Burundi es troba avui al centre d’una nova tempesta geopolítica a la regió dels Grans Llacs, blanc al seu torn de l’estratègia expansionista de Kigali.

Introducció

Des de fa tres dècades, la regió dels Grans Llacs es veu sacsejada per una inestabilitat crònica, fruit de rivalitats ètnico-polítiques i ambicions hegemòniques insatisfetes. Després de la República Democràtica del Congo (RDC), ara és Burundi el que sembla estar en el punt de mira de Paul Kagame. Amb el pretext recurrent de «neutralitzar les FDLR», Kigali activa la seva maquinària propagandística, prepara l’opinió pública i justifica per endavant qualsevol ingerència armada al país veí.

Aquest escenari, tristament familiar, recorda l’estratègia emprada pel règim ruandès per a envair la RDC en diverses ocasions des de finals de la dècada de 1990. Avui dia, sembla que s’esgrimirà el mateix pretext per a Burundi, un país que fins ara s’havia deslliurat de les grans convulsions regionals, però que ara es troba al centre d’una perillosa espiral.

El retorn del mite de Sísif a la regió dels Grans Llacs

En un article anterior publicat a “Échos d’Afrique”, esmentàvem el suplici de Sísif aplicat a la RDC: un Estat condemnat a empènyer eternament la roca de les «FDLR», pretext convenient esgrimit per Paul Kagame per a justificar les seves intervencions militars. Aquest mite sembla estendre’s avui a Burundi.

A les darreries d’octubre del 2025, sembla clar que Bujumbura està condemnada a patir el mateix destí: ser acusada de donar refugi a les FDLR i amenaçada amb una agressió sota el pretext de «neutralitzar» aquestes forces, que, tanmateix, no existeixen al seu territori.

Les motivacions de Paul Kagame: un expansionisme assumit

El règim democràtic del CNDD-FDD, en el poder a Burundi des del 2005, és una veritable espina clavada per a Paul Kagame. Burundi, en consolidar les seves institucions sorgides dels acords d’Arusha i mantenir una cooperació militar amb la RDC, s’oposa de facto a les ambicions hegemòniques de l’FPR.

Kigali i els seus aliats regionals, en particular la Uganda de Yoweri Museveni i, més recentment, la Kenya de William Ruto, pretenen imposar un domini polític i militar que alguns qualifiquen de «imperi Hima-Tutsi» a la regió dels Grans Llacs. Burundi, per la seva posició estratègica i la seva aliança amb Kinshasa, obstaculitza aquest projecte.

L’acord de defensa entre Burundi i la RDC, que autoritza l’enviament de tropes burundeses per a fer costat a les FARDC davant les ofensives de l’M23, proxy ruandès a l’est del Congo, irrita profundament Kigali. Per a Paul Kagame, derrocar o neutralitzar el president Évariste Ndayishimiye es converteix llavors en un objectiu estratègic.

Propaganda i guerra d’informació: la maquinària de Kigali en marxa

Des de fa unes setmanes, els mitjans de comunicació i les plataformes de propaganda de l’FPR multipliquen els rumors: Burundi estaria donant refugi a responsables de les FDLR que fugen de l’est de la RDC. Una notícia àmpliament difosa a les xarxes socials, titulada «Est de la RDC: Burundi, punt d’arribada dels generals de les FDLR en desbandada», afirma falsament que existeix una col·lusió ideològica entre els «antics genocides» i el CNDD-FDD en el poder.

Aquest tipus de comunicació no és frívola. Prepara l’opinió pública internacional per a una nova agressió militar «preventiva», amb el pretext de protegir els tutsis o erradicar les FDLR. El règim de Kigali ja ha utilitzat aquesta tàctica en nombroses ocasions, en particular per a justificar les seves incursions a la RDC i més enllà.

Les acusacions mirall i el «comodí» del genocidi

Des de la seva arribada al poder el 1994, Paul Kagame ha perfeccionat la tècnica de les «acusacions mirall»: atribuir als seus adversaris els crims que ell mateix comet. Aquest mecanisme es basa en una formidable jugada diplomàtica: el genocidi contra els tutsis de 1994, esgrimit com a escut moral per a neutralitzar qualsevol crítica.

Avui dia, Kigali adapta aquest discurs al context burundès, evocant un suposat «genocidi dels banyamulengues» orquestrat pels exèrcits burundès i congolès. Les recents declaracions de

Moïse Nyarugabo et de Bertrand Bisimwa  van en aquest sentit: acusen Burundi de «crims contra la humanitat» a les terres altes del Kivu del Sud.

Un país marcat per la història, però decidit a no repetir-la

Contràriament a les acusacions de Rwanda, Burundi és un dels pocs Estats de la regió que ha institucionalitzat la memòria i la prevenció dels genocidis. La història del país, marcada per les tragèdies de 1972, 1988 i 1993, totes elles dirigides contra la població hutu, ha portat a la creació de salvaguardes polítiques i jurídiques destinades a impedir que es repeteixin tals excessos.

Segons diversos testimoniatges, Paul Kagame hauria exercit un paper en alguns episodis recents de desestabilització, en particular el fallit cop d’estat del 2015. Els oficials responsables d’aquest intent van trobar refugi a Rwanda, on encara gaudeixen de la protecció del règim.

El poble burundès, conscient d’aquest dolorós passat, roman alerta per a evitar que la història es repeteixi, aquesta vegada amb un pretext importat.

Un pla d’agressió sota coberta humanitària

Els senyals d’una operació militar contra Burundi es multipliquen. Els moviments de tropes a la frontera, la propaganda contra Bujumbura i l’activació d’aliats locals (en particular, els grups armats banyamulengues integrats a l’AFC/M23) indiquen que els preparatius estan molt avançats.

Kigali podria justificar aquesta agressió al·legant «aturar un genocidi» o «neutralitzar les FDLR», quan en realitat es tractaria d’una violació flagrant del dret internacional.

Conclusió: Burundi en un moment de perill

Burundi està obertament amenaçat. En qualsevol moment, i probablement abans que s’aconsegueix un acord de pau a la regió, Paul Kagame podria desencadenar, a través de l’AFC/M23 o directament, una guerra contra Bujumbura amb un pretext humanitari o de seguretat.

El règim del CNDD-FDD, sota la direcció del president Évariste Ndayishimiye, s’ha de preparar per a aquesta eventualitat en tots els àmbits: polític, diplomàtic, econòmic i, sobretot, militar. El poble burundès, advertit per la història, sap ara que la vigilància és la seva primera línia de defensa.

Font: Echos d’Afrique

Foto: Paul Kagame (al centre) i Évariste Ndayishimiye (a la dreta) 

Évariste Ndayishimiye : “La politica de Rwanda est bel·licosa” (BBC Afrique, 25.03.2025)