Mentre l’Assemblea General de Nacions Unides celebra la seva sessió de tardor, Popular Resistance es troba a la ciutat de Nova York per a la Mobilització Popular per Aturar la Màquina de Guerra dels Estats Units i Salvar el Planeta. Els temes de la mobilització són la connexió entre el militarisme i el canvi climàtic, i la conscienciació que els Estats Units violen regularment les lleis internacionals, inclosa la Carta de les Nacions Unides. Aquestes lleis estan dissenyades per facilitar les relacions pacífiques entre els països i prevenir els abusos dels drets humans. És hora que els Estats Units rendeixin comptes.
La Mobilització Popular va sorgir del Col·lectiu de Protecció de l’Ambaixada després que el govern dels Estats Units entrés a l’Ambaixada veneçolana a Washington DC el passat mes de maig en flagrant violació de la Convenció de Viena per organitzar un cop d’estat fallit, i arrestar els Protectors de l’Ambaixada tot i que es trobaven a l’ambaixada amb el permís del govern electe de Veneçuela. Això va ser una escalada dels esforços de canvi de règim dels Estats Units. El cop va fracassar a Veneçuela, però els Estats Units van reconèixer el líder del cop i van començar a cedir-li els recursos de Veneçuela de totes maneres. Els membres del Col·lectiu van intentar fer arribar el missatge que és perillós per al món i una amenaça per al futur de tots nosaltres si els Estats Units continuen en el seu camí sense llei.
Vam participar en la vaga climàtica de divendres, on els nostres missatges sobre l’impacte del militarisme estatunidenc en el clima van ser ben rebuts. Diumenge vam tenir un míting a Herald Square i el dilluns vam tenir un esdeveniment públic: “Un camí cap a la pau internacional: Fent realitat la visió de la Carta de Nacions Unides”. Necessitem construir un moviment popular internacional que complementi la tasca que el Moviment dels Països No Alineats i altres estan realitzant per reunir els països que es dediquen a defensar el dret internacional i adoptar mesures conjuntes per fer front a les crisis mundials.
Les Forces Armades dels Estats Units són una gran amenaça per al nostre futur
Fa unes setmanes ja vam escriure sobre les connexions entre el militarisme i la crisi climàtica al nostre butlletí informatiu i ara no aprofundirem gaire en detalls. L’exèrcit estatunidenc és el major usuari de combustibles fòssils i creador de gasos d’efecte hivernacle del planeta.
També deixa al seu pas la contaminació tòxica cremant pous de petroli, i armes com l’urani empobrit (UD). L’ús d’urani empobrit viola el dret internacional, inclosa la Convenció sobre les Armes Biològiques. Com es descriu a l’article de David Swanson sobre un nou estudi, que documenta l’horrible impacte de l’urani empobrit en els nadons a l’Iraq:
“… cada ronda de municions d’urani empobrit deixa un residu de pols d’urani empobrit en tot el que impacta, contaminant l’àrea circumdant amb deixalles tòxiques que tenen una vida mitjana de 4.500 milions d’anys, l’edat del nostre sistema solar, i converteix cada camp de batalla i camp de tir en un lloc de deixalles tòxiques que enverinen tothom en aquestes àrees “.
L’exèrcit estatunidenc enverina l’aire, la terra i l’aigua també en el propi país. Pat Elder, juntament amb World Beyond War, ha estat escrivint, parlant i organitzant per crear consciència sobre l’ús de substàncies perfluoroalquiles i polifluorades (PFAS) per part dels militars a tot Estats Units i els efectes mortals que té. Elder afirma que els militars afirmen tenir “immunitat sobirana” davant de les lleis ambientals. En altres paraules, l’exèrcit estatunidenc pot enverinar qui vulgui i on vulgui sense risc de conseqüències legals.
Malgrat l’esporuguiment que produeix la crisi climàtica i un ambient tòxic, una altra amenaça existencial és una guerra nuclear. L’exèrcit estatunidenc està millorant les seves armes nuclears i per tant les pot fer servir. L’Estratègia de Seguretat Nacional dels Estats Units és el “Gran Conflicte de Poder”, i el nou assessor de Seguretat Nacional de Trump, en lloc de John Bolton, Robert C. O’Brien, advoca per una major despesa militar, un exèrcit més gran i el manteniment de la dominació global dels Estats Units. Aquests són senyals de perill. Fins on està disposat a arribar l’exèrcit estatunidenc a mesura que l’imperi estatunidenc s’aferra a la seva decreixent influència en el món?
A “Iran, Hong Kong i la desesperació d’un imperi estatunidenc en declivi”, Rainer Shea escriu: “Hi ha un terme que els historiadors utilitzen per a aquesta fase reactiva per la qual passen els imperis durant els seus últims anys: el micromilitarisme”.
