Dimarts, el president català, Carles Puigemont, i la majoria dels parlamentaris regionals van declarar la seva independència d’Espanya, i després la van suspendre per prosseguir el diàleg amb Madrid.

El document signat diu en part:

“Establim la República Catalana com un Estat independent, sobirà, legal, democràtic i social”.

“Catalunya restaura avui la seva plena sobirania, perduda i anhelada, després de dècades d’intentar, honestament i lleialment, la convivència institucional amb els pobles de la península ibèrica”.

“Tot i la violència i la repressió per intentar impedir un procés democràtic i pacífic, els ciutadans de Catalunya han votat majoritàriament a favor de la constitució de la República Catalana”.

“La Constitució de la República Catalana es basa en la necessitat de protegir la llibertat, la seguretat i la convivència de tots els ciutadans de Catalunya i avançar cap a un estat de dret i una democràcia de més qualitat, i respon a l’impediment de l’estat espanyol de fer efectiu el dret d’autodeterminació dels pobles”.

“L’Estat català complirà legalment totes les disposicions que conformen aquesta declaració i vetllarà perquè la seguretat jurídica i el manteniment dels acords subscrits formin part de l’esperit fundacional de la República Catalana”.

“La República Catalana és una oportunitat per corregir els actuals dèficits democràtics i socials i construir una societat més pròspera, més justa, més segura, més sostenible i més solidària”.

“AFIRMEM la voluntat d’iniciar negociacions amb Espanya, sense condicions prèvies, encaminades a establir un sistema de col·laboració en benefici de les dues parts. Les negociacions s’han de fer necessàriament en peu d’igualtat”.

“Apel·lem als Estats i organitzacions internacionals perquè reconeguin la República Catalana com un Estat independent i sobirà”.

En declarar i després suspendre la independència encara no ha entrat en vigor. El llançament del procés de fundació indica que Catalunya va cap endavant, amb tota seguretat davant d’una forta oposició de Madrid, inflexible en aquest tema.

Un diàleg significatiu és improbable. Si les converses es duen a terme, els polítics catalans s’enfrontaran a demandes, no a concessions poc més enllà de les condicions de l’statu quo.

El primer ministre espanyol Mariano Rajoy va dir que la declaració d’independència de Catalunya “no tindrà cap efecte”.

Soraya Sáenz de Santamaría va dir que “ni el senyor Puigdemont ni ningú més pot reclamar… que s’imposi la mediació”.

Aquest dimecres, els parlamentaris de Madrid es reuneixen per decidir el següent pas.

Els parlamentaris de la CUP pro independència van expressar la seva forta oposició a la suspensió de Puigdemont.

El líder del Partit Socialista, Miquel Iceta, va dir: “No es pot suspendre una declaració d’independència que no s’ha fet. És un insult al sentit comú”.

La declaració de dimarts no té força legal fins ara. Els diputats catalans votaran formalment si les converses amb Madrid fracassen o no es duen a terme.

En el seu discurs de dimarts davant el Parlament i milions de catalans, Puigdemont va dir que està obligat a executar la voluntat del poble, retardant la independència per prosseguir el diàleg amb Madrid, instant a la participació de la Unió Europea.

Els catalans aclaparadorament volen la independència de l’Espanya feixista, la sobirania que han buscat durant centenars d’anys.

Puigdemont i la majoria de parlamentaris els donen suport. Declarar formalment la independència només és qüestió de temps.

Donada la inflexible oposició de Madrid, fer-la complir és una altra qüestió completament diferent, especialment sense suport de la comunitat internacional.

Un comentari final

Dilluns, vuit premis Nobel de la Pau van enviar una carta oberta als dirigents madrilenys i catalans, demanant a la Comissió Europea que instés a la mediació i a les negociacions per resoldre les coses pacíficament.

Van denunciar la violència en el referèndum patrocinada per Madrid. En no prendre posició sobre qüestions constitucionals, van explicar que els referèndums separatistes s’han dut a terme pacíficament a Escòcia, Quebec i altres llocs.

“Un poble que se sent reprimit poques vegades desapareix silenciosament en la nit”, han subratllat.

signat:

Jody Williams, Premi Nobel de la Pau (1997)

Mairead Maguire, Premi Nobel de la Pau (1976)

Betty Williams, Premi Nobel de la Pau (1976)

Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau (1980)

Rigoberta Menchu ​​Tum, Premi Nobel de la Pau (1982)

President José Ramos Horta, Premi Nobel de la Pau (1996)

Shirin Ebadi, Premi Nobel de la Pau (2003)

Tawakkol Karman, Premi Nobel de la Pau (2011)