L’atemptat terrorista perpetrat a les Rambles de Catalunya ha deixat en evidència el millor i el pitjor de la condició humana. El millor, l’actuació ràpida i organitzada dels serveis d’emergència, l’eficàcia dels mossos d’esquadra, la solidaritat ciutadana i, sobretot, el rebuig de la societat catalana a les mostres de racisme i de xenofòbia. Tota la premsa mundial especialitzada ha lloat la professionalitat de la policia autonòmica catalana, la informació constant a la ciutadania i l’èxit en la identificació i la detenció o la mort dels terroristes.

Des del dia següent de l’atemptat, bona part de la premsa madrilenya el va voler relacionar amb el procés sobiranista. Com més lloances rebien els mossos de l’exterior, més s’intoxicava des dels mitjans de la capital. Acusaven els mossos de descoordinació amb les forces de seguretat de l’Estat, d’haver ignorat un avís de la CIA nord-americana que alertava d’una amenaça concreta a les Rambles a Barcelona; de no haver fet cas d’una alerta de la policia belga contra l’imam, el cervell dels atemptats; a l’Ajuntament de Barcelona de no haver tengut en compte una recomanació de posar obstacles als vehicles per accedir a les Rambles… Totes aquestes acusacions s’han demostrat muntatges bastos. Mentrestant, el Govern espanyol feia el ridícul: primer, quan Rajoy es reunia a Barcelona amb el delegat del Govern central i comandaments de la policia estatal, marginant els mossos; segon, quan el ministre de l’Interior donà per desarticulat el comando, mentre l’autor del mortal atropellament de les Rambles seguia fugat (el dia següent fou abatut pels mossos).

La realitat de tot plegat és que la descoordinació dels mossos amb els cossos de policia estatals neix per ordre expressa de José Luís Olivera Serrano, director del Centre Nacional de Coordinació Antiterrorista (CNCA), home de confiança de l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, el qual bloquejà l’accés dels mossos d’esquadra als bancs de dades policials sobre trames gihadistes internacionals d’Europol. El mateix Fernández Díaz havia declarat el 14 de maig de 2015: «La lluita i la política antiterrorista han de ser d’Estat, i no es poden deixar en mans dels que no tenen el més mínim sentit d’estat». Aquest tal Olivera és el braç executor de l’«Operació Catalunya» orquestrada per desprestigiar polítics sobiranistes amb informes falsos, i és el director del CITCO, on es va rebre la suposada alerta de la CIA que ara serveix per tirar fang sobre els mossos.

Malgrat tot, entre els fòrums policials era de domini públic que Barcelona era un dels principals objectius gihadistes. Per això la Generalitat aprovà la creació de 500 noves places de policia. Però aquesta ampliació de personal fou prohibida pel Govern de Mariano Rajoy, malgrat les fortes denúncies de diputats catalans al Congrés.

En definitiva, el Govern central ha jugat a dinamitar el procés sobiranista amb totes les armes de la guerra bruta. Però, comprometre la seguretat de la població és un acte criminal. Només la sort evità una massacre molt més gran, si els terroristes haguessin atemptat contra la Sagrada Família, com era la seva intenció. I després els ve de nou que la població escridassi el Rei i el president del Govern espanyol. S’ha de ser molt cínic per acudir a la manifestació amb aquests antecedents.

Tot plegat ha provocat l’augment de la confiança dels catalans en les institucions pròpies i la desconfiança cap a un Estat que cada dia es mostra més hostil amb Catalunya. El referèndum d’autodeterminació pareix inevitable, i el Govern espanyol i els mitjans de comunicació madrilenys cada vegada estan més cegats. Fins on arribaran?