Alfred McCoy defineix el micromilitarisme com a “desventures militars insensates… [que] impliquen esforços psicològicament compensatoris per salvar el fibló de la retirada o la derrota ocupant nous territoris, encara que sigui de forma breu i catastròfica”.
El micromilitarisme es manifesta a Veneçuela, on els Estats Units porten dues dècades intentant derrocar el Procés Bolivarià sense èxit. Es mostra en l’antagonisme dels Estats Units amb l’Iran, un país que mai ha atacat els Estats Units i que va mantenir el seu compromís del Pla d’Acció Global Conjunt. Quan els Estats Units van demanar als països que s’unissin a la seva escalada de presència militar a l’Estret d’Ormuz, els aliats europeus no van mostrar gaire entusiasme. I quan els Estats Units van intentar culpar l’Iran per l’atac a les refineries de petroli saudites, fins i tot el Japó es va negar a seguir endavant. Ara, l’Iran està participant a INSTEX, un mecanisme de comerç que eludeix les institucions controlades pels Estats Units.
El micromilitarisme es manifesta en els intents fallits dels Estats Units d’enfrontar-se a la Xina. Amb KJ Noh, vam escriure una carta oberta al Congrés, explicant per què la Llei de Drets Humans de Hong Kong ha de ser derogada, ja que enredarà encara més els Estats Units amb Hong Kong i la Xina continental, proporcionant una base per a la campanya de canvi de règim dels Estats Units allà. Mentre la Xina celebra 70 anys com la República Popular de la Xina, que va posar fi a més d’un segle d’explotació per part dels imperialistes, es troba en una posició molt forta i indica que no té cap interès en cedir a la pressió dels Estats Units. En lloc d’això, la Xina està construint les seves relacions militars i globals per rivalitzar amb l’hegemonia estatunidenca.
Fent responsable als Estats Units
El micromilitarisme és un símptoma de l’afeblit imperi estatunidenc. Estem en un període en el qual l’exèrcit i el govern dels Estats Units es comporten de manera irracional, consumint recursos estatunidencs per guerres i conflictes que no es poden guanyar en lloc d’utilitzar-los per satisfer les necessitats bàsiques de la gent i la protecció del planeta. Estats Units està violant flagrantment les lleis internacionals que fan que el canvi de règim, les mesures coercitives unilaterals (és a dir sancions) i l’agressió militar siguin il·legals.
Els Estats Units estan duent a terme terrorisme econòmic contra desenes de països a través de mesures coercitives unilaterals il·legals (sancions). En el cas de Cuba, el bloqueig econòmic es remunta a gairebé sis dècades des que la nació va derrocar un règim recolzat pels Estats Units. El bloqueig dels Estats Units va costar a Cuba 4.300 milions de dòlars el 2019, i prop d’un bilió de dòlars les últimes sis dècades, tenint en compte la depreciació del dòlar. A l’Iran, les sancions han existit des de la seva independència de la dictadura estatunidenca del xa de l’Iran el 1979, i a Zimbabwe les sancions es remunten a la reforma agrària que va tenir lloc a principis d’aquest segle. Els Estats Units estan duent a terme campanyes de canvi de règim a diversos països, entre ells Veneçuela, Nicaragua, l’Iran i ara Bolívia.
Els Estats Units també estan abusant del seu poder com a país amfitrió de les Nacions Unides ordenant als diplomàtics que abandonin el país per raons espúries i restringint els viatges dels diplomàtics dels països als quals els Estats Units apunten. Aquesta setmana, els Estats Units van ordenar a dos diplomàtics cubans que abandonessin els Estats Units. La raó era vaga, és a dir, els seus “intents de dur a terme operacions d’influència contra els Estats Units”. Aquesta frase indefinida podria significar gairebé qualsevol cosa i posa en risc tots els diplomàtics si parlen als Estats Units fora de l’ONU. Esperem que aquesta sigui una de les raons per les quals els representants diplomàtics d’alguns dels països que planejaven participar en l’esdeveniment de dilluns a la nit es van mantenir al marge.
El ministre de Relacions Exteriors de Veneçuela, Jorge Arreaza, va ser el primer ministre de Relacions Exteriors a ser sancionat mentre es trobava als Estats Units per assumptes oficials. Arreaza va ser sancionat el 25 d’abril, just després de parlar davant l’Assemblea General de les Nacions Unides com a representant del Moviment de Països No Alineats, denunciant els intents dels Estats Units de retirar de l’ONU els representants de la nació sobirana de Veneçuela.
El 30 de juliol, els Estats Units van imposar sancions al ministre d’Afers Estrangers de l’Iran, Javad Zarif, dient que era un objectiu perquè és un “facilitador clau de les polítiques de l’aiatol·là Khamenei”. Significa això que el ministre d’Afers Estrangers va ser castigat per representar l’Iran? Quan Zarif va arribar a l’ONU per a assumptes oficials el 14 de juliol, els Estats Units van prendre la inusual mesura de restringir severament els seus viatges, limitant-lo a viatjar entre les Nacions Unides, la missió iraniana de l’ONU, la residència de l’ambaixador iranià de l’ONU i l’Aeroport Internacional John F. Kennedy de Nova York. Tradicionalment, als funcionaris diplomàtics se’ls permetia un radi de 25 milles al voltant de Columbus Circle. Estats Units va dir que Zarif “és un portaveu d’una autocràcia que suprimeix la llibertat d’expressió” i va suprimir la seva llibertat d’expressió en resposta.
A mesura que els Estats Units es tornen més descarats i ridículs en els seus intents per mantenir el control, estan duent altres països a allunyar-se dels Estats Units i organitzar-se en contra d’ells. Cada vegada hi ha més peticions perquè les Nacions Unides considerin la possibilitat de sortir dels Estats Units i restablir-se en un lloc on els Estats Units no puguin sancionar la gent pels seus propis propòsits polítics. Potser hi hagi la necessitat d’una nova institució internacional que no permeti la dominació dels Estats Units.
La gent s’uneix per la pau, la seguretat i el desenvolupament sostenible
Les accions dels Estats Units apunten a la necessitat que els activistes per la pau i la justícia construeixin una xarxa internacional per exigir el manteniment de l’estat de dret. Popular Resistance i els seus aliats estan contribuint a la formació d’aquesta estructura de solidaritat transnacional a través de la nova Crida Mundial per la Pau.
Aquest mes de juliol, delegacions de 120 països del Moviment de Països No Alineats (MNOAL) es van unir per oposar-se a la política dels Estats Units contra Veneçuela i exigir la fi de les sancions com a part de la Declaració de Caracas. El MNOAL va ser fundat el 1961 i el secretari general de l’ONU va descriure la importància del moviment destacant que “dos terços dels membres de les Nacions Unides i el 55% de la població mundial” estan representats per ell, cosa que el converteix en el segon organisme multinacional més gran del món després de l’ONU.
Del 29 d’agost al 6 de setembre, 38 països i centenars d’empreses estrangeres i locals van participar en la 61a Fira Internacional de Damasc, tot i l’amenaça de sancions econòmiques dels Estats Units contra les empreses i els països que hi van participar. La Fira Internacional de Damasc és considerada la finestra de l’economia siriana al món, reiniciada el 2017 després d’un parèntesi de 5 anys a causa de la guerra contra Síria. Malgrat el bombardeig de la Fira per part de l’OTAN el 2017, la gent hi ha seguit anant i la Fira ha continuat.
Els països també estan treballant per trobar formes d’evitar la guerra econòmica dels Estats Units en no utilitzar el dòlar estatunidenc o la indústria financera dels Estats Units per dur a terme el comerç. La Xina està desafiant els Estats Units invertint 400.000 milions de dòlars en la indústria del petroli i gas de l’Iran durant 25 anys i ha afegit 3.000 milions de dòlars a la inversió en petroli veneçolà el 2019. Rússia també s’ha aliat amb Veneçuela subministrant equip militar, i portant vaixells de l’Armada a Veneçuela, així com personal. França ha demanat a la UE que restableixi la seva relació amb Rússia, i Alemanya i Rússia estan començant a treballar juntes per preservar l’acord nuclear amb l’Iran.
La Crida Mundial per la Pau uneix els pobles per exigir als nostres governs en les seves interaccions amb totes les nacions –en nom de la pau mundial, la seguretat internacional i la coexistència pacífica– que respectin els principis de la Carta de les Nacions Unides i que segueixin i defensin el dret internacional. La Crida Mundial insta la gent a unir-se immediatament a aquesta iniciativa i ajudar a reorientar el món cap a una era d’estabilitat i cooperació mundial.
Cerquem construir un moviment transnacional de diversos nivells. Les persones i organitzacions de la societat civil que representen diferents sectors, per exemple, treballadors, acadèmics, metges, advocats, enginyers, així com els representants dels governs afectats per les violacions del dret internacional per part dels Estats Units, s’han d’unir. Les llavors d’aquesta xarxa han estat plantades i estan germinant. Si aquesta xarxa transnacional es desenvolupa i l’estat de dret s’enforteix internacionalment, podrem assolir els objectius de pau, sostenibilitat econòmica i drets humans, i mitigar els impactes d’un imperi moribund descontrolat.
Font: Popular Resistance