Les darreres setmanes hem parlat per videoconferència amb metges de la Franja de Gaza. A través de visites virtuals a centres mèdics, hem tractat de documentar la situació en què milers de nens pateixen desnutrició aguda greu. El que hem vist ha estat de proporcions catastròfiques.

Bayan Saqer està tombada en un llit. La seva mare la sosté, subjectant-li el cap. Té 10 anys, està molt prima, fràgil i feble. El seu cos està flàccid. Pesa 17 quilos.

«És el pes d’una nena de 4 anys», diu el Dr. Ahmed al-Farra, director del departament de pediatria de l’Hospital Nasser de Khan Yunis, a la Franja de Gaza. «No pateix cap malaltia, només desnutrició». Fa dos mesos pesava 24 quilos, diu la mare de la nena.

El Dr. al-Farra mostra les costelles sortints de Bayan i les seves mans escanyolides. Ella li estreny la mà i aconsegueix asseure’s durant l’exploració, però els seus ulls estan apagats. Ell li demana que digui alguna cosa; ella ha de fer un esforç per a dir el seu nom. Durant la nostra conversa, es descobreix que el pare de la família va resultar ferit al començament de la guerra i va perdre una cama. Aconseguir menjar es va convertir en una tasca impossible.

«No hi ha menjar», diu la mare, «i encara que n’hi hagués, no tenim diners per a comprar-lo».

El dilluns passat vam mantenir una trobada virtual amb al-Farra i els seus pacients a través d’una videotrucada. Les darreres setmanes hem tractat de documentar com és la fam a Gaza, per a ser testimonis de la gravetat de la situació amb els nostres propis ulls. Israel no permet l’entrada de periodistes a la Franja, però a través del vídeo hem pogut fer visites en línia i en temps real a hospitals i clíniques.

Per a aquest article, fem quatre visites d’aquesta mena, en diferents llocs, i hem mantingut converses per separat amb uns altres 12 metges, 10 d’ells voluntaris dels Estats Units i Gran Bretanya, que es troben actualment a la Franja de Gaza o hi han estat recentment. El que hi hem vist no ha deixat lloc a dubtes sobre la magnitud de l’horror.

La visita a l’Hospital Nasser, a la part sud de Gaza, va durar aproximadament una hora. Al-Farra va anar de llit en llit, mentre un altre membre del personal de l’hospital sostenia la càmera. Vam veure nens els cossos dels quals estaven devastats per la fam, amb els ossos sobresortint. Tenien el cabell groguenc o els havia caigut, les cares arrugades i l’abdomen inflat. Els seus cossos estaven flàccids; molts tenien marques a la pell. Alguns semblaven totalment apàtics. Gràcies a aquest i altres recorreguts en vídeo, així com a les converses amb metges i membres d’organitzacions humanitàries, hem pogut documentar l’estat actual –i, quan ha estat possible, l’historial mèdic– d’uns 50 nens (i alguns adults) que pateixen desnutrició aguda greu.

En el cas d’aproximadament la meitat d’ells, va ser impossible obtenir informació fiable a causa del caos que regna a la Franja. Tanmateix, en el cas de 27 nens, les nostres converses amb metges, familiars i personal que treballa en diversos organismes oficials de Gaza van revelar un panorama més clar: 17 joves s’havien deteriorat fins a arribar a un estat de desnutrició greu sense patir prèviament cap malaltia; 10 patien malalties prèvies.

Cal assenyalar dues coses sobre les malalties preexistents. En primer lloc, descobrim que les malalties mèdiques que trobem eren conseqüència de les catastròfiques condicions de vida a la Franja durant els darrers 22 mesos, o s’havien agreujat de manera aguda a causa de la fam. En segon lloc, els metges amb els quals parlem van aclarir repetidament que, fins i tot en el cas de les persones que ja estan malaltes, la desnutrició aguda greu no és inevitable.

A partir de les nostres converses, va sorgir un fet simple: qualsevol que afirmi que les imatges de fam a la Franja de Gaza són el resultat de malalties genètiques agudes o altres malalties, i no es deuen a una greu escassetat d’aliments, s’està enganyant a si mateix.

La majoria de les fotografies que acompanyen aquest article han estat preses a petició nostra, algunes d’elles durant les visites virtuals o aproximadament al mateix temps. Unes altres han estat preses per fonts autoritzades afiliades a organitzacions d’ajuda internacional. Un altre lot ha estat pres pels propis metges de manera que es conservessin les dades precises relacionades amb l’hora i el GPS. Haaretz va examinar la informació que acompanyava les imatges per a corroborar la seva fiabilitat.

1. Un nen fotografiat a l’Hospital de l’Associació d’Amics dels Pacients per un voluntari de l’UNICEF. 2. Sham Qadeeh, de 2 anys, pes 4,4 quilos. Pateix una malaltia metabòlica que requereix una nutrició especial, que no es troba fàcilment a la Franja. Fotografiat fa una setmana a l’Hospital Nasser de Khan Yunis. 3. Una nena fotografiada a la darreria de juliol a l’Hospital de l’Associació d’Amics dels Pacients per un representant de l’UNICEF.

El nostre informe de recerca pretén posar rostre a les persones que hi ha darrere les dades, que avui dia són: més de 270 morts per inanició; unes 2.000 persones assassinades a trets mentre intentaven aconseguir menjar; milers de nens menors de 5 anys que pateixen desnutrició aguda greu; desenes de milers de nens de la mateixa edat que pateixen desnutrició aguda; i més de mig milió de persones que es veuen obligades a passar dies sencers sense menjar.

«La fam és a tot arreu, afecta tothom», afirma el Dr. Travis Melin, un anestesista dels Estats Units que actualment treballa com a voluntari a l’Hospital Nasser. «Quan adormo algú per a operar-lo, això es fa molt evident, ja que estan nus i adormits. És fàcil comptar les costelles des de l’altre costat de l’habitació, es pot veure clarament l’os pelvià, els vasos sanguinis perifèrics són molt visibles, igual que la petita quantitat de múscul que els queda, ja que ja no hi ha greix que oculti aquestes estructures. Vaig ser a Gaza també fa un any, i totes les persones que he conegut ara estan dramàticament més primes, gairebé irrecognoscibles. Ara estem molt endarrerits en aquest procés».

* * *

De tornada a Nasser, veiem Asil Hamad, que quan va néixer fa tres mesos pesava 3,5 quilos. Des de llavors només ha guanyat 400 grams. A Hamad no se li va diagnosticar cap malaltia. Segons el relat de la seva mare, la raó del seu baix pes és clara: «He intentat donar-li el pit, però jo també estic famolenca».

El Dr. al-Farra explica que la mare volia comprar llet de fórmula, però els preus eren altíssims. Un venedor li va demanar ni més ni menys que 100 dòlars per una llauna.

Al-Farra li demana al treballador de l’hospital que l’acompanya que dirigeixi la  càmera cap a la petita Asil. La seva flaquesa és innegable; els seus ulls semblen grans en comparació amb el seu rostre, la seva pell és groguenca i el seu cap està cobert de cabell esclarissat esquitxat de calbes. El metge ens mostra les costelles sortints, les cames primes i l’estómac inflat sota la roba del bebè. També pateix una inflamació cutània aguda: grans taques vermelles, gairebé del color de la sang, cobreixen el seu cos. Al-Farra explica que aquesta última afecció es deu a la diarrea causada per la desnutrició i l’escassetat de bolquers, cosa que agreuja la situació.

4. Maryam, de 9 anys, fotografiada fa una setmana per un membre del personal de l’ONU a l’Hospital Rantisi. No se li coneixen malalties prèvies. 5. Baraa, de 3 mesos, fotografiada a l’Hospital de l’Associació d’Amics dels Pacients per un representant de l’UNICEF. 6. Una nena fotografiada a la fi de maig a l’Hospital Nasser pel Dr. Graeme Groom, un metge voluntari del Regne Unit.

Al llit del davant hi jeu un bebè pèl-roig que es diu Amer Issa al-Masri. Excepte que l’Amer no és realment pèl-roig. Com en molts casos que hem vist, la fam ha alterat el seu color de cabell original. Va néixer fa cinc mesos. Pesava 4,6 quilos, una grandària superior a la mitjana, i ara només pesa 4 quilos. Amer jeu flàccid al seu llit d’hospital, amb els ulls oberts però totalment indiferent al que passa al seu voltant. Les seves extremitats són diminutes; sembla que no és capaç de moure-les.

La seva mare explica a al-Farra que ha intentat alletar-lo, però no tenia prou llet. Quan la llet de fórmula es va tornar massa cara, va començar a alimentar-lo amb midó desfet en aigua.

«Té calories», diu el Dr. Michal Feldon, un pediatre israelià de gran prestigi, «però, a part d’això, zero nutrients. No té res: ni vitamines, ni proteïnes, res. És impossible recuperar-se de cinc mesos d’escassetat d’aliments a aquesta edat. Els nens que passen per una cosa així, el seu cervell queda danyat. Fins i tot els qui sobreviuen patiran un retard greu».

Amer també pateix una inflamació cutània aguda i té l’estómac inflat i les costelles sortints. «No pateix cap altra malaltia que no sigui desnutrició aguda greu», afirma el Dr. al-Farra. Pessiga la pell del bebè durant l’exploració i després es gira cap a nosaltres: «Només queda la pell sobre els ossos. El cos digereix els músculs i el greix».

Una altra pacient a la mateixa habitació és Sadin al-Najar, de 9 anys, també demacrada. Els seus ulls estan tristos, les seves cames estan paralitzades i té un tub de traqueotomia inserit a la tràquea, que proporciona una obertura per a inserir un dispositiu de ventilació, que encara no necessita.

Els metges creuen que la paràlisi de Sadin va ser causada per un virus similar al de la pòlio, l’origen del qual probablement és l’aigua residual que flueix lliurement entre les tendes de campanya dels desplaçats de Gaza. «Abans de la guerra hi havia un cas com aquest a l’any», diu el Dr. al-Farra, «però ara n’hi ha 100». Per part seva, el Dr. Feldon explica que no existeix vacuna per al virus en qüestió i que, si es produeix una epidèmia, probablement es propagarà fora de la Franja.

7. Un nen fotografiat a la darreria de maig a l’Hospital Nasser pel Dr. Groom. 8. Raad, de 55 anys, pes 50 quilos. Fotografiat fa una setmana a l’Hospital Nasser per un membre del personal de l’ONU. Patia pneumònia. 9. Bayan Saqer, de 10 anys, pes 17 quilos. Abans de la guerra, pesava 25 quilos. Va ser fotografiada fa una setmana a l’Hospital Nasser. No se li coneixen malalties prèvies.

Sadin pateix desnutrició aguda greu. Pes 20 quilos, uns 10 quilos menys del que caldria. Mentre l’examinen, veiem que els ossos de la seva columna vertebral sobresurten de manera anòmala; la seva pell també presenta taques.

Al-Farra explica que ha consultat amb metges de Harvard, que li han dit que, si el virus ja s’està propagant, no es deu només a les condicions sanitàries, sinó també a la deficiència de vitamines i a l’afebliment del sistema immunitari derivat d’un estat de desnutrició.

Abans d’entrar a la següent habitació, el Dr. al-Farra demana a les mares presents que ens mostrin fotos dels seus fills abans que comencessin a perdre pes. Bayan sembla una nena sana, amb una samarreta amb la imatge d’un unicorn volador; Asil, amb abundant cabell, està dormint; i Sadin és una nena bonica i sana que sosté una corona de flors vermelles.

La càmera es desplaça a la següent habitació. Tombada en un llit, sota un gran quadre de l’abella Maia, hi ha Sham Qadeeh, una nena petita en un estat horrible. Té 2 anys i pesa només 4,4 quilos. Sham va néixer poc abans que esclatés la guerra, amb un pes normal. Ara té l’abdomen inflat, les cames primes i tortes, els ossos sortints, el crani visible sota la pell, els ulls vidriosos i les dents caigudes. Té el rostre d’una persona gran.

Al-Farra explica que el pare de Sham li va dir que no havien pogut trobar cap substitut de la llet per a ella. «Com pot veure, es troba en una situació lamentable», diu el metge. «Sempre està plorant, sempre està patint».

10. Una nena de 14 mesos que pateix paràlisi cerebral i també té problemes per a empassar. Fotografiada a la darreria de juliol a l’Hospital Nasser per Saira Hussain, una doctora del Regne Unit. 11. Ayad, de 16 anys, va rebre un tret quan intentava aconseguir menjar en un centre de la FHG i pateix desnutrició. Va ser fotografiat a l’Hospital Nasser per un membre del personal de l’ONU. No se li coneixen malalties prèvies. 12. Un bebè fotografiat a la fi de maig a l’Hospital Nasser pel Dr. Groom.

El Dr. Groom assenyala que la depressió i la malenconia són símptomes mèdics evidents de la desnutrició: «Si mires els bebès, sents que tots estan tristos. Mira, mira les seves cares. Sempre estan irritables, ansiosos, sempre plorant. Quan ploren, ho fan feblement».

Sham pateix una malaltia metabòlica que afecta el seu tracte digestiu, però segons el Dr. Feldon, un cas de deterioració aguda com aquest és prova d’una greu falta d’aliments. «A Israel també hi ha diverses malalties, però mai veiem nens en aquest estat. No hi ha res que s’hi assembli».

La mare de Sham ens mostra una fotografia de l’època anterior a la fam a la Franja, en la qual la nena apareix somrient i amb aspecte saludable, amb els ulls brillants. Però ara està lluitant per la seva vida, subratlla al-Farra. Si no rep aviat atenció mèdica fora de Gaza, no sobreviurà.

