“La llibertat de premsa és la llibertat dels propietaris de la premsa”.

Joan Mascaró

La setmana passada, en el Congrés dels Diputats es dugué a terme un debat monogràfic sobre les propostes del govern del Partit Popular per combatre la corrupció. Mariano Rajoy, en persona, va intervenir per defensar les mesures que proposen, després dels darrers escàndols, en un intent clar de rentar la cara al Govern i de mostrar-se com a líder de la lluita contra la corrupció. Però, per desgràcia, el debat només serví per deixar a la vista la brutor i el fang en què es remou el sistema polític espanyol. S’ha arribat a una situació, de tanta degradació, que com més es remou més pudor fa la podridura del sistema. I, tanmateix, les mesures proposades per regenerar els partits i reforçar el poder judicial, a més de ser poc creïbles per la seva reiteració, resultaran insuficients o, fins i tot, contraproduents, com han denunciat algunes instàncies judicials.

La prova del cotó és l’actuació del Partit Popular pel que fa als mitjans de comunicació públics. Encara no fa un mes que varen imposar José Antonio Sánchez com a president de RTVE. I dic varen imposar perquè va ser elegit en el Congrés, en segona volta, amb els únics vots del PP, recordem que aquest nomenament, en primera volta, requereix una majoria dels dos terços de la Cambra. Es pervertia, així, l’esperit de la llei que reclama consens per elegir un càrrec vital per a la bona salut del sistema democràtic. José Antonio Sánchez té una llarga trajectòria dins els mitjans de comunicació: l’any 2002 va ser elegit secretari general de RTVE, càrrec que va exercir fins a les eleccions generals de 2004, en uns dels períodes més conflictius de la televisió estatal, amb acusacions d’infringir l’article 20 de la Constitució, que garanteix el dret a la informació; però, encara fou més polèmica la seva actuació en el càrrec que ocupà des de l’any 2011 fins a l’actualitat com a director de Telemadrid. Aquest canal, juntament amb el Canal 9 valencià, han estat el paradigma de la manipulació política, del partidisme i del sectarisme, amb uns informatius indignes i unes tertúlies carregades d’odi i de menyspreu contra tothom que fos mínimament crític amb el PP. Aquest és el personatge elegit per Rajoy per presidir el sistema audiovisual públic. I les primeres conseqüències ja han arribat. Fa uns dies, una bona part del personal dels informatius de TVE feren una seguda, davant el despatx del director dels informatius, en protesta per la destitució d’alguns dels seus caps. Els treballadors denuncien que aquests relleus de càrrecs amaguen un intent de controlar, encara més, els telenotícies.

El mateix està passant a IB3 ràdio i televisió. Els informatius s’han convertit en autèntics NODOS. Tres o quatre aparicions diàries de José Ramón Bauzá a cada informatiu, en actes banals i de cap transcendència informativa, només deixen en evidència el nul tarannà democràtic del personatge, tan patètic que no se n’adona que, de vegades, li convindria que la gent no el veiés tan de prop.

El problema és que Rajoy, Esperanza Aguirre, Camps, Bauzá… amb la seva obsessió per controlar els mitjans de comunicació hipotequen els mitjans públics, indispensables per a la bona salut de la democràcia. La primera víctima fou TV de Mallorca, per massa independent; després Canal 9, duit a la fallida i tancat per la mala gestió econòmica i el desprestigi provocat per la manipulació constant; seguits dels canals de TV3, prohibits al País Valencià i mutilats a les Illes Balears per la fòbia anticatalanista.

Uns mitjans públics, independents i veraços són imprescindibles per informar, formar, educar i entretenir la població. No podem deixar la informació únicament en mans dels mitjans privats que, amb algunes excepcions, utilitzen en benefici dels seus propietaris la capacitat d’influència que dóna el control de la informació. Quan la immensa majoria de la població s’informa únicament a través de les televisions, són més necessaris que mai uns canals públics que informin amb objectivitat, que s’atenguin a criteris periodístics i no amb interès partidista. Necessitam uns mitjans públics de qualitat, que no caiguin en la barroeria que entabana la gent amb la intenció de guanyar una suposada audiència. Per això, uns resultats electorals, obtinguts en un context informatiu manipulat, sempre podran ser qüestionats. Perquè la manipulació de la informació, també és corrupció.