Els investigadors que intenten dilucidar el crim perpetrat l’11 de setembre, que comunament es coneixen com a truthers de l’11 de setembre, sovint són criticats per confiar en conjectures i especulacions en suport de les seves afirmacions. Tal crítica a vegades pot justificar-se, encara que sovint es fa de mala fe. En realitat, no cal recórrer a arguments especulatius de que la versió oficial de l’11-S és un frau, ja que hi ha fets concrets que donen suport a aquesta conclusió. Aquí hi ha 10 d’aquests fets indiscutibles:
- Les autoritats dels Estats Units no han rastrejat, arrestat, jutjat (processat) ni castigat cap persona com a responsable del crim de lesa humanitat comès l’11 de setembre.
L’assassinat en massa comès l’11 de setembre del 2001 representa, segons el dret internacional, un crim contra la humanitat. L’Estat on es va cometre, en aquest cas els Estats Units d’Amèrica, té l’obligació davant la comunitat internacional de rastrejar, aturar, jutjar i castigar les persones responsables d’aquest crim.
Des del 2002, les autoritats dels Estats Units admeten haver detingut un grapat de persones a Guantánamo que estan acusades d’ajudar a organitzar l’11 de setembre. Les seves identitats romanen en dubte, les seves suposades confessions es van fer a porta tancada, i el seu judici per un tribunal militar no compleix amb les normes internacionals mínimes del degut procés.
Les autoritats dels Estats Units afirmen haver condemnat Zacarias Moussaoui a cadena perpètua per no haver advertit l’FBI sobre els preparatius per a l’11 de setembre, al·legació que va negar. No es van presentar proves que estigués involucrat en les preparacions de l’11 de setembre o sabés alguna cosa sobre aquests preparatius. No es van presentar proves que conegués els suposats segrestadors. Les autoritats estatunidenques també afirmen tenir, des del 2003, un home anomenat Khalid Sheikh Mohammad (KSM) a Guantánamo, que suposadament va confessar haver organitzat l’11-S i més de 30 operacions terroristes. També suposadament va confessar haver planejat un atac contra un banc a l’Estat de Washington que no va existir fins després que ell ja era a Guantánamo. L’home, la identitat del qual roman tèrbola i la connexió amb l’11 de setembre es limita al que va dir en la seva ridícula confessió, no ha estat processat, i molt menys sentenciat. Ningú espera seriosament que el sotmetin a judici, i molt menys a un judici que compleixi amb les normes internacionals.
- Anunciant a Nacions Unides la seva decisió d’atacar l’Afganistan, les autoritats dels Estats Units no van proporcionar proves que el crim de l’11 de setembre estigués relacionat d’alguna manera amb l’Afganistan. De fet, tal prova encara no s’ha proporcionat.
Vegeu la carta del representant dels Estats Units John Negroponte al president del Consell de Seguretat de l’ONU, del 7 d’octubre del 2001 (reflectida a www.aldeilis.net/fake/569.pdf).
- El govern dels Estats Units no va autoritzar una investigació dels esdeveniments de l’11 de setembre que podria haver complert amb els estàndards internacionals mínims: la Comissió de l’11-S no va ser ni independent ni imparcial, i la seva investigació no va ser minuciosa ni transparent.
Pel que fa als estàndards mínims de recerca, vegeu Elias Davidsson, “The Events of 11 September 2001 and the Right to the Truth.” (https://www.scribd.com/document/59150870/Right-to-the-Truth o http://aldeilis.net/terror/1918.pdf)
- Tot i vilipendiar Ossama bin Laden com a líder terrorista, les autoritats judicials dels Estats Units no el van acusar en relació amb l’11 de setembre. Ell ni tan sols era buscat en connexió amb aquest crim.
L’FBI va admetre el juny del 2006 que no posseeix proves concretes que vinculin Ossama bin Laden amb l’11 de setembre (vegeu Ed Haas, “l’FBI”, diu, “no té proves contundents que relacionin Bin Laden amb l’11 de setembre”, Information Clearing House, 18 de juny del 2006, reflectit a www.aldeilis.net/fake/853.pdf)
- Les autoritats dels Estats Units no han presentat proves clares i convincents que les 19 persones anomenades per l’FBI com a segrestadors de l’11 de setembre abordessin aeronaus que suposadament van ser segrestades.
Per ser precisos: les autoritats dels Estats Units no han presentat llistes autenticades de passatgers que incloguessin els noms dels suposats segrestadors; testimonis que veiessin aquests suposats segrestadors als aeroports o abordessin l’avió; vídeos autenticats de càmeres de seguretat que provessin la seva presència als aeroports de partença; i la identificació de l’ADN de les restes corporals d’aquests individus (vegeu l’anàlisi detallada a Elias Davidsson, Segrestar la ment dels Estats Units l’11 de setembre [Algora Publishers, Nova York, 2013, Capítol 2].
- Les autoritats dels Estats Units no han presentat proves clares i convincents que els avions de passatgers s’estavellessin als punts de referència coneguts l’11 de setembre.
L’FBI va admetre en una carta al Tribunal estatunidenc del Districte de Nevada del 14 de març del 2008, signada pel fiscal federal adjunt Patrick A. Rose, que no existeixen registres que detallin la recopilació i identificació positiva de les restes de l’avió accidentat (carta reflectida a www.aldeilis.net/fake/1083.pdf). Va admetre que l’FBI no va identificar formalment les restes trobades als diferents llocs de l’accident com a pertanyents a l’avió presumptament segrestat. Per tant, no està establert que l’avió presumptament segrestat s’estavellés en aquests llocs.
