Comunicat de premsa

Acabem de rebre una crida d’auxili del Mouvement National des Survivant.es de Violences Sexuelles (Moviment Nacional de Supervivent.es de Violències Sexuals) en relació amb la guerra d’agressió que s’està lliurant a la República Democràtica del Congo.

La crida de la coordinadora nacional, Tatiana Mukanire, diu el següent: “Amb aquest missatge, compartim amb vosaltres la declaració del Mouvement National des Survivant.es de Violences Sexuelles sobre la guerra d’agressió que està patint el nostre país. A través d’aquesta declaració, convidem els diferents responsables a implicar-se més, en particular per protegir la població civil, garantir a les víctimes l’accés a l’ajuda humanitària necessària i castigar els autors de  la carnisseria que assola les províncies del Kivu Nord i Kivu Sud.”

Vet aquí la declaració íntegra, datada el 8 de febrer de 2025:

“Des de fa uns quants dies, els nostres germans i germanes de Goma s’enfronten a una barbàrie sense precedents a mans dels terroristes de l’M23, recolzats per l’exèrcit ruandès. Aquests agressors estan matant, violant, saquejant i destruint tot el que troben al seu pas. L’ONU ha registrat més de 3.000 morts en menys d’una setmana. Abans de Goma, els habitants de Masisi, Rutshuru, Lubero, Kalehe i altres territoris ja havien experimentat aquesta barbàrie. Els records de les massacres de Kishishe encara estan frescos a les nostres ments. Aquesta guerra recorda als nostres germans i germanes supervivents el seu tràgic passat i revifa els seus traumes. Obligats a fugir dels seus poblets, molts van ser assassinats als camps de desplaçats interns on van cercar refugi. Recordem la bomba que va delmar el camp de Mugunga, matant 35 persones, entre elles dones i nens.

Avui pensem en els congolesos massacrats a Kishishe, en els cadàvers abandonats als carrers de Goma, en el nen que, havent perdut els seus pares, deambula sense tenir on anar, i en les nostres germanes, víctimes de violacions i humiliacions, privades d’atenció mèdica i suport psicosocial. Pensem també en les dones i els nens cremats vius a la presó central de Goma quan l’exèrcit ruandès va entrar a la ciutat.

L’horror imposat no té comparació en la seva crueltat. Dècades després de la primera agressió contra la República Democràtica del Congo, els assassinats, violacions i abusos continuen, agreujant les crisis humanitàries. Milions de persones han estat desplaçades des del començament d’aquesta agressió. Hi ha hagut massa vessament de sang, les llàgrimes de les nostres germanes segueixen fluint i les nostres famílies estan destrossades. El mal ja ha durat massa. És hora que s’aturi. El món s’ha de mobilitzar per anar en ajut de la RDC. Els desplaçats volen tornar a casa, els nens de Rutshuru, Masisi, Lubero, Kalehe i altres llocs volen tornar a l’escola, i els pagesos i empresaris volen reprendre les seves activitats.

El soroll de les botes ha de donar pas al de l’aixada del pagès, el soroll de les armes ha de donar pas al cant dels ocells, i el fum de les bombes ha de desaparèixer per deixar pas a l’Alfajiri, el sol que surt cada matí sobre el Kivu. La pau, aquest bé escàs, ha de tornar.

El silenci de la comunitat internacional davant la carnisseria que s’està produint a la RDC equival a complicitat. Cal recordar que els congolesos són éssers humans les vides dels quals compten? El món ha d’actuar. S’han d’aplicar sancions. Les víctimes han d’obtenir justícia i reparació. Per això, fem una crida a la comunitat internacional perquè condemni fermament els autors dels crims comesos des del començament d’aquesta agressió i presti una ajuda humanitària substancial a les poblacions en perill.

Demanem al govern de la RDC que intensifiqui la seva implicació. Les víctimes esperen desesperadament una solució. En particular, la solució passa per reforçar la protecció de la població civil a les zones afectades, facilitar un accés ràpid a l’atenció mèdica i el suport psicosocial a les víctimes, i trobar solucions duradores per posar fi definitivament als conflictes que assolen el nostre país des de fa dècades.

Als nostres germans i germanes del Kivu Nord i Kivu Sud, sapigueu que no esteu sols. Les nostres oracions i pensaments són amb vosaltres. La nostra lluita és noble. No ens rendim. Volem la pau i res més que la pau.”

Le Réseau international des Femmes pour la Démocratie et la Paix – RifDP (Xarxa Internacional de Dones per la Democràcia i la Pau) dóna suport plenament a aquesta declaració i demana l’acció immediata de tots aquells que tenen el poder d’actuar.

Aquest moviment ha llançat un gofundme per ajudar les noves víctimes de la tragèdia que s’està produint a la República Democràtica del Congo. Per fer una donació a aquest gofundme: https://tinyurl.com/d4tnakpx!

«Junts, les nostres veus són més fortes que el silenci!»

A tots els efectes, a continuació trobareu les dades de contacte dels responsables d’aquest moviment:

Telèfon: +243 970 91 56 03
Correu electrònic: survivantesrdc@gmail.com
Facebook: @MouvementdesSurvivantsenRDC

Coordinadora nacional: Tatiana Mukanire
Coordinadora del Kivu Nord: Guillaumette Tsonga
Coordinadora del Kivu Sud: Mwamini Kanega

Signat a Brussel·les el 14 de febrer del 2025.

Glòria UWISHEMA / RifDP als Països Baixos
Marie-Louise GAKWAYA / RifDP a Bèlgica
Chantal GAUDIOT / RifDP a França
Perpétue MURAMUTSE / RifDP al Canadà

Font: Réseau international des Femmes pour la Démocratie et la Paix

Foto: Membres de la Creu Roja Congolesa i Protecció Civil enterren desenes de víctimes en un cementiri de Goma el 4 de febrer de 2025. Almenys 2900 persones van morir durant la presa de la capital per part de l’M23 al Kivu Nord (Foto d’ALEXIS HUGUET / AFP).

RDC: Goma enterra els seus morts després de l'ofensiva de l'M23 (africanews, 05.02.2025)