Imatge: El territori controlat per l’ISIS es veu de color gris fosc formant un corredor directe fins a la frontera siro-turca -o més exactament, començant a la frontera turco-siriana. En els últims dies, aquest corredor ha estat a punt de ser completament tallat pels avenços conjunts siro-russos a les rodalies d’Alep i cap a la riba occidental del riu Eufrates. A l’est de l’Eufrates ja està en mans dels kurds i les forces sirianes. L’OTAN està proporcionant clarament suport primari a l’ISIS, i no obstant això l’ISIS és acusat d’estar darrere d’un atac a un membre de l’OTAN.

Com es va predir i es va informar anteriorment, els terroristes que han participat en un atac sense precedents al centre de París, matant més de cent persones i deixant-ne centenars de ferides, eren ben coneguts pels organismes de seguretat francesos abans que l’atac tingués lloc.

 L’UK Daily Mail ha informat en el seu article, “Caça dels assassins de l’ISIS: Un terrorista identificat com a ‘jove francès conegut per les autoritats’ – dos més trobats amb pasaports sirians i egipcis”, que:

Un dels terroristes implicats en els atacs d’ahir al vespre a París ha estat identificat oficialment com un parisenc, segons han informat els mitjans locals.

L’home, que va ser assassinat al Bataclan, es va identificar utilitzant les seves empremtes dactilars i era del barri parisenc de Courcouronnes, al sud.

Informes francesos diuen que l’home, que tenia al voltant de 30 anys, ja era conegut per les autoritats antiterroristes franceses abans dels atacs de la nit anterior (el subratllat és nostre).

De la mateixa manera, el gener del 2015, després de “l’atac a Charlie Hebo”, que va deixar 12 morts, es va revelar que les agències de seguretat franceses havien fet un seguiment dels autors durant gairebé una dècada abans, havien detingut almenys un dels terroristes un total de dues vegades i l’havien empresonat almenys una vegada, seguit a dos d’ells a l’estranger on s’havien entrenat amb organitzacions terroristes conegudes i possiblement havien lluitar al costat d’elles a Síria, abans  del seguiment de tornada a territori francès. Sorprenentment, els organismes de seguretat francesos no van fer res amb els terroristes, afirmant que després d’una dècada de seguiment havien decidit finalment tancar el cas justamente per la quantitat de temps necessari perquè poguessin planificar i executar la seva gran final. Més guerres i més vigilància no poden ajudar.

Amb un escenari similar emergint ara, sobretot després de “l’atac a Charlie Hebo”, on les agències de seguretat franceses tenien coneixement dels extremistes però no han arribat a detenir-los abans que duguessin a terme un altre atac d’alt perfil, fins i tot amb més poders de vigilància que els atorga la legislació recent, sembla que cap mena de vigilància intrusiva o guerres a l’estranger podrà frenar un problema terrorista que el mateix govern francès sembla decidit a no fer res per aturar. El problema no són les lleis d’immigració de França. Hi ha persones perilloses a França, però estan sent rastrejades pels organismes de seguretat francesos. El problema no és Síria. Els terroristes no han deixat de lluitar allà, adquirint habilitats i afiliacions mortals abans de tornar a França, però també han estat rastrejats pels organismes de seguretat francesos. En canvi, el problema és que les agències de seguretat franceses no estan fent res amb aquestes persones perilloses sabent que viuen, treballen, i pel que sembla conspiren enmig de la societat francesa. En les pròximes hores i dies, el govern francès i els seus diversos co-conspiradors en la seva guerra indirecta contra Síria proposaran un pla d’acció que diuen que contindrà l’amenaça terrorista a França i la resta d’Europa. Però la realitat és que el problema no és una cosa que el govern francès pugui resoldre, perquè el problema és clarament el mateix govern francès. L’ISIS està darrere dels atacs de París, però qui hi ha darrere l’ISIS?