- Les autoritats estatunidenques no han explicat per què més de 1.100 persones, que van estar presents al World Trade Center l’11 de setembre, van desaparèixer en l’aire.
Moltes parts de les Torres Bessones van ser literalment polvoritzades, com es pot veure en gravacions de vídeo, fotos i testimonis. De més de 1.100 persones desaparegudes, no s’ha trobat ni una sola dent, ungla o os a partir del 2011 (vegeu, entre d’altres, Anemona Hartocollis, “Connectar-se amb éssers estimats perduts, ni que sigui amb la punta dels dits”, The New York Times, 11 setembre del 2011 [reflectit a www.aldeilis.net/fake/616.pdf]). Les autoritats dels Estats Units mai han explicat què va poder haver causat que més de 1.100 persones desapareguessin sense deixar rastre. Tenen l’obligació, en virtut de les lleis de drets humans, de determinar el motiu de tals desapariciones.
- Les autoritats dels Estats Units van indemnitzar les famílies de les víctimes de l’11 de setembre que van acceptar renunciar al seu dret a una acció judicial addicional. La indemnització va excedir almenys set vegades el que es va pagar a les famílies de bombers que van morir en operacions de rescat l’11 de setembre.
Les famílies de les víctimes de l’11 de setembre van rebre del Fons de Compensació dels Estats Units, establert l’octubre del 2001, una mitjana de 2,1 milions de dòlars si acceptaven renunciar al seu dret a participar en un procés civil (vegeu, entre d’altres, Brian Bernbaum, “Pagaments per Fallades del Fons Principal de l’11 de Setembre”, CBS News, 04.09.2003 [reflectit a www.aldeilis.net/terror/951.pdf]). A partir del 2013, els cònjuges dels bombers que moren en el compliment del seu deure poden obtenir 333.605 dòlars sota la Llei de Beneficis per als Funcionaris de la Seguretat Pública (PSOB) (42 U.S.C. 3796). La xifra per al 2001 va ser indubtablement més baixa. Les 95 famílies que no van sol·licitar el Fons de Compensació i van preferir que els tribunals determinessin els seus drets, van obtenir una mitjana de 5,5 milions de dòlars en acords extrajudicials (vegeu Ashby Jones, “Les Liquidacions de les Víctimes de l’11 de Setembre: Un xat amb Skadden Sheila Birnbaum”, The Wall Street Journal, 13.03.2009 [reflectit a www.aldeilis.net/terror/959.pdf]).
- Les autoritats estatunidenques no van explicar l’efecte de nombrosos simulacres militars realitzats el matí de l’11 de setembre –inclosa la simulació de segrestos d’avions– sobre la comissió de l’assassinat massiu.
Els simulacres militars van causar confusió i van sorprendre al personal militar i civil responsable del trànsit aeri, segons el que es va informar als mitjans de comunicació dels Estats Units. Per exemple, el general de NORAD Larry Arnold va dir que “Al final del dia, teníem vint avions identificats com a possibles segrestos” (vegeu Eric Hehs, “Conversa amb el general de divisió Larry Arnold”, One Magazine, gener 2002 [reflectit a www.aldeilis.net/fake/1052.pdf]). El coronel Robert Marr, comandant de batalla de NEADS, va dir que li havien dit que a tot el país hi havia “29 informes diferents de segrestos” (vegeu Robert A. Baker, “Comandant de les Defenses de l’Aire l’11 de setembre es retira”, Servei de Notícies de Newhouse, 31 de març del 2005 [reflectit a www.aldeilis.net/fake/1049.pdf]). Les autoritats dels Estats Units no van explicar com aquests simulacres van afectar la comissió del delicte, inclosa l’aparent manca d’intercepció d’aeronaus segrestades.
- Les autoritats dels Estats Units van promoure nombrosos funcionaris que, d’acord amb l’informe oficial de l’11 de setembre, no havien complert amb els seus deures respecte a l’11 de setembre. Ni una sola persona ha estat responsabilitzada en cap lloc del govern pel que va sortir malament l’11 de setembre o abans.
Aquí hi ha alguns exemples: Richard Myers, a càrrec del Pentàgon l’11 de setembre, va ser ascendit a director de personal de l’Estat Major Conjunt l’1 d’octubre del 2001; Ralph Eberhart, a càrrec de NORAD l’11 de setembre, va ser promogut al capdavant del nou “Comando del Nord” un any després de l’11 de setembre; el capità Charles J. Leidig, director interí de NMCC l’11 de setembre, va ser promogut el 2004 al rang d’almirall; el brigadier general Montague Winfield, que l’11 de setembre va estar a càrrec del Centre de Comandament Militar Nacional (NMCC), va ser promogut el maig del 2003 al rang de dues estrelles de general de divisió; Marion (Spike) Bowman, que va bloquejar les investigacions de l’FBI sobre els presumptes segrestadors abans de l’11 de setembre, va rebre un premi per “acompliment excepcional” després que un informe d’investigació de l’11 de setembre afirmés que la seva unitat va donar als agents de l’FBI de Minneapolis “informació inexcusablement confusa i inexacta” que era “evidentment falsa”.
Conclusió
Els fets anteriors són suficients per rebutjar la versió oficial de l’11 de setembre i considerar l’administració del president George W. Bush com el principal sospitós d’aquest crim de lesa humanitat. Si bé els fets no són suficients per dirigir acusacions penals contra individus específics, permeten treure conclusions generals sobre la naturalesa perillosa del règim estatunidenc i la complicitat de la classe política, els mitjans de comunicació dominants, l’acadèmia i el sistema judicial dels Estats membres de l’OTAN en encobrir el crim de l’11 de setembre i protegir els responsables d’aquest crim.