O ens salvarem tots o ens condemnarem tots. Allò de què cadascú sigui un bon al·lot per salvar-se ell sol, està bastant clar que ja no és així. Exemple del que dic: un cotxe de gamma mitja (el meu, el teu) emet a l’atmosfera mig kilo de gasos d’efecte hivernacle per cada km. que recorre dins la ciutat. És una xifra modesta considerada individualment, però que es converteix en descomunal si la multiplicam pels mil milions de vehicles que circulen pel món. Una altra dada: tenir encesa una sola bombeta dins cada llar de tot el planeta exigeix mantenir operatives dues-centes centrals tèrmiques de máxima potencia, les emissions de les quals millor no calcular-les per evitarnos un rebuf perillós. 

Amb aquests dos exemples molt reals es demostren dues coses: la primera, que els nostros actes individuals tenen poc impacte damunt el mediambient, però que la suma d’impactes de tots els habitants del planeta ens porten a xifres estratosfèriques i insostenibles. I la segona és que no s’ha de mirar fora de nosaltres mateixos per trobar els culpables de la fallida del nostro hábitat, més aviat som cadascú de noltros els responsables del desastre que s’està gestant.

El problema rau en què no s’admet això, i ni tan sols ens ho plantejam.  Haurem de començar a admetre que avui avançar no és sinònim de progressar, com ens han estat inculcant tota una caterva de demagògies (televisió,  consumisme, hedonisme, materialisme, referents i models absurds…). Avui avançar significa haver de fer passes cap enrere per trobar el camí encertat, i poder seguir. El progrés just exigeix la contenció de la petjada ecològica. Començar a reaprendre valors com senzillesa, austeritat, reciclar, compartir, responsabilitat, solidaritat, perdre per guanyar, viure, sí VIURE. Fitxar-mos bastant més en els deures, i no només en els drets. Sembla com si tenguéssim tots els drets del món, i que els deures siguin dels governs, que l’estat és qui ha d’afrontar i solucionar aquesta catàstrofe a  la vista. I que ho han de solucionar ja perquè tenim dret a viure plàcidament sense que ningú ens amargui amb aquestes idees.

I mentrestant, seguim vivint al màxim de les nostres possibilitats econòmiques; seguim malversant energia a cada instant de la nostra vida: en els nostros desplaçaments en cotxe, en la gestió del fred i la calor de les nostres cases, en l’ús de l’aigua calenta, en el consum compulsiu de trastos que requereixen energia per la seva fabricació o funcionament. I no volem pensar que el 94% de la producció d’aquesta energia provoca canvi climàtic. Com tampoc volem pensar que estam condemnant els nostros néts, i als néts dels nostros néts (si és que arriben a néixer) a una vida extrema amb estius de 45 graus, indesitjables sequeres, collites perdudes, escassetat de recursos, migracions massives…

Ja no és temps de negar aquesta realitat, ni rebaixar les seves conseqüències dramàtiques, ni endossar la responsabilitat a ningú, ni molt manco de confiar en la ciència. Els responsables som cada u de noltros, tu, jo, el veïnat…, i   l’única solució viable està en la nostra mà, en la teva, en la meva…, i consisteix en què renunciem a un poquet del nostro confort en benefici de la humanitat.

Perque aquest és un problema de consciència, o millor dit, de mala consciència. I només quan comencem a despreciar-mos a nosaltres mateixos (sense retòrica i des del més profund) per les malifetes que estam fent, podrem dir que el problema ha entrat en fase de solució; ni un instant abans i per cap altra via.

És  una veritat incòmoda, com diu el reportatge  d’Al Gore, de fa 8 anys. Peró és una veritat jo diria que desesperadament urgent. Acabam de descobrir la Terra, el nostro Planeta, com la casa comuna, l’única que tenim, i estam descobrint que som una unitat indissoluble de relacions i de futur. L’ecologia profunda, integral, ha d’incloure tots els aspectes de la nostra vida personal, familiar, social, política, cultural, religiosa. I totes les institucions polítiques i socials han de fer programa fonamental seu “el salvament del Planeta”.  S’imposa una nova relació amb la natura, com tan bé explica el papa Francesc en la LAUDATO SI.

I tenim exemples en positiu de sa voluntat de voler canviar les coses. Que hi ha encara marge per l’esperança. En vull citar alguns, per la importancia que representen:

–                Avui mateix acabam de llegir a la premsa que el president dels Estats Units està decidit a treballar per aturar en part les emissions de CO2, amb un programa que titula “Pla d’Energia neta”, amb l’argument, això sí, de què els efectes de les emissions són un risc per a la seguretat nacional dels Estats Units. Hem de valorar en el seu punt aquest canvi anunciat, ja que aquest immens país que són els Estats Units no havia firmat ni s’havia compromès l’any 1992 en el que es coneix com la Cimera de Rio, possiblement la reunió més autèntica i compromesa davant el canvi climàtic.

–                Que el pròxim mes de desembre hi ha a París una Cimera promoguda també per la ONU, per prendre determinacions i firmar compromisos per part de tots els països en vistes al salvament del Planeta.

–                Han sortit elegits recentment uns representants politics nostros que comencen  a aplicar criteris per no seguir hipotecant greument la vida. La nostra bella terra només podrà seguir tenint futur si la sabem administrar amb responsabilitat i solidaritat. I esperam d’aquests polítics que aturin les emissions de CO2 de les incineradores, que no es facin més intents de prospeccions petrolieres, que s’apliqui una ecotaxa per aminorar l’impacte mediambiental, i que recolzin les iniciatives que sorgeixen de tantes entitats i ONG compromeses amb la vida, amb la Terra i amb les persones que aquí vivim.

–                I sobretot,  veim de cada dia més gent amb conviccions profundes, i no només amb creences i sentiments superficials, que els mouen a viure d’una altra manera, a comprometre’s per la vida, i per un canvi de mentalitat i de cor.

Aquesta sostenibilitat i protecció a la vida i a la germana pobra avui que és la nostra Mare Terra és la nostra escala de valors basada en l’ecologia integral que ens compromet a esdevenir sostenibles en un món global. Aquests valors seran el nord d’un món globalitzat que tindrà la Terra per territori i la Humanitat per país. Són les nostres creences i les nostres conviccions.