Hem d’estar atents als canvis que es produeixen al continent. Durant dècades obscurantistes vam viure dictadures imposades mitjançant cops d’Estat i després el retorn dels governs constitucionals i les democràcies fràgils els anys 80 i 90, que es van anar enfortint en el temps amb gran esforç, tractant de trobar camins de desenvolupament i resistència en la seva lluita contra la pobresa, la fam i la marginalitat. 

Després d’un període de grans avenços el segle XXI, avui la regió està vivint situacions conflictives, amb nous intents de desestabilització d’institucions democràtiques en països amb governs progressistes.

Ens preocupen els atacs de l’oposició política, els mitjans de comunicació i sectors del poder judicial contra la presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, i l’expresident Luiz Inácio Lula da Silva, que va ser recentment víctima d’un gran operatiu policial per endur-se’l detingut. Una clara i desmesurada acció política, que només va buscar generar el desprestigi públic de l’exmandatari, acusant-lo de corrupció perquè sembli culpable sense que res s’hagi demostrat.

L’oposició política i els seus aliats han iniciat una forta campanya per derrocar la presidenta Dilma i destruir el PT, utilitzant la metodologia de cop tou, imposada al continent per derrocar l’expresident Manuel Zelaya a Hondures I a Fernando Lugo a Paraguai, amb la complicitat del poder judicial i/o parlamentari, les forces armades, corporacions empresarials i l’aval d’Estats Units.

Cops que se sumen als intents de cops d’Estat amb accions violentes com el de Veneçuela el 2002, fracassat per la mobilització popular en defensa d’Hugo Chávez. L’alçament policial contra el president Rafael Correa de l’Equador el 2010, fracassat per la ràpida intervenció de la UNASUR. I els del president de Bolívia, Evo Morales, que va patir diverses envestides i accions violentes dirigides a derrocar-lo.

Avui el govern de Veneçuela pateix el setge de la guerra econòmica per generar cansament com va succeir en el planificat cop d’Estat de 1973 a Xile. Mentre que l’oposició segueix intentant revocar el president Nicolás Maduro, com al seu moment van intentar i van fracassar amb Chávez.

Hi ha grans interessos econòmics i polítics que busquen desgastar i provocar tot el dany possible per desprestigiar certs governs –i no d’altres– buscant de treure’ls el suport dels seus pobles.

Gairebé tots els polítics que donen suport a l’impeachment a Dilma tenen diversos processos penals en curs per actes de corrupció. Això indica que aquesta no és la variable determinant, sinó que el que està en joc és l’orientació de les polítiques d’Estat i qui les ha de dur a terme.

La corrupció no es combat violant la Constitució. Es combat amb transparència i més democràcia. Transparència no només del poder executiu, sinó també dels poderosos poders judicials i els seus funcionaris.

Vull expressar la meva solidaritat i suport a Dilma i Lula, pel seu servei al poble brasiler i la unitat continental. I també fer una crida al poble brasiler a avaluar críticament les aportacions realitzades, sense deixar-se arrossegar pels qui busquen desestabilitzar el país provocant els cops tous.

El progressisme llatinoamericà sap perdre eleccions perquè és democràtic. Els últims ajustats comicis d’Argentina i Bolívia són un altre clar i recent exemple d’això. Els qui no saben perdre i demanen i donen suport al neocolpisme en nom de la democràcia, de la seva vocació autoritària, o de la seva impol·luta moralitat, no són molt diferents als qui abans donaven suport o callaven amb les dictadures genocides del nostre continent.

Els governs progressistes permanentment atacats per gosar prendre mesures contra els poderosos i a favor de la redistribució de l’ingrés, han de replantejar-se les seves estratègies de diàleg i construcció de confiança i consensos, per tal d’evitar confrontacions estèrils que els allunyin del suport popular. Han de tenir la capacitat d’inicitiva per proposar l’esperança en el canvi d’estructures de dependència i desigualtat que la nostra regió necessita, i que també el papa Francesc ha assenyalat quan va demanar que “diguem NO a les velles i noves formes de colonialisme” perquè no hi hagi “cap família sense habitatge, cap camperol sense terra, cap treballador sense drets, cap poble sense sobirania, cap persona sense dignitat, cap nen sense infància, cap jove sense possibilitats, cap persona gran sense una venerable vellesa”.

Cap democràcia és perfecta, però són perfectibles, si hi ha la voluntat política dels pobles i els seus governants democràticament elegits.

Esperem que el germà poble del Brasil pugui desfer aquest camí per no abandonar les bones polítiques d’Estat que ha aconseguit conquerir i li pertanyen, i no hagin de viure una avançada de polítiques antipopulars com les que avui vivim a l’Argentina.