L’Institut Schiller, coordinador i líder de la nostra Coalició Internacional per la Pau, està molt preocupat, i amb tota raó, perquè l’Harmagedon acabi finalment amb el món tal com el coneixem. Crec que els qui no estan preocupats entren de ple en la mateixa categoria d’aquells que el teòleg activista assassinat pels nazis Dietrich Bonhoeffer va qualificar d’éssers idiotitzats per la propaganda.
L’Institut Schiller realitza unes magnífiques anàlisis geoestratègiques, però, al mateix temps, fa contínues referències a la importància de la moralitat (Helga acaba de fer-les altre cop fa uns minuts). I és que la manca de moralitat està sempre a l’origen de la devastadora caiguda dels imperis i de totes les bogeries bèl·liques de la història. Bel·licisme delirant i corrupció moral estan profundament connectats.
Els qui, seguint un projecte expansionista delirant, s’han proposat provocar a l’Iran un canvi de règim (el 7è i últim dels canvis que es proposaven), diuen estar molt preocupats perquè l’Iran aconsegueixi la bomba nuclear. Però, igual que molts altres països que es resisteixen a les darreres bogeries del decadent Imperi anglo/occidental (països com és el cas de la mateixa Rússia), l’Iran té alguna cosa que és molt més poderós que les armes nuclears: la dignitat.
A l’Iran existeix la consciència que l’assassinat terrorista de cadascun dels seus generals o científics nuclears (en el seu domicili, al costat de tota la seva família) no és un fracàs, perquè cadascun d’ells en un màrtir que amb la seva sang vivificarà el seu poble. En això concorden els militars i militants més heroics amb els mestres del Moviment de la no-violència: hi ha alguna cosa molt pitjor que la mort física, la mort moral.
Un món que es desentengui de grans tragèdies actuals com la de Gaza o la de Síria perquè pugui semblar que aquestes tragèdies no estan directament relacionades amb l’esclat de l’Harmagedon nuclear, és un món indigne, un món moralment mort. Igual que un món que es desentengui de l’Àfrica perquè els conflictes en ella no són amb armes de destrucció massiva, amb armes que puguin acabar amb el nostre estil de vida anglo/occidental.
No hauríem de tolerar la bogeria d’un rearmament europeu escandalosament nociu tant per als més desfavorits de les nostres societats com per a l’economia real tan lúcidament explicada per Lyndon Larouche. Tampoc hauríem de tolerar ni la bogeria del projecte del Gran Israel, ni la bogeria de pretendre l’ensulsiada de Rússia, ni la bogeria de l’annexió de l’immens est de la RD del Congo que pretén el genocida ruandès Paul Kagame.
Un intent d’annexió de la RD del Congo amb set milions de desplaçats; amb més de set milions de víctimes mortals; amb centenars de milers de violacions; amb el sistemàtic assassinat o empresonament d’aquells heroics líders que podrien acabar amb aquesta bogeria, com és Victoire Ingabire Umuhoza… Malgrat que la Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles va dictaminar a favor d’ella condemnant el seu empresonament, Paul Kagame ha tornat a segrestar-la i ningú hi té accés.
Acabo aquesta intervenció de la mateixa manera com ja vaig acabar aquella altra en la qual us vaig transmetre el missatge de suport del nostre benvolgut amic i mestre en la no-violència premiat el 1980 amb el Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel. Acabo, doncs, amb la seva recent crida urgent, tan semblant a la de l’Institut i la Coalició: “Desarmar les consciències armades. Aturar la guerra i les mentides”.
Font: Instituto Schiller
Intervenció de Joan Carrero
Reunió núm. 109 de la Coalició Internacional per la Pau