Segons han informat fa poc els mitjans de comunicació occidentals, les forces russes han enterrat fins a 9.000 civils de Mariúpol en “fosses comunes” en una localitat situada a l’oest de la ciutat ucraïnesa. Aquests reportatges fan servir imatges de satèl·lit com a suposada prova i repeteixen les afirmacions de funcionaris lleials a Kíev que “els cossos poden haver estat enterrats en capes” i “els russos van cavar trinxeres i les van omplir de cadàvers cada dia durant tot el mes d’abril”.

Vaig anar al lloc en qüestió i no hi vaig trobar cap fossa comuna.

Les afirmacions occidentals sobre fosses comunes russes a prop de Mariúpol són un altre engany de les notícies falses: ho sé, ho he anat a veure https://t.co/g3w8S9K2s1
– Eva Karene Bartlett (@EvaKBartlett) 24 d’abril de 2022

El 23 d’abril, em vaig unir al periodista de RT Roman Kosarev en una visita al lloc, a la ciutat de Mangush. El que vaig veure van ser tombes noves i ordenades, incloent-hi algunes encara buides, una extensió d’un cementiri que ja existeix al lloc. No hi ha fosses comunes. Moltes de les tombes tenen cartells amb els noms i les dates de naixement de les víctimes, quan estan disponibles, i la resta de les tombes estaven numerades segons la sepultura.

Donat que els mitjans de comunicació copien essencialment de la mateixa font –l’antic batlle de Mariúpol, Vadym Boitxenko (que sembla ara lluny de la ciutat)–, citaré l’article del Washington Post.

Boitxenko, assenyala l’article, “va qualificar el lloc com la ‘nova Babyn Yar’, referint-se a una de les fosses comunes més grans d’Europa situada als afores de Kíev, on 33.000 jueus van ser assassinats pels nazis el 1941 durant la Segona Guerra Mundial”.

Això és irònic a diversos nivells. Un batlle que està encobrint els neonazis que han campat a gust per la ciutat –sobretot els del Batalló Azov, que han utilitzat civils com a escuts humans, han ocupat i militaritzat infraestructures civils i han executat civils a boca de canó– compara una suposada fossa comuna (inexistent) amb una matança nazi de la Segona Guerra Mundial.

Mentrestant, el règim de Kíev ha reescrit la història, convertint els nazis de la Segona Guerra Mundial i els seus col·laboradors en herois de la nació. L’exemple més notori és la figura de la Segona Guerra Mundial Stepan Bandera.

L’altra afirmació alarmant de Boitxenko va ser que la suposada “fossa comuna” era “el crim de guerra més gran del segle XXI”. Només portem 22 anys, però ja hem vist la invasió i destrucció de l’Iraq per part dels Estats Units, la destrucció de Raqqa a Síria i l’actual guerra de l’Aràbia Saudita al Iemen, tots competidors molt més consistents que les “foses comunes” de Mangush, que no han estat trobades.

En realitat, el lloc té al voltant de 400 tombes individuals, incloent-ne gairebé 100 de buides. Els 9.000 cadàvers i el “crim de guerra més gran del segle XXI” van ser afirmacions no verificades d’un batlle que va fugir de la seva ciutat, promogudes per mitjans de comunicació que a continuació van admetre que podien verificar les afirmacions de forma independent, però llavors, el mal ja estava fet.

Els enterramorts desmenteixen les afirmacions sobre les fosses comunes

Mentre recorríem el lloc, van arribar dos homes responsables dels enterraments, i quan se’ls van presentar les acusacions de l’exbatlle sobre les fosses comunes, van rebutjar amb vehemència les afirmacions.

Veure: Sobre les afirmacions de l’OSCE sobre els crims de guerra russos

“Això no és una fossa comuna i ningú no està tirant els cossos a una fossa”, em va dir un d’ells.

Segons ells, enterren cada persona en un taüt i en una fossa separada, les dades es registren al dipòsit de cadàvers, i quan es presenten documents sobre el nom i l’edat, la tomba es marca amb un cartell que conté aquestes dades. En cas contrari, es fa servir un número.

Curiosament, també van observar que en una secció de les noves tombes hi havia soldats ucraïnesos enterrats. “Ells també són humans”, va dir un dels homes.

Per als qui tinguin dubtes sobre la ubicació, vegin l’escrit de Roman: les seves imatges amb drons mostren que és precisament el mateix lloc que apareix a les imatges de satèl·lit utilitzades pels mitjans de comunicació occidentals.

D’altra banda, com Roman va assenyalar mentre caminava, les fosses comunes és una cosa del que Ucraïna ha estat acusada anteriorment. Ha dit que el líder de la República Popular de Donetsk, Denis Pushilin, ha declarat que des del 2014 s’han descobert almenys 300 d’aquests llocs.

També va parlar del que va presenciar: “El 2014 o 2015 es van descobrir fosses comunes mentre els combatents d’Azov o Aidar es retiraven de la regió de Donetsk. Fins i tot vaig veure una dona que estava desenterrada, tenia els braços lligats a l’esquena, es trobava a les darreres etapes de l’embaràs i tenia un forat al cap, la qual cosa vol dir que va ser executada”.

El periodista estatunidenc George Eliason, que fa molts anys que viu a Luhansk, ha escrit sobre aquestes suposades atrocitats. En un documental sobre el tema, va dir: “Sóc aquí durant cinc minuts i em diuen que les primeres cinc persones que van trobar van ser cinc caps decapitats. Tots eren civils. Qui fa això a la gent?”.

Aquesta història d’una fossa comuna a Mangush és una altra falsificació dels mitjans corporatius occidentals, que anteriorment van difondre incubadores de nadons llançades a terra per soldats iraquians, van difondre mentides sobre les armes de destrucció massiva a l’Iraq i van publicar notícies sobre un atac químic a Douma que mai va passar, per esmentar només algunes de les seves lletanies d’enganys.

Aquest extraordinari informe d’Eva Bartlett des de Síria penetra a la “cúpula de ferro” de la propaganda occidental, també coneguda com a notícies. Es tracta d’un atac químic que mai va passar en un país atacat, subvertit i bloquejat, en el seu nom. https://t.co/AX1Zwbg0g0
– John Pilger (@johnpilger) 27 de maig de 2021

D’atra banda, quan vaig ser a Mariúpol els dies 21 i 22 d’abril, sí que hi va haver destrucció a causa de les forces neonazis i regulars ucraïneses que van ocupar els pisos superiors dels edificis residencials i els van utilitzar com a posicions militars, atraient així el foc de tornada sobre els edificis, però també vaig veure gent als carrers i el començament del procés de neteja abans que es pugui produir la reconstrucció.

Carrers de Mariúpol, incloent zones a 1 km de la planta d’Azovstal on les forces ucraïneses estan acantonades. Sí, hi ha destrucció, això és el que passa quan les forces ucraïneses i els nazis s’instal·len a zones residencials i ocupen edificis d’apartaments. No és Raqqa. https://t.co/4ha3BTMBOJ
– Eva Karene Bartlett (@EvaKBartlett) 25 d’abril de 2022

Repetiré el que he dit sobre la informació dels mitjans de comunicació occidentals sobre Síria (que segons la meva experiència, des del terreny en aquest país, és majoritàriament deshonesta): els qui promouen aquests enganys i la propaganda de guerra tenen les mans tacades de sang.

Després de les innombrables mentides que emanen dels mitjans corporatius occidentals, esperaria que la gent exercís el pensament crític cada vegada que s’impulsa una nova afirmació, en particular quan és repetida a l’uníson pels sospitosos habituals.

Eva Bartlett és una periodista independent canadenca. Ha passat anys sobre el terreny cobrint zones de conflicte a l’Orient Mitjà, especialment a Síria i Palestina (on hi va viure durant gairebé quatre anys).

Foto: Una mirada de primera mà al lloc on Kíev afirma que les fosses guarden milers de cossos.

Font: Internationalist 360º