Fins i tot davant la intransigència estatunidenca, el món pot actuar, i el Govern dels Estats Units quedarà al descobert i sol en la seva complicitat criminal amb Israel.
Israel, amb la complicitat dels Estats Units, està cometent genocidi a Gaza mitjançant la fam massiva de la població, així com assassinats directes en massa i la destrucció física de la infraestructura de Gaza. Israel fa la feina bruta. El Govern dels EUA el finança i li proporciona cobertura diplomàtica a través del veto a l’ONU. Palantir, a través de « Lavendar», proporciona la intel·ligència artificial per a un assassinat en massa eficient. Microsoft, a través dels serveis al núvol Azure, i Google i Amazon, a través de la iniciativa Nimbus , subministren la infraestructura tecnològica bàsica a l’exèrcit israelià.
Això marca els crims de guerra del segle XXI com una associació publicoprivada entre Israel i els Estats Units. La fam massiva que Israel està provocant entre la població de Gaza ha estat confirmada per les Nacions Unides , Amnistia Internacional, la Creu Roja, Save the Children i moltes altres organitzacions. El Consell Noruec per als Refugiats , juntament amb 100 organitzacions més, ha demanat que es posi fi a l’ús de l’ajuda alimentària com a arma per part d’Israel. Aquesta és la primera vegada que es confirma oficialment la fam massiva a l’Orient Mitjà.
La magnitud de la fam és esfereïdora. Israel está privant sistemáticament d’aliments a més de dos milions de persones. Més de mig milió de palestins s’enfronten a una fam catastròfica i almenys 132.000 nens menors de cinc anys corren el risc de morir per desnutrició aguda. La magnitud de l’horror està documentada exhaustivament per Haaretz en un article recent titulat «La fam és pertot arreu». Aquell que d’alguna manera aconsegueixen accedir als punts de distribució d’aliments són habitualment tirotejats per l’exèrcit israelià.
Israel ha creuat la línia que separa els crims més foscos: matar de fam a civils i disparar-los mentre fan cua, demacrats, per a rebre aliments. No hi ha més línies per creuar, ni temps per perdre.
Com ha explicat recentement un ex-ambaixador dels Estats Units a Israel, la intenció de matar de fam la poblaci ha estat present des del principi. El ministre de Patrimoni d’Israel, Amichai Eliyahu, ha declarat recentment: «No hi ha cap nació que alimenti els seus enemics». El ministre Bezalel Smotrich ha afirmat recentment: «Als qui no evacuïn, no els deixeu. Sense aigua, sense electricitat, es poden morir de gana o rendir-se. Això és el que volem».
Tanmateix, malgrat aquestes evidents declaracions de genocidi, els representants dels Estats Units a l’ONU neguen repetidament els fets i encobreixen els crims de guerra d’Israel. Només els Estats Units van vetar l’admissió de Palestina a l’ONU el 2024. Ara, els Estats Units neguen els visats als líders palestins perquè vagin a ‘ONU el setembre, cosa que suposa una altra violació del dret internacional.
Els Estats Units han utilizat el seu poder i, en especial, el seu veto al Consell de Seguretat de l’ONU per a instigar el genocidi dels palestins per part d’Israel i bloquejar fins i tot les respostes humanitàries més bàsiques. El món està horrorizat, però sembla paralizat davant la màquina assassina d’Israel i els Estats Units. Tanmateix, el món pot actuar, fins i tot davant la intransigència dels Estats Units. ElsEstats Units romandran despullats i sols en la seva complicitat criminal amb Israel.
Siguem clars. La immensa majoria de la humanitat està del costat del poble de Palestina. El passat mes de desembre, 172 països, amb més del 90% de la població mundial, van votar a favor del dret de Palestina a l’autodeterminació. Israel i els Estats Units van romandre pràcticamen aïllats en la seva oposició. S’han expressat repetidament majories aclaparadores similars a favor de Palestina i en contra de les accions d’Israel.
El govern assassí d’Israel ara compta únicament amb el suport dels Estats Units, però és possible que ni tan sols això duri gaire temps. Malgrat la intransigència de Trump i els intents del govern estatunidenc de sufocar les veus propalestines, el 58% dels estatuniddencs vol que l’ONU reconegui l‘Estat de Palestina, en comparació amb només el 3% que no ho vol. A més, el 60% dels estatunidencs s’oposen a les accions d’Israel a Gaza.
Aquestes són algunes mesures pràctiques que el món pot prendre.
