El 7 de desembre de 2018, la Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles (CADHP) ha ordenat al govern ruandès que pagui 65.230.000 francs ruandesos (72.000 dòlars) a l’opositora Victoire Ingabire com a compensació pels danys materials i morals causats pels seus vuit anys de presó. Victoire Ingabire va ser condemnada el 2011 a 15 anys de presó per “minimitzar el genocidi”, però va ser posada en llibertat a principis del passat mes de setembre en el marc de l’alliberament anticipat de més de 2.000 presos decidida pel general Paul Kagame, l’home fort de Rwanda.
El novembre del 2017, la Cort Africana de Drets Humans, a la qual va recórrer el 2013 l’opositora ruandesa Victoire Ingabire després d’haver estat condemnada a 15 anys de presó a Rwanda, va reconèixer que els drets fonamentals de l’opositora ruandesa havien estat violats, i va concedir a Rwanda un termini de sis mesos per restablir els drets de Victoire Ingabire mitjançant la revisió del seu judici i la concessió d’una reparació. Rwanda s’havia negat a reconèixer el veredicte de la Cort, de la qual el país s’havia retirat poc abans de l’inici del procediment iniciat per l’opositora. El Parlament Europeu també va denunciar repetidament l’incompliment de les normes internacionals durant el judici i va demanar la seva revisió.
El passat 7 de desembre, la CADHP va dictar la seva sentència, l’informe complet de la qual es va publicar al seu lloc web. El cas en judici tenia el número 003/2014 i en ell la presidenta del partit FDU-Inkingi, Victoire Ingabire, s’oposava a la República de Rwanda. El tribunal, que va celebrar la seva audiència a Tunísia, va dictaminar que Rwanda havia de pagar una compensació fixada a l’opositora ruandesa en concepte d’indemnització pels danys materials i morals que ella, el seu marit i els seus fills havien patit. El Tribunal va considerar que era més apropiat atorgar a la demandant el reemborsament dels costos del processament administratiu del seu expedient judicial i els honoraris legals per la suma global de 10.230.000 francs ruandesos. Pel que fa a la reclamació d’indemnització per danys morals, el Tribunal va considerar que la demandant, el seu marit i els seus fills es van veure afectats per la campanya de denigració contra la demandant, i que van patir la seva detenció i empresonament sovint en les condicions denunciades pels defensors dels drets humans. En compensació per aquest perjudici moral, el Tribunal va ordenar a l’Estat ruandès que pagués a Victoire Ingabire una indemnització fixada en 55.000.000 de francs ruandesos.
Tanmateix, el Tribunal va considerar que no estava en condicions d’ordenar la cancel·lació dels antecedents penals de l’oponent ni d’exigir el reemborsament de les despeses en què havia incorregut en presó durant els seus vuit anys de detenció.
En total, el govern ruandès ha de pagar a Victoire Ingabire Umuhoza la suma de 65.230.000 francs ruandesos (72.000 dòlars) en un termini de sis mesos, i en cas d’incompliment el govern ruandès també haurà de pagar interessos de demora calculats sobre la base del tipus fixat pel Banc Central ruandès. Fins ara, el govern ruandès no ha reaccionat a aquesta condemna.
El partit de Victoire Ingabire està satisfet amb aquesta decisió
Per part de les Forces Democràtiques Unificades (FDU), el partit de l’opositora, hi ha certa satisfacció. Per Fidèle Kabera, secretari general adjunt del partit, aquesta decisió demostra que Victoire Ingabire va ser víctima de persecució política. “Per a nosaltres, aquesta és una bona notícia. Perquè Rwanda ha de ser conscient per fi que la comunitat internacional veu clarament que el judici de la nostra presidenta va ser un judici polític i que la nostra presidenta no hauria d’haver estat a la presó. Que ella hauria d’haver tingut el dret de representar al nostre partit i contribuir al benestar del nostre país”, va dir a la RFI.
“La suma no és realment el que més ens importa. El que més ens importa és el símbol mateix. El fet que es condemni l’Estat ruandès i que es demani a l’Estat ruandès que indemnitzi la nostra presidenta. Aquest és el símbol, aquesta és la victòria per a nosaltres: que sàpiguen que tenia dret a fer política a Rwanda”.
La Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles és un tribunal continental creat per països africans per garantir la protecció dels drets humans i dels pobles a l’Àfrica. La Cort té competència per conèixer de tots els casos i controvèrsies que se li sotmetin en relació amb la interpretació i aplicació de la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles i de qualsevol altre instrument pertinent de drets humans ratificat pels Estats interessats.
Després de tornar a Rwanda el gener del 2010 per presentar-se a les eleccions presidencials després de 15 anys d’exili a Holanda, aquella que els seus partidaris anomenen “la Mandela ruandesa” va ser condemnada per “minimitzar el genocidi de 1994 i difondre rumors amb la intenció d’incitar el públic a la violència”, una acusació que l’opositora sempre ha negat, acusant al règim, conegut pels seus abusos autoritaris, d’utilitzar el sistema judicial per intentar mantenir-la al marge del joc polític. Va ser alliberada el 15 de setembre, juntament amb altres dos mil presoners, entre ells el famós cantant Kizito Mihigo, que també va ser empresonat per raons polítiques.
Font original: Jambonews