a través de l’Azerbaidjan, cosa que podria soscavar l’eficàcia de les sancions.
El comerç és avui dia significatiu. El volum comercial supera els 4.000 milions de dòlars, i Rússia exporta principalment petroli, gas i productes derivats a l’Azerbaidjan, mentre que l’Azerbaidjan exporta a Rússia productes com locomotores, automòbils i productes alimentaris. La cooperació s’estén també al sector tecnicomilitar, amb acords bilaterals que inclouen la protecció dels drets intel·lectuals derivats de la cooperació en aquest àmbit.
L’Azerbaidjan, alhora que manté bones relacions amb Moscou, ha intentat equilibrar els seus llaços internacionals, desenvolupant també relacions amb Occident, en particular amb Itàlia, que ha esdevingut un important soci comercial a Europa. Tot i això, la importància estratègica de l’Azerbaidjan per a Rússia també queda palesa en el projecte del Corredor Nord-Sud, que pretén crear una sortida alternativa de transport internacional sense bases militars estatunidenques, augmentant així la cooperació estratègica entre Gazprom i SOCAR.
Tot i les tensions geopolítiques, com les relacionades amb el conflicte de Nagorno-Karabakh i les crítiques internacionals a les polítiques dels dos països, la necessitat de mantenir certa estabilitat econòmica ha impulsat tots dos a reforçar els seus llaços comercials. Rússia, pressionada per les sancions, ha trobat en l’Azerbaidjan un aliat útil per eludir algunes d’aquestes restriccions, mentre que l’Azerbaidjan ha aprofitat la seva posició per augmentar la seva rellevància geopolítica i el seu pes econòmic.
Des del punt de vista geopolític, les relacions dels darrers tres anys s’han caracteritzat per una complexa dinàmica de cooperació i tensió. El conflicte d’Ucraïna el 2022 va alterar significativament el panorama, situant l’Azerbaidjan en una posició més estratègica que la que tenia anteriorment. Tot i la cooperació econòmica i militar, les relacions entre ambdós països mostren una varietat de matisos, des de cordials a pragmàtiques, amb moments de tensió a causa de les diferents aliances i interessos geopolítics.
El 2022, Rússia va intentar reforçar els seus llaços per contrarestar la influència occidental a la regió, utilitzant eines com la Unió Econòmica Euroasiàtica (UEEA) per atraure Bakú cap a una major integració, però l’Azerbaidjan ha mantingut una política exterior equilibrada, intentant no alienar-se ni amb Rússia ni amb els seus socis occidentals, com demostra la visita del president Ilham Alíev a Brussel·les i les sevs declaracions de suport a l’OTAN, especialment a través de les seves relacions amb Turquia.
El conflicte de Nagorno-Karabakh ha complicat encara més les relacions. Després de la guerra del 2020, en què Rússia va desplegar forces de manteniment de la pau a la regió, l’Azerbaidjan va expressar el seu descontent amb la presència russa, per considerar-la un obstacle per a la seva integritat territorial. Tot i això, Rússia ha continuat sent un actor clau en el manteniment de l’estabilitat a la regió, i el president Putin i Alíev mantenen contactes personals regulars, com demostren les seves reunions i nombroses converses telefòniques.
Tanmateix, la percepció de l’Azerbaidjan cap a Rússia ha canviat, especialment entre els joves i els experts polítics, avançant cap a una «complicació» de la percepció social de Rússia, gràcies en part a la pressió exercida pel govern d’Ankara, especialment els darrers mesos. Una mena d’atac de baix perfil que Moscou intenta contrarestar com pot, perquè no es contempla la pèrdua de l’Azerbaidjan com a soci.
A qui beneficia aquest incident?
L’assumpte, per descomptat, beneficia els de sempre: el Regne Unit va comentar immediatament l’assumpte, assenyalant amb el dit Rússia. El mateix va fer el ministre d’Afers Estrangers del Canadà, d’acord amb els Estats Units, que a través de les xarxes socials en va culpar Rússia.
La CNN va citar un funcionari estatunidenc anònim que va informar que l’accident del vol J2-8243 d’Azerbaidjan Airlines al Kazakhstan, que viatjava de Bakú a Grozni abans de desviar-se sobtadament cap a la mar Càspia, va poder ser perquè les defenses aèries russes van disparar per error contra el vol. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va advertir que no s’havia de caure en especulacions i que calia esperar que es conclogués la investigació, però el seu consell va ser òbviament desoït pels Estats Units, que tenen interès a donar forma a la narrativa.
És clar que volen eximir Ucraïna de tota responsabilitat, tot i que s’havia sabut que havia llançat atacs amb drons de llarg abast sobre Grozni al voltant de l’hora de l’incident, cosa que podria haver portat les defenses aèries russes a disparar per error contra l’avió 8243, o podria haver estat metralla d’un dron destruït el que el va atènyer. Un detall que no s’ha de subestimar: Grozni és molt lluny de les zones de l’SVO; els atemptats que s’hi van produir tenen a veure amb una estratègia terrorista específica.