En primer lloc, Turquia ha marcat el camí correcte en posar fi a totes les relacions econòmiques, comercials, marítimes i aèries amb Israel. Israel és actualment un Estat rebel, i Turquia fa bé de tractar-lo com a tal fins que acabi la fam massiva creada per Israel i s’admeti a l’Estat de Palestina a l’ONU com a membre número 194, amb les fronteres del 4 de juny de 1967. Altres Estats haurien de seguir immediatament l’exemple de Turquia.
En segon lloc, tots els estats membres de l’ONU que encara no ho hagin fet haurien de reconèixer l’Estat de Palestina. Fins ara, 147 països reconeixen Palestina. Dotzenes més ho haurien de fer a la Cimera de l’ONU sobre Palestina del 22 de setembre, fins i tot malgrat les vociferants objeccions del Govern dels Estats Units.
En tercer lloc, els signataris àrabs dels Acords d’Abraham, Bahrain, el Marroc, el Sudan i els Emirats Àrabs Units haurien de suspendre les seves relacions diplomàtiques amb Israel fins que s’acabi el setge de Gaza i s’admeti l’Estat de Palestina a l’ONU.
En quart lloc, l’Assemblea General de l’ONU, per majoria de dos terços dels presents i votants, hauria de suspendre Israel de l’Assemblea General de l’ONU fins que aixequi el setge assassí sobre Gaza, basant-se en el precedent de la suspensió de Sud-àfrica durant el règim d’apartheid. Els Estats Units no tenen dret de veto a l’Assemblea General de l’ONU.
En cinquè lloc, els Estats membres de l’ONU han d’aturar l’exportació de tots els serveis tecnològics que donen suport a la guerra fins que finalitzi el setge de Gaza i el Consell de Seguretat de l’ONU aprovi l’adhesió de Palestina a l’ONU. Les empreses de consum com Amazon i Microsoft que persisteixen en ajudar les Forces de Defensa d’Israel en el context d’un genocidi han de fer front a la ira dels consumidors de tot el món.
En sisè lloc, l’Assemblea General de l’ONU hauria d’enviar una força de protecció de l’ONU a Gaza i Cisjordània. Normalment, el Consell de Seguretat de l’ONU seria el que ordenaria l’enviament d’una força de protecció, però en aquest cas, els Estats Units bloquejarien el Consell de Seguretat amb el seu veto. Hi ha una altra manera.
En virtut del mecanisme “Units per la Pau”, quan el Consell de Seguretat es troba en un punt mort, l’autoritat per actuar passa a l’Assemblea General. Després d’una sessió del Consell de Seguretat i del veto gairebé inevitable dels Estats Units, la qüestió se sotmetria a l’Assemblea General de les Nacions Unides en una desena sessió especial d’emergència sobre el conflicte entre Israel i Palestina. Allà, l’Assemblea General pot, per majoria de dos terços no subjecta al veto dels Estats Units, autoritzar una força de protecció en resposta a una sol·licitud urgent de l’Estat de Palestina. Hi ha un precedent: el 1956, l’Assemblea General va autoritzar la Força d’Emergència de les Nacions Unides (FENU) a entrar a Egipte i protegir-lo de la invasió en curs per part d’Israel, França i el Regne Unit.
A invitació de Palestina, la força de protecció entraria a Gaza per a garantir l’ajuda humanitària d’emergència a la població famolenca. Si Israel ataqués la força de protecció de l’ONU, aquesta estaria autoritzada a defensar-se a si mateixa i als habitants de Gaza. Queda per veure si Israel i els Estats Units s’atrevirien a lluitar contra una força mandatada per l’Assemblea General de les Nacions Unides que protegeix els afamats habitants de Gaza.
Israel ha creuat la línia clara que separa els crims més foscos: matar de gana civils i disparar-los mentre fan cua, demacrats, per rebre menjar. No hi ha més línies per creuar, ni temps per perdre. La família de nacions està sent posada a prova i cridada a l’acció com no ho ha estat en dècades.
Font: Common Dreams
Foto: Karim Muammer, que pateix nombroses afeccions greus, com ara desnutrició severa, engrandiment del fetge, estovament ossi, fuga renal i infeccions pulmonars greus, segueix rebent tractament a l’Hospital Nasser.
Advertiment alarmant de Jeffrey Sachs sobre Israel: El moment més perillós des de la Segona Guerra Mundial (Breaking Points, 28.08.2025)
Es pot activar l'àudio en castellà