* * *

Vam tornar per a realitzar una altra visita virtual a l’Hospital Nasser uns dies més tard, aquesta vegada a la sala de medicina interna. Els nostres guies eren un representant de les Nacions Unides i un metge local. Durant aquesta visita, es va gravar en vídeo tres pacients. Un d’ells era Duah, una dona de 25 anys que pesa 31 quilos. Pateix la malaltia de Crohn, una afecció que s’ha agreujat considerablement perquè els aliments especials que necessita no es poden aconseguir a Gaza. Duah porta diverses capes de roba i està embolicada en una manta. A causa de la sobrecàrrega de pacients a la sala, està tombada a terra.

Un altre pacient de la sala és Hamed, un nen de 14 anys que ara pesa 30 quilos, després d’haver-ne perdut 10. No té cap malaltia preexistent. També veiem Ayad, de 16 anys. Durant un dels seus intents per aconseguir menjar en un centre de distribució gestionat per la Fundació Humanitària de Gaza (FHG), va rebre un tret, una cosa habitual als voltants dels centres de la FHG. Abans considerat sa, ara pateix desnutrició i té els ossos sortints.

Més endavant, durant la nostra visita virtual, ens presenten Othman, que també va rebre un tret en un centre de distribució d’ajuda i està paralitzat del costat dret, a més de patir una greu ferida al cap. El seu cos també ha estat devastat per la desnutrició aguda greu.

13. Un home de 30 anys fotografiat fa aproximadament una setmana a l’Hospital Nasser per un membre del personal de l’ONU. 14. Un nen d’11 anys fotografiat a la darreria de juliol a l’Hospital Nasser pel Dr. Hussain. No se li coneixen malalties prèvies. 15. Un nen sotmès a un examen en un centre mèdic del sud de la Franja de Gaza. Fotografiat aquesta setmana.

Quan es diagnostica en adults i adolescents, la fam desencadena una alarma especial: els nens petits que encara estan creixent i desenvolupant-se són molt més sensibles a la fam, però l’aparició de la desnutrició entre els adults probablement testifica la intensitat de la crisi humanitària.

En general, la crisi a la part nord de la Franja sembla ser més greu que a les zones del sud, com es desprèn de les converses amb metges voluntaris en diversos llocs, així com de la documentació que ha arribat a Haaretz des de l’Hospital Shifa de la ciutat de Gaza.

El Dr. Waqas Ali va arribar des de Dallas, Texas, per a treballar com a voluntari i ara treballa al nord de Gaza.

«És molt evident quan els mires, semblen demacrats i es pot veure que les articulacions són la part més gruixuda de les seves cames», diu sobre els pacients joves. «Molt prims. Només tenen pell, no tenen greix. Quan parles amb els pacients, comencen a demanar menjar. És necessari que hi hagi un flux d’aliments per a compensar l’escassetat».

«Moltes de les persones a les quals vaig tractar estaven molt desnodrides», diu el Dr. Nour Sharaf, metge d’urgències que també és de Dallas i que va treballar com a voluntari a Shifa, però que des de llavors ha tornat a casa seva. «No necessitava les anàlisis per a comprovar-ho, ho notava amb només tocar els pacients. Molts dels nens als quals tractava semblaven tan desnodrits que semblaven molts anys més joves del que realment eren. Així que un nen de 15 anys em semblava que en tenia 10 o 11. Això no és normal».

Sharaf explica que, abans de viatjar a la Franja, li van aconsellar que portés menjar: «La gent em va dir: no et limitis a dur un parell de barretes proteiques, porta prou menjar per a les dues setmanes que hi seràs, perquè no trobaràs menjar. Em va costar entendre-ho fins que vaig arribar-hi i em vaig adonar que tot era deu vegades pitjor del que mai hagués imaginat. No tinc cap malaltia prèvia. Soc una persona molt sana. Vaig perdre 4,5 quilos en dues setmanes. Això és molt de pes per a una persona normal en tan poc temps. Si hi hagués estat dos anys, quant pes hauria perdut? Aquestes persones porten dos anys vivint en aquestes condicions i moltes d’elles estan molt febles».

A quinze minuts amb cotxe des de Shifa es troba l’Hospital Al-Ahli Arab. Un altre resident de Dallas, el Dr. Irfan Ali, anestesiòleg i expert en tractament del dolor que hi treballa com a voluntari, va realitzar una videotrucada amb Haaretz.

«Ahir vam operar un bebè de només 15 o 16 mesos», ens explica. «Tenia una ferida causada per metralla. No va perdre gaire sang per la ferida. El sorprenent és que aquest nen, que se suposa que és un nen sa, tenia un nivell d’hemoglobina de només 6,1, quan el normal és que estigui al voltant de 12. I només hi ha una raó per la qual aquest nen tingui un nivell d’hemoglobina de 6: la desnutrició extrema».