El que és segur és que un cas així és un mos gustós per la informació de guerra angloamericana. El reportatge de la CNN, per preliminar i totalment arbitrari que sigui, s’ha difós com una veritat absoluta: el funcionari estatunidenc citat és anònim, per la qual cosa ni tan sols se sap si és cert; les declaracions fetes provenen d’un suposat individu que suposadament viu a milers de quilòmetres del lloc de l’incident; el que va dir no té res a veure amb la investigació que duen a terme fins a tres estats. Curiós, oi?
Tancar indefinidament tot l’espai aeri del sud com a mesura de precaució a causa del llarg abast dels drons ucraïnesos hauria estat objectivament una reacció exagerada amb costos financers incalculables, igual que si els Estats Units haguessin fet el mateix en resposta als misteriosos albiraments de drons a la costa est a principis d’aquest mes. Tot i això, precisament perquè Rússia no ho va fer, Ucraïna i els seus aliats mediàtics afirmaran previsiblement que va ser una reacció irresponsable a posteriori.
Crear tensió en les relacions entre Rússia i l’Azerbaidjan redunda en interès dels Estats Units (i d’Ucraïna).
Militarment i diplomàtica, els Estats Units han proporcionat a l’Azerbaidjan ajuda militar i suport per modernitzar les seves forces armades des del 1992 –l’any de la sortida de l’URSS després del seu col·lapse–, convertint-se en un dels principals proveïdors de material militar, inclosos sistemes d’artilleria i aviació de campanya. Un exemple significatiu d’aquesta cooperació va ser l’anunci el 2009 de l’empresa israeliana Aeronautics Defense Systems Ltd, amb suport estatunidenc, de construir una fàbrica a Bakú, reforçant encara més els lligams militars. A més, l’Azerbaidjan va rebre 30 milions de dòlars en ajuda militar dels Estats Units el 2022. Al front diplomàtic, hi ha hagut nombrosos intercanvis de visites oficials que han reforçat els llaços, i el president azerbaidjanès, Ilham Alíev, ha expressat la seva intenció d’elevar les relacions bilaterals a un nivell estratègic. Aquesta evolució ha anat acompanyada d’una cooperació en l’àmbit energètic, en què l’Azerbaidjan exerceix un paper clau en el subministrament de petroli i gas natural a Europa, sovint amb el suport dels Estats Units.
Alíev és partidari de Donald Trump, tot i que va ser sota la seva última presidència quan l’Azerbaidjan es va veure embolicat en el conflicte de Nagorno Karabakh. El juliol, al marge de la COP 29, s’havia desfet en elogis cap a Trump, especialment pel que fa a la desinformació i els valors compartits. No va trigar a enviar una missiva de felicitació per les eleccions del novembre. D’altra banda, Alíev és un home de negocis, i Trump també.
L’administració Biden, per la seva banda, va jugar en contra del país en prohibir l’ajuda econòmica directa del govern estatunidenc mitjançant la reelaboració de la Llei de Suport a la Llibertat del 2001, que a la Secció 907 preveia el bloqueig a l’Azerbaidjan. De nou, en el pla dels drets humans, l’Informe Anual sobre Llibertat Religiosa 2023 dels Estats Units ha assenyalat Bakú com a govern responsable de nombroses violacions.
Trencar la bona amistat entre Rússia i l’Azerbaidjan jugaria a favor dels Estats Units per assegurar-se un accés extra al Caucas Sud i a la mar Càspia. El Caspi és, com ja s’ha explicat, un punt clau del Rimland, i controlar-lo significa accedir no només a Rússia i a molts altres països de la CEI, sinó també dividir verticalment un gran espai geopolític com Euràsia.
Aventurant algunes hipòtesis, veiem que:
1) Si va ser un atac planificat, els responsables només poden ser Kíev i Washington, els únics que en poden treure profit.
2) Si va ser un accident, la rapidesa dels Estats Units i el Regne Unit a difondre especulacions sobre el succés confirma el desig de molestar Rússia en un moment delicat de les relacions caucàsiques.
3) Si, per contra, hi ha la mà d’altres països d’«alt risc», com ara Armènia o Geòrgia, bé… és un escenari que caldrà explorar.
En tots tres casos, en la guerra de la informació, no guanya la notícia «real», sinó la més «creïble», i per arribar-hi cal dominar la informació, apoderar-se dels significats i sentits, per escriure el marc de la realitat en què vivim.
Lorenzo Maria Pacini és professor associat de Filosofia Política i Geopolítica a la UniDolomiti de Belluno, Itàlia. Consultor en Anàlisi Estratègica, Intel·ligència i Relacions Internacionals.
Font: Strategic Culture Foundation
Foto: Trobada entre el president rus Vladímir Putin i el president azerbaidjanès Ilham Alíev.
Putin ressalta la importància de les relacions amb l'Azerbaidjan (JP+, 19.08.2024)