És una gran farsa assimilar el genocidi dels tutsis al que és considerat el genocidi per antonomàsia, el genocidi nazi. Els jueus no van cometre contra Alemanya un crim d’agressió internacional, com el van cometre contra Rwanda els extremistes de l’FPR; ni van assassinar el president alemany i a molts altres alts càrrecs, com sí ho va fer l’FPR a Rwanda; ni buscaven el control absolut del poder, com ho buscava l’FPR; ni es van apoderar del poder a Alemanya i gestionar el país exterminant centenars de milers d’alemanys, com ha fet l’FPR a Rwanda; ni van atacar a continuació un país veí d’Alemanya per derrocar el seu cap d’Estat, com ha fet l’FPR al Congo… Ens trobem davant d'”una obra mestra de la desinformació, una intoxicació perfecta”, però amb data de caducitat, com tota mentida per subtil que sigui. És ben diferent ser una minoria oprimida que una minoria que pretén oprimir la majoria, com busca l’extremisme tutsi.

L’operació amb la qual es va eliminar Patrice Lumumba va iniciar el cicle en el qual encara estem, un cicle que, més enllà dels molts elements canviants, segueix estant marcat pel mateix domini i, sobretot la mateixa impunitat, nord-americana. I aquest tipus d’éssers depravats com Larry Deblin són els que, per seguir endavant amb el seu projecte depredador, es permeten criminalitzar els que no ens sotmetem a ells: abans acusant de marxista a un irreprotxable nacionalista anticolonialista com Patrice Lumumba, ara acusant-nos a nosaltres de còmplices dels genocides. El fet que un govern d’Estats Units, l’alliberador dels supervivents dels camps d’extermini nazi, sigui ara el responsable últim de les més cruentes massacres hagudes després de la Segona Guerra Mundial, és per a molts nord-americans i europeus una veritat massa incòmoda. Sobretot si tal govern no és el de l’impresentable George Bush sinó el del “carismàtic” Bill Clinton.

Cauen les màscares, es canvien els papers: els grans actes de terrorisme, en els quals s’assassina fins i tot a presidents, ara no són obra dels islamistes. Tampoc hi té res a veure cap altre imperi del Mal: ​​ni els antics i sinistres comunistes; ni la Xina violadora dels drets humans; ni els perillosos Iran o Corea del Nord, que posseeixen o pretenen posseir armes de destrucció massiva… No és estrany que, per poder sortir a la llum del dia, aquesta veritat hagi trobat increïbles obstacles, no només mediàtics, diplomàtics o judicials, sinó fins i tot afectius i intel·lectuals. Els ha trobat almenys en aquells països en què els Estats Units encara és vist com el gran i noble aliat que va defensar al món del nazisme. No passa així en altres llocs com l’Amèrica Llatina, on coneixen bé la cara més impresentable del seu gran veí del Nord.

Tant de bo que més aviat que tard es compleixin les paraules de la carta de Patrice Lumumba als seus fills: “El Congo tindrà un futur meravellós…” Quan això passi, significarà que també ja Rwanda… serà finalment lliure!, lliure de la tirania de l’FPR que avui segueix portant la desgràcia a tots dos pobles!