Aquesta era la tercera vegada que Ali treballava com a voluntari a la Franja.

«El que he vist al quiròfan és que aquests nens famolencs no tenen reserves», afirma. «Aquests nois es descompensen tan ràpidament que ni t’ho pots imaginar. Portes algú al quiròfan i, per la resta, sembla estar bé. Però, quan comences, o bé els seus nivells d’oxigen baixen a un nivell molt baix o la seva pressió arterial descendeix molt. I crec que la raó és la desnutrició aguda greu».

16. El Dr. Ahmed al-Farra amb Saleh Barbakh, d’11 mesos i 3,5 quilos de pes. Fotografiat a la darreria de juliol a l’Hospital Nasser. No se li coneixen malalties prèvies. 17. Un nen fotografiat fa dues setmanes a l’Hospital Shifa pel Dr. Waqas Ali, un metge voluntari dels Estats Units. 18. Un nen fotografiat fa dues setmanes a l’Hospital Shifa pel Dr. Ali.

* * *

Els metges que lluiten per la vida dels pacients famolencs a Gaza treballen enmig d’un sistema sanitari totalment devastat. Gairebé tots els hospitals han patits danys en els atacs durant la guerra i alguns han deixat de funcionar. S’enfronten a una escassetat crònica de medicaments i equips, no tenen prou combustible per a fer funcionar el seu sistema elèctric i el seu personal està col·lapsant sota l’enorme càrrega, que es veu agreujada pels incidents amb víctimes múltiples, freqüents a la Franja.

Els hospitals són l’última línia de defensa per als nens (i adults) que pateixen una greu manca d’aliments. Abans d’acabar allà, els joves són tractats en centres d’estabilització sanitària, una xarxa de dotzenes d’instal·lacions gestionades per l’ONU o altres organitzacions internacionals que atenen pacients en diverses fases de desnutrició.

El diumenge passat vam visitar un centre de salut gestionat per la UNWRA, l’agència de l’ONU per als refugiats, al camp de refugiats de Nuseirat, al centre de Gaza. Durant la nostra visita virtual, comptem almenys 13 mares amb bebès a la sala d’espera. L’estat dels bebès era millor aquí que el dels seus homòlegs hospitalitzats. Però, així i tot, alguns d’ells mostraven signes evidents de desnutrició: pell seca i amb taques, extremitats primes i cabell esclarissat amb signes de calvície.

L’equipament i les condicions del centre són molt bàsics; de fet, ni tan sols s’hi pesen els nens. Una infermera comprova la circumferència de la part superior dels seus braços amb una cinta mètrica, una tècnica habitual als països subdesenvolupats. Si el resultat és inferior a 12 centímetres, aparentment independentment de l’edat, el nen entra en un programa d’estabilització que inclou aliments nutritius i cites de seguiment.

Durant la nostra visita coneixem Lian, una nena de 7 mesos; la circumferència del seu braç és d’11,1 centímetres. Aquesta és la seva quarta visita al centre de la UNWRA i el seu estat no millora. La seva mare explica que el seu marit va ser detingut per l’exèrcit israelià fa sis mesos i es troba reclòs a la presó d’Ofer, prop de Ramal·lah, a Cisjordània.

19. Mohammed, de 3 mesos, va ser fotografiat a la darreria de juliol a l’Hospital de l’Associació d’Amics dels Pacients per un representant d’UNICEF. 20. Huda Abu Najah, de 12 anys, fotografiada aquesta setmana a l’Hospital Nasser per un metge del personal. No se li coneixen malalties preexistents. 21. Maryam, de 2 anys, pes 5 quilos. Fotografiada a principis de juny a l’Hospital Nasser per un representant d’UNICEF. No se li coneixen malalties prèvies.

«No hi ha manera d’alimentar tots els nens com caldria. Ahir no vaig menjar», diu. «Algunes persones bondadoses em van donar menjar preparat, però vaig preferir donar-lo als meus fills».

Abdel Rahman, el següent bebè a ser examinat, es troba en pitjor estat que els altres del centre de salut. Està extremadament prim, té l’estómac inflat, les costelles marcades i el cabell esclarissat. El que més preocupa les infermeres és que aquesta és la segona vegada que comença un tractament per a combatre la desnutrició.

«Va ser aquí fa uns mesos, va rebre tractament i es va recuperar», explica el metge que l’atén, i afegeix: «Però després va tornar a empitjorar».