Amb l’anomenat “Estat Islàmic” (ISIS) emergint com estant darrere de l’atac, la pregunta que queda és, qui hi ha darrere de l’ISIS? Mentre Occident ha intentat mantenir que l’organització terrorista posseeix gairebé habilitats mitològiques, capaces de sostenir les operacions de combat contra Síria, l’Iraq, Hezbollah del Líban, amb suport de l’Iran, i ara els militars russos -al mateix temps duent a terme a gran escala, atacs terroristes d’alt perfil arreu del món- està clar que l’ISIS és el destinatari d’un inmens patrocini estatal multinacional.

L’auge de l’ISIS es va revelar ja el 2007, en les entrevistes realitzades pel periodista guanyador del Premi Pulitzer Seymour Hersh en el seu informe de 9 pàgines “The Redirection”. Les entrevistes van revelar un pla per desestabilitzar i derrocar el govern de Síria a través de l’ús d’extremistes sectaris -més específicament, Al-Qaida- amb armes i fons rentats a través de l’aliat regional més antic i més ferm dels Estats Units, Aràbia Saudita.

Un informe més recent elaborat el 2012 pel Department de l’Agència d’Intel·ligència (DIA) va admetre:

Si la situació es desenreda hi ha la possibilitat d’establir un principat salafista declarat o no declarat a l’est de Síria (Hasaka i Der Zor), i això és exactament el que volen els poders que donen suport a l’oposició per tal d’aïllar el règim sirià, que és considerat la profunditat estratègica de l’expansió xiïta (Iraq i Iran).

L’informe de la DIA enumera amb precisió quins són aquests “poders” de suport:

Occident, els països del Golf i Turquia donen suport a l’oposició; mentre que Rússia, la Xina i l’Iran donen suport al règim.

I fins a la data, només mirant qualsevol mapa que detalli el territori en poder de les diverses faccions del conflicte sirià, està clar que l’ISIS no és un “estat” de cap mena, sinó una invasió contínua que emana des del territori de Turquia, membre de l’OTAN, amb el seu corredor de subministrament primari creuant la frontera turco-siriana entre la ciutat siriana d’Ad Dana i la riba occidental del riu Eufrates, un corredor de subministrament ara cada vegada més reduït.

De fet, la desesperació exhibida per Occident i els seus esforços per derrocar el govern sirià i salvar la seva força irregular que està sent delmada per les operacions militars conjuntes de Síria i Rússia, és directament proporcional a la mida cada vegada més petita i l’estabilitat d’aquest corredor.

Tot just la setmana passada, les forces sirianes van restablir un ferm control sobre l’aeroport militar de Kweyris, que feia anys que estava assetjat. L’aeroport és a 20 milles de l’Eufrates i quan les forces sirianes amb el suport del poder aeri de Rússia s’obren camí cap a la frontera amb Turquia al llarg de la costa siriana constitueixen un front unificat que essencialment tallarà l’ISIS més profund dins de Síria per sempre.

Si les línies de subministrament de l’ISIS es tallen al nord, la capacitat de combat de l’organització, d’altra manera inexplicable, s’atrofiarà. La finestra d’Occident per a l’oportunitat de “canvi de règim” s’està tancant ràpidament i, potser en un últim esforç de trinxera, França ha recollit la sang vessada i els cossos trencats dels seus propis ciutadans a sota la finestra per evitar que es tanqui per sempre.

La realitat és que França coneixia els atacants de “Charlie Hebo”, coneixia previamente els involucrats en el recent atac de París, i probablement sabia també que esperaven la seva oportunitat per atacar. Amb aquest coneixement, es van quedar parats i no van fer res. És més, sembla que en comptes de mantenir fora de perill França, el govern francès ha optat per utilitzar aquest coneixement com una arma en si mateixa en contra de la percepció del seu propi poble, per avançar en la seva agenda geopolítica a l’estranger.

Si el poble de França vol colpejar dur els responsables dels atacs terroristes repetits dins les seves fronteres, pot començar amb els qui sabien dels atacs i no van fer res per aturar-los, que també són, casualment, les mateixes persones que van ajudar a crear l’ISIS i han ajudat a perpetuar-lo fins ara.