“Hem de trobar un nou paradigma de vida enfront del paradigma de mort. El paradigma del BÉ COMÚ DE LA HUMANITAT” – François Houtart.

A l’alba del 6 de juny de 2017 acaba de morir a Quito Francois Houtart, el teòleg i sociòleg de l’alliberament dels pobles.

Va néixer a Brussel·les el 1925. Va ser ordenat sacerdot el 1949. Llicenciat i Doctor en Sociologia per la Universitat de Lovaina. Molt aviat va sorgir com una de les veus per a la renovació de l’Església. Per a la preparació del Concili Vaticà II, el president de la Conferència Episcopal Llatinoamericana (CELAM), Dom Hélder Camera, li encomana sistematitzar la proposta de l’Església del nostre Continent per presentar-la a l’obertura del Concili.

La seva veu ha acompanyat les lluites dels pobles des de la dècada dels 50 del segle passat. Cap lluita li era estranya. En una mateixa setmana podia estar a Vietnam, en reunions amb el Partit del Govern, i després a Síria, per buscar acords de pau. Després a Amèrica Llatina podia passar per les taules de negociació de les FARC, parlar amb el PT sobre la crisi al Brasil. Una conferència a l’Argentina, un curs a l’Escola de Formació dels Sense Terra, una reunió a l’Havana. Rodamón incansable, en recerca de la paraula, de les llavors dels de baix, des del Sud, portador de la paraula d’esperança des de la ciència, la reflexió, la teologia.

El nostre país va tenir el privilegi de ser elegit com la llar de residència de François en aquests últims anys. La Fundació Poble Indi, fundada per Monsenyor Leonidas Proaño, va ser la seva nova casa. Professor de l’Institut d’Alts Estudis (IAEN), docent del Mestratge de Sociologia Política de la Universitat Central. Quan estava al país, tots els dimecres es reunia amb el Grup de Pensament Alternatiu, per informar dels seus periples pel món, analitzar la situació de l’Equador i d’Amèrica Llatina, programar les noves solidaritats i debatre sobre les alternatives.

Un dels últims actes de la seva vida compromesa va ser la participació al Taller de Pukahuaiko, la seu de la tomba de Proaño, per acordar el nou Mandat de la Vida, al costat dels pobles i comunitats indígenes, les comunitats cristianes de base, les organitzacions socials. La vigília de la seva mort, va organitzar l’acte de solidaritat amb el poble Tamil de Sri Lanka, per demanar que el Govern equatorià, com a president de torn del Grup dels 77, plantegi una Recerca Internacional sobre el genocidi del segle XXI.

Va fundar amb Samir Amin el Centre Tricontinental (CETRI), la Revista “Alternatives Sud” i el Fòrum Mundial d’Alternatives, com a tribunes de pensament sobre les lluites i les alternatives al Tercer Món.

El 2009, com a assessor del president de l’ONU, Miguel D’Scoto, va iniciar el treball sobre un nou paradigma civilitzatori, el Bé Comú de la Humanitat, que és el seu llegat teòrico-polític més important, en el qual va treballar fins al final de la seva vida.

Escriptor incansable. Va publicar al voltant de 70 llibres, una mitjana d’un cada any, a més d’articles i ponències. Gairebé impossible de saber com s’ho feia. Els títols mostren el recorregut del seu pensament: El canvi social a l’Amèrica Llatina (1964), Església i Revolució. Religió i Ideologia a Sri Lanka. Religió i desenvolupament a l’Àsia (1976), Sociologia de la religió (1992) L’altre Davos (1999), Haití i la mundialització de la cultura (2000), Deslegitimar el capitalisme. Reconstruir l’esperança (2005) L’ètica de la incertesa en les ciències socials (2006) Àfrica cobejada. El desafiament pendent (2007) Dels béns comuns al bé comú de la humanitat (2012). El bé comú de la humanitat (2013). El camí a la utopia i el bé comú de la humanitat (2014). El camí a la utopia des d’un món d’incertesa (2015).

Va acompanyar el procés dels governs “progressistes”, entre el suport vigilant i la crítica serena. Una característica del seu pensament va ser la crítica amb la presentació d’alternatives. En els últims dos anys la pregunta era sobre el “tancament de cicle” a l’Amèrica Llatina, la crisi i decadència del capitalisme, i la necessitat d’obrir noves alternatives.

Va acabar d’escriure el segon volum de les seves Memòries, que serà publicat pòstumament. Allà podrem veure el camí recorregut, els seus dubtes i esperances, el seu missatge sobre la comunitat universal, lliure i justa que va somiar.

Avui rendim homenatge a la seva memòria i recollim el seu llegat.