Una infermera mostra a la càmera l’ampolla que ha dut la mare d’Abdel. «És te d’herbes», diu. «Zero calories, zero nutrients». El fica al llit i li ofereix alguna cosa que es coneix com a aliment terapèutic: una bossa blanca i vermella que conté una espècie de pasta nutritiva rica en calories anomenada Plumpy’Nut.

El petit Abdel mostra una determinació que no hem vist en altres pacients joves dels hospitals. Agafa amb força la bosseta i la xucla amb intensitat. «Sembla que està lluitant per la seva vida», comentem. «Exactament», respon el metge.

També coneixem Lin i Lian, bessones de sis mesos, una amb un vestit rosa i l’altra amb un de blanc. La seva mare els ha lligat bosses al voltant de la cintura, en lloc de bolquers, la qual cosa probablement és la causa de les inflamacions cutànies que pateixen les nenes. Les mesures dels seus braços indiquen que pateixen desnutrició, i la infermera els prepara una mica de menjar terapèutic.

«Dono gràcies a Déu per haver-me donat dues nenes», diu la seva mare, «però no trobo menjar per a elles».

22. Un bebè fotografiat a la darreria de maig a l’Hospital Nasser pel Dr. Groom. 23. Abdel Rahman, d’un any, fotografiat fa una setmana al centre d’estabilització de Nuseirat per un representant de la UNRWA. No té malalties prèvies. 24. Mohammed. Fotografiat fa una setmana a l’hospital Rantisi per un membre del personal de l’ONU. Té síndrome de Down.

Hi ha uns 150 centres de salut similars que tracten joves desnodrits a tota la Franja. Els darrers mesos, l’ONU ha advertit una vegada i una altra que les famílies no poden portar els seus fills a aquestes instal·lacions de manera regular a causa de les ordres d’evacuació que les Forces de Defensa d’Israel (FDI) emeten cada pocs dies. Així, en alguns casos, el propi centre d’estabilització es troba en una zona de la qual s’ha ordenat als habitants que l’abandonin, i a vegades són les famílies les que s’han vist obligades a anar-se’n i es troben lluny del centre. Una ordre d’evacuació, emesa el 20 de juliol, va provocar el tancament de sis centres de tractament de la desnutrició només a Deir al-Balah.

El dilluns fem la nostra última visita virtual a un centre de salut gestionat per una organització internacional al sud de la Franja. Els pares i els nens esperaven el seu torn i, després de prendre’ls les mesures del braç, rebien una ració setmanal de Plumpy’Net.

«Vaig arribar fa poc més d’un mes», ens explica un representant. «Em va sorprendre la quantitat de casos de desnutrició. La gent estava molt prima. Tots els que veies estaven molt, molt prims. L’escassetat d’aliments afectava tothom. Des que van portar més menjar, hi ha hagut una petita millora. Però la gent segueix desesperada».

* * *

Les morts per fam van començar a documentar-se diàriament a la darreria de juliol, però els signes reveladors de la crisi que s’acostava ja eren aquí abans. A principis de març, el Govern d’Israel va anunciar que ja no permetria l’entrada d’aliments a la Franja de Gaza. Durant més de dos mesos i mig, «ni un sol gra» va entrar, en paraules del ministre de Finances i membre del gabinet de seguretat, Bezalel Smotrich.

La Dra. Victoria Rose, cirurgiana plàstica britànica que va treballar com a voluntària a Gaza l’estiu passat i va tornar per a una altra temporada el maig, va experimentar el pitjor de la política israeliana d’inanició deliberada.

«El maig, la fam va tenir un enorme efecte en la cicatrització de les ferides», ens explica Rose. «Vam veure un gran nombre d’infeccions simples en ferides que s’agreujaven a un ritme que no podíem controlar. Els nens no podien curar-se perquè no rebien els nutrients i vitamines essencials que necessitaven. Tots els nostres col·legues van perdre entre 5 i 10 quilos. No vaig conèixer ningú que no hagués perdut una quantitat significativa de pes des de la darrera vegada que els vaig veure. Els propis nens semblen molt més joves que els seus homòlegs occidentals. Un nen que semblaria tenir 5 o 6 anys, resulta que en té 8 o 9».

25. Amer Issa al-Masri, de 3 mesos, pesa 4 quilos (va néixer amb un pes de 4,6 quilos). Fotografiat a principis de mes a l’Hospital Nasser. 26. Mustafa, ferit mentre intentava aconseguir menjar, fotografiat a principis de mes a l’Hospital Nasser per un membre del personal de l’ONU. 27. Hamed, de 14 anys, pesa 31 quilos. Fotografiat fa una setmana a l’Hospital Nasser per un membre del personal de l’ONU.

