Aquest havia de ser el més gran de tots els atacs de bandera falsa, prou gran i forassenyat com per a provocar una guerra termonuclear entre l’OTAN i Rússia.

Primer pas: Subornar el pilot d’un caça rus MiG-31 amb 3 milions de dòlars o proporcionar-li un pla de vol fals, segrestant així l’avió. El MiG-31 és un caça supersònic, equipat amb un míssil hipersònic Kinzhal, capaç de transportar tant armes nuclears com bombes convencionals.

Segon pas: Volar el MiG-31 directament cap a Constança, Romania, la base més gran de l’OTAN a tota Europa.

Tercer pas: L’OTAN abat el MiG-31 rus i el món culpa Rússia de llançar un atac «no provocat», possiblement nuclear, contra una base militar de l’OTAN.

Quart pas: Es desferma una guerra total entre l’OTAN i Rússia.

Qui, es preguntaran, estaria tan increïblement boig –i desesperat– com per a idear un pla així?

Els britànics, ells. El Servei Federal de Seguretat de Rússia (FSB) va informar l’11 de novembre que havia «frustrat una operació de la Direcció Principal d’Intel·ligència del Ministeri de Defensa d’Ucraïna i els seus supervisors del Regne Unit per a segrestar un avió de combat supersònic MiG-31 rus». El ministre d’Afers exteriors rus, Serguei Lavrov, va explicar durant una roda de premsa l’11 de novembre: «La propensió de Londres a provocar situacions és, per descomptat, notòria. Prenguem el cas recent en el qual l’FSB rus ha descobert un complot per a enganyar un pilot rus, que pilotava un caça armat amb un míssil Kinzhal, perquè volés a una base a Constança, Romania, amb una ordre falsa. La intenció òbvia era derrocar l’avió, creant un pretext per a acusar Rússia d’atacar l’OTAN».

El Govern rus tampoc té pèls a la llengua a l’hora de criticar l’Administració Trump per seguir els passos dels britànics cap a l’infern. En acumular forces militars al Carib i amenaçar amb atacar Veneçuela, els Estats Units estan duent a terme «accions inacceptables… amb el pretext de combatre el tràfic de drogues, ja que destrueixen vaixells que suposadament transporten narcòtics, sense judici, recerca ni cap prova», va declarar el ministre d’Afers exteriors Lavrov. «Les nacions que respecten la llei no ho fan això. Aquesta mena de comportament és més típic d’aquells que es consideren per sobre de la llei… No conduirà a res de bo. No millorarà la reputació de Washington davant els ulls de la comunitat internacional».

I, tanmateix, al mateix temps, el Govern rus entén que hi ha uns altres Estats Units que estan disposats a col·laborar amb Rússia i la Xina per a fomentar el desenvolupament econòmic conjunt i per a incorporar també les nacions del Sud Global. Són el Estats Units de John Quincy Adams, Abraham Lincoln, FDR i LaRouche, els Estats Units que van trobar la seva veu a la cimera celebrada el 15 d’agost a Anchorage, Alaska, entre els presidents Donald Trump i Vladímir Putin, on, segons s’informa, es van discutir projectes conjunts com la proposta del túnel de l’estret de Bering.

I tot i que el procés d’Alaska ha perdut impuls els darrers 90 dies, en gran part a causa de la intervenció i el sabotatge britànics, l’assessor presidencial rus Yury Ushakov va reiterar el 12 de novembre que els contactes amb els Estats Units no s’han trencat i que totes dues parts estan treballant amb el criteri del que es va aconseguir a la reunió d’Anchorage. Els contactes continuen, tot i que a un nivell inferior, va afirmar. Lavrov també va reiterar que Putin està disposat a reunir-se amb Trump a Budapest una vegada que s’hagin aconseguit els avanços necessaris, i va tornar a instar els Estats Units a  que acordin amb Rússia una pròrroga d’un any del tractat START, per a donar temps a totes dues parts a negociar un acord complet sobre armes nuclears.

A mesura que la crisi arriba al seu punt àlgid, es planteja la pregunta: quan recuperaran els veritables Estats Units el control del país?

Una delegació compromesa de joves estatunidencs va fer precisament això, unint-se a col·legues de dotzenes de països d’arreu del món en la conferència de l’Institut Schiller celebrada els dies 8 i 9 de novembre a París, França. Com va resumir la fundadora de l’Institut Schiller, Helga Zepp-LaRouche, a la seva webcast setmanal, les qüestions estratègiques que es van deliberar a París:

«Crec que el món necessita anar en una direcció diferent, o almenys algunes parts del món necessiten anar en una direcció diferent. La coincidència dels oposats com a nou paradigma de les relacions internacionals és sobre la taula; però, lamentablement, els països occidentals s’oposen a la cooperació amb la majoria global, impedint així el sorgiment d’un nou sistema. Per tant, la idea és que els joves del món –els joves del Sud Global, però també els joves d’Europa i els Estats Units– han d’assumir un paper molt més destacat en el lideratge, perquè és el seu futur. Crec que les anomenades «elits» del món occidental, que ara es troben en un mode bel·licista com no s’havia vist des de la dècada de 1930, no tenen dret a destruir el futur dels joves.»

La conferència de París va suposar un emocionant pas endavant en el creixement d’aquest moviment juvenil internacional. Per a conèixer l’opinió dels participants, no deixi de veure els vídeos de la conferència.

Font: Schiller Institute