Benvolguda Anna:

Segurament seràs una bona defensora de la ciutadania de Palma. Però, de totes maneres, em permeto fer-te alguns suggeriments. Qui és l’impertinent que gosa fer públicament tal cosa i per quins motius s’atreveix a això? Suposo que et recordaràs de mi: segons les primeres pàgines dels diaris “progressistes” El País i Público (que citaven un informe de l’ONU) sóc el principal finançador de les FDLR, guerrilla “genocida” que –segons ens diuen– va fer necessària al Congo la MONUC, la missió de l’ONU amb el major contingent desplegat mai. O potser les amonestacions públiques que vas fer a finals de 2009 alertant la nostra societat sobre mi i sobre la nostra fundació només fossin per a tu una tasca rutinària més en l’exercici del teu càrrec de presidenta de la CONGDIB (Coordinadora d’ONG de les Illes Balears, en la qual, encara que el seu nom es presti a confusió, s’hi havia integrat només un sector minoritari de les ONG de les nostres illes). Potser, per tant, ja t’hagis oblidat d’aquest assumpte i del teu comunicat.

Nosaltres no hem pogut oblidar-nos, certament, de tot allò. El que vam viure va ser una duríssima conspiració que hagués pogut destruir les nostres vides. Una cosa que no van aconseguir els conspiradors, gràcies sobretot al fet que el diari 20minutos va publicar els cinc cables de WikiLeaks (que El País guardava) en què quedava desemmascarat el complot ordit contra nosaltres pel Departament d’Estat estatunidenc, l’ambaixador estatunidenc a Madrid, l’ONU, el Govern de Rwanda, el Govern de José Luís Rodríguez Zapatero (o almenys el ministre Miguel Ángel Moratinos i part del seu equip del Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación) i els diaris “progressistes” El País i Público. Havien de destruir-nos socialment per tal de desactivar la querella amb la qual s’havia aconseguit que el jutge Fernando Andreu dictés ordre de captura contra quaranta màxims càrrecs del Govern de Rwanda.

El cas és que vas ser l’única persona que, davant de tal atac, et vas permetre alertar públicament sobre nosaltres, donant per bona semblant farsa sense que creguessis necessari fer la menor consulta a l’altra part: jo mateix, el senador Pere Sampol (que també era acusat a l’informe de l’ONU de conspirar per derrocar el Govern del gran criminal Paul Kagame pel sol fet d’haver participat en el Diàleg Intra Ruandès, una trobada recolzada per unanimitat pel Congrés dels Diputats), el Govern de les Illes Balears o el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació (principal finançador del Diàleg Intra Ruandès i de la nostra querella a l’Audiència Nacional, la desactