Em desperto -avui, 17 de desembre- amb la ràdio i un “informatiu” en què es difon un comunicat de HRW, acusant el govern sirià de llançar “barrils explosius”, bombes de dispersió i armes químiques contra la seva població. 

No queda aquí la cosa, el govern sirià és acusat també de detencions arbitràries, desaparicions forçades, detencions de nens (els nens sempre donen molt de joc), tortures i morts sota custòdia de les forces del govern, “condicions penitenciàries tan dures que gairebé s’ajusten a les denúncies de morts massives sota custòdia que va fer al gener un desertor militar, que va fotografiar milers de cadàvers en hospitals militars de Damasc…”

La “pel·lícula” que ha muntat HRW no és nova, és un déjà vu, per repetida. Els passos són els mateixos donats a Líbia. Ara acusen un govern legítim, que governa en coalició de 4 partits, no ho oblidem (PCS, PSS, P. Baas i P. Nasserista) -i que ha arrasat en dos processos electorals- de crims monstruosos per justificar l’injustificable: una invasió.

Estats Units i els seus socis ho van intentar tot per enfonsar el govern que dirigeix ​​Baixar al-Assad, començant per inventar una oposició dirigida per grups terroristes, que no els han servit per a la causa donat el seu nivell de barbàrie, com és el cas del Front Al-Nusra. Han passat llavors a expandir l’enemic perfecte: l’Estat Islàmic, ISIS o Daesh, que tampoc ha pogut amb Síria, ja que Rússia -que ha intervingut en ajuda de Síria en base a un conveni de cooperació en matèria de defensa que els dos països mantenen subscrit des de fa anys- ha descobert el joc. El Daesh només era un pretext per entrar a destruir infraestructures i equipaments sirians.

Què fan llavors Estats Units i els seus aliats? Després d’haver promogut inspeccions de l’ONU, de la Lliga Àrab, d’haver acusat el govern d’utilitzar armes químiques, d’inventar un “Observatori Sirià de Drets Humans” (que és un comerciant de roba, Rami Abdel Rahman, que viu a Londres ), de crear uns “Amics de Síria” que van ser un fiasco, sense menysprear els mitjans de comunicació, convertits en mitjans de propaganda…

Quan els fallen els arguments sempre apareix puntual HRW, un dels puntals de l’Imperi. D’acord amb Wikipedia, Human Rights Watch i Amnistia Internacional (més del mateix) són les dues úniques organitzacions internacionals de drets humans d’Occident que operen a tot el món en la majoria de les situacions d’opressió o abús greu.

Qui finança HRW?

Les multinacionals nord-americanes Winston i Ford, el Fons Nacional per a la Democràcia, creat per Ronald Reagan, finançat pel Congrés dels Estats Units i dedicat a promoure la visió de la democràcia que convé als interessos nord-americans, etc. Entre els membres honorífics d’aquesta associació hi ha, per exemple, el senador John McCain, famós per crear i finançar grups juvenils per desestabilitzar els països de l’antiga URSS (recordem les “revolucions de colors”?)

Mai va denunciar HRW les més de 130 guerres del Nobel de la Pau, Obama; ni es va qüestionar l’existència de la presó de Guantánamo, ni les tortures d’Abu-Graib, ni les de Mazar-i-Sharif… Com denunciarà al seu patró?

HRW -que encara no ha demanat perdó pel seu suport a la guerra de Líbia- és una titella teledirigida de les guerres de l’imperi que té sobre la seva consciència la mort de milions de persones i la destrucció d’un bon nombre de països. HRW raja sang.