Diuen i repeteixen fins a la sacietat que això de l’1-O no ha estat un referèndum. Com que cada dia estic més impressionat de la tremenda capacitat de racionalització i distorsió dels fets de la que és capaç l’ésser humà, no gastaré ni la més mínima energia en un debat sobre quina és la naturalesa i la qualificació més adequada pel que ha passat l’1-O. D’acord, no ha estat un referèndum. Fi de la discussió. Però com que sé que a alguns amics els interessa saber què ha estat l’1-O per a mi, ho deixaré el més clar possible: ha estat molt més que un referèndum, ha estat la culminació d’una pacífica i admirable revolució nacional, ha estat una pàgina històrica i èpica que he tingut la sort de poder veure en vida.

Més encara: crec que serà –així ho espero– un referent i un model per a molts dels canvis futurs que s’acosten al nostre món. Un món en què els més nobles anhels, aquells que emergeixen des del més profund de la societat, són una i altra vegada aixafats per les més perverses ambicions i addiccions, les d’unes poderosíssimes i reduïdes elits globalistes insaciables, obsessionades pel poder i per un control cada vegada més gran de les nostres vides. Quina vigència té encara aquell lament de Mahatma Gandhi!: “En el nostre món n’hi ha prou per cobrir les necessitats de tots els homes, però no per satisfer la cobdícia d’uns pocs”. Perquè –que no ens manipulin ni enganyin– les arrels d’aquest conflicte no són els sentiments patriòtics d’uns nacionalistes excloents sinó els interessos d’unes elits que mai deixaran per pròpia voluntat el control centralitzat del poder.

El febrer del 2003, quan una elit anglosaxona (que constitueix l’elit d’altres elits subalternes com ho són les nostres elits espanyolistes), una elit llavors liderada aparentment per George W Bush, s’afanyava a arrasar l’Iraq a sang i foc, Catalunya es va convertir, amb les seves massives manifestacions, en el símbol mundial del rebuig d’aquestes elits obsessionades pel control del món i en especial pel control dels limitats recursos energètics del nostre planeta. Tan fort va ser el lideratge moral mundial de Catalunya que George Bush va arribar a dir en una convenció de petroliers a Texas: “Les manifestacions de Barcelona no ens faran canviar de política”. Ara, de nou, aquest mateix lideratge moral dels catalans ens produeix a alguns una profunda emoció i un gran agraïment.