El Dr. Tom Potokar, un altre cirurgià plàstic britànic, va ser voluntari a Gaza durant un mes fins a principis de juny. Durant aquest temps va perdre 11 quilos.

«Es veu a tots els nivells. Es veu físicament», afirma. «Es veu psicològicament. Es veu a les ferides que no cicatritzen. Es veu en el cansament de la gent. S’estan rendint perquè estan esgotats».

L’operació d’inanició que va començar el març va ser la continuació d’una greu crisi que s’ha fet evident des que va esclatar la guerra el 2023 i al llarg de l’any següent, quan els polítics israelians es van pronunciar a favor de «impedir l’ajuda humanitària». Alguns van esmentar explícitament negar-los menjar als habitants de Gaza i matar-los de fam. De fet, dos mesos després de la massacre de Hamàs el 7 d’octubre, els grups humanitaris van advertir sobre l’escassetat d’aliments. Els preus als mercats van començar a disparar-se, la gent menjava menjar per a animals i les terres de cultiu a la Franja van ser destruïdes.

El gener del 2024, la revista Haaretz va dedicar un article de portada al tema, titulat «No mataràs de fam els altres». Un mes més tard, l’UNICEF, el fons d’emergència de l’ONU per a la infància, va declarar que el 90% dels nens menors de 5 anys de Gaza patien inseguretat alimentària. Va passar un altre mes i el Tribunal Internacional de Justícia va ordenar a Israel que permetés l’entrada d’aliments a la Franja. El tribunal va explicar que, en virtut dels compromisos d’Israel com a signatari de la convenció internacional per a prevenir el genocidi, i en un context de propagació de la fam i la inanició, havia de permetre la distribució d’aliments en plena cooperació amb l’ONU.

Dos mesos després, es va presentar una sol·licitud perquè el Tribunal Penal Internacional emetés ordres de detenció contra el primer ministre Binyamín Netanyahu i el llavors ministre de Defensa, Yoav Gallant. El primer càrrec citat va ser l’ús de la fam com a mètode de guerra.

Al llarg del darrer any, nombroses organitzacions i experts internacionals han emès repetits advertiments. Mentrestant, l’ONU i les organitzacions humanitàries han intentat evitar la fam massiva mitjançant una xarxa descentralitzada d’uns 400 centres de distribució, forns i menjadors comunitaris. Al seu moment àlgid, la xarxa va distribuir més d’un milió de menjars calents al dia, a més de proporcionar aliments secs a les famílies. A la darreria de 2024, Israel va començar a matar de fam els habitants del nord de la Franja de Gaza per a obligar-los a desplaçar-se cap al sud. Ja llavors, la fam era perceptible també en altres zones.

28. Una nena fotografiada fa dues setmanes a l’Hospital Shifa pel Dr. Ali. 29. Habiba al-Khalani, de 6 mesos, pesa 3,4 quilos. Va ser fotografiada a principis de mes a l’Hospital Nasser. Està sent examinada per un possible trastorn metabòlic. 30. Shireen, de 13 anys, fotografiada fa una setmana a l’Hospital Shifa pel Dr. Ali.

La Dra. Mimi Syed, metgessa d’urgències de l’estat de Washington, va treballar com a voluntària en un hospital del centre de Gaza el mes de desembre passat. Un dia va sortir de l’hospital Al-Aqsa, a Deir al-Balah, i va documentar els nens que es va trobar fora. Syed va enviar a Haaretz una col·lecció de fotografies en les quals es veuen nens menors de 7 anys amb clars signes de desnutrició: calvície, alteració del color del cabell i taques a la pell.

A principis de 2025, amb l’alto-el-foc en vigor, va arribar l’alleujament als habitants de Gaza, ja que cada dia arribaven centenars de camions d’aliments i els magatzems s’omplien. Però dos mesos després, la política de fam prolongada va tenir efecte.

«La decisió que hem pres aquesta nit sobre el cessament total de l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza és un pas important», va declarar Smotrich en aquell moment. «Ara hem d’obrir les portes de l’infern a l’enemic».

Les portes de l’infern es van obrir, efectivament, i el preu el van pagar, i el continuen pagant, els nens de Gaza. Ja a l’abril, el programa alimentari de l’ONU va anunciar que el darrer forn de Gaza havia tancat perquè s’havia quedat sense farina i sense gas per a cuinar. Les autoritats israelianes no es van immutar.

Van passar dues setmanes i la taxa de nens menors de 5 anys que patien desnutrició aguda es va duplicar, passant del 2% al 4%. A la darreria d’abril, també es va aturar la distribució d’aliments secs, ja que es van esgotar les reserves dels magatzems de l’ONU. Fins i tot llavors, Israel va continuar mantenint la seva postura rígida.

No va ser fins al 19 de maig quan el Govern va cedir a la pressió internacional i va acordar suavitzar la seva campanya de fam. «Israel enviarà una quantitat bàsica d’aliments», va declarar el primer ministre Binyamín Netanyahu, i Smotrich va subratllar que «el que entrarà serà el mínim del mínim».

A la darreria de maig, Israel i els Estats Units van posar en marxa un programa d’alimentació a través d’una nova organització anomenada Fundació Humanitària de Gaza, una mala idea que immediatament va resultar ser desastrosa. La FHG va distribuir aliments en només quatre centres, tres d’ells al sud de la Franja, lluny dels principals nuclis de població. Desenes de milers de persones van acudir en massa als centres.

31. Un adolescent fotografiat fa unes dues setmanes a l’Hospital Shifa pel Dr. Ali. 32. Sadin al-Najar, de 9 anys, pesa 20 quilos. Va contreure una malaltia infecciosa i pateix una paràlisi parcial. Fotografiada a principis d’aquest mes a l’hospital Nasser.

Les FDI van començar a obrir foc de manera rutinària contra les multituds famolenques. Segons el Ministeri de Salut de Gaza, unes 2.000 persones han mort per trets a les proximitats dels centres o mentre intentaven obtenir aliments dels camions que s’aturaven i eren saquejats per multituds.

Els aliments solien arribar als membres més forts de la població. Els malalts, els solitaris, les dones i els nens es van veure dependents dels homes que podien aconseguir-los una mica de menjar. Entre els qui no van tenir tanta sort, la fam es va estendre.

La situació dels nens no ha fet més que empitjorar. El juny, la taxa de desnutrició aguda entre els nens era del 6%. El Govern de Netanyahu no va parpellejar llavors, ni tan sols quan la taxa de desnutrició aguda entre els nens es va disparar fins a gairebé el 9%, segons una enquesta exhaustiva publicada el 15 de juliol.

Cinc dies després, va començar la mortalitat diària per inanició a Gaza i, només uns dies després, sota una forta pressió internacional, Israel va mostrar els primers signes de recobrar el sentit comú, augmentant considerablement l’entrada de camions d’ajuda a la Franja i permetent llançaments aeris en diversos llocs.

Mentrestant, la situació humanitària ha millorat una mica i els preus dels aliments als mercats s’han desplomat, però les mesures d’Israel disten molt de ser suficients per a contrarestar la difícil situació a Gaza. De fet, va ser Israel qui va provocar el col·lapse del programa de distribució ordenada d’ajuda supervisat per l’ONU i les organitzacions humanitàries, sense presentar un substitut descentralitzat i eficaç que arribés als grups de població més febles.

El ministre d’Afers exteriors, Gideon Sa’ar, i el ministre d’Assumptes de la Diàspora, Amichai Chikli, continuen posant bastons a les rodes de l’ONU i intentant pertorbar el seu treball. L’oficina del Coordinador d’Operacions Governamentals als Territoris està obstaculitzant el moviment dels camions d’ajuda. Les Forces de Defensa d’Israel estan acumulant diversos obstacles, tant físics com burocràtics, amb el resultat que l’ONU no pot reposar els seus magatzems i renovar la xarxa de subministrament.

Si Israel vol frenar la crisi de fam a la Franja de Gaza, té diverses mesures que pot aplicar: Pot prendre les mesures necessàries per a renovar la xarxa de subministrament de l’ONU; permetre un subministrament constant de medicaments i equips mèdics a la Franja, al mateix temps que s’eliminen totes les barreres per a l’evacuació de persones greument malaltes de Gaza; eliminar totes les restriccions a l’entrada d’aliments a través d’organitzacions humanitàries, donacions d’israelians i comerciants locals (un procés que ha començat de manera limitada); permetre la pesca en una àmplia zona davant de la costa de Gaza; permetre l’accés a les terres agrícoles restants (el 98% dels camps de la Franja han patit danys o estan prohibits per als habitants); posar en marxa un pla per a la rehabilitació immediata de la indústria avícola (el 99% dels galliners han estat destruïts); etc. Mentrestant, les morts per inanició continuen augmentant, cada dia.

Font: Defend Democracy Press 

Belazel Smotrich, ministre de Finances d’Israel: ”Matar 2 milions de persones de fam a Gaza és moral i just” (Movimiento Victoria, 2024)

Rabí Israelià: Cada nen de Gaza s’hauria de morir de gana (RT, 03.08.2025)

Desenes de milers de nens palestins moren de fam en campaments de Gaza (Al Jazeera, 24.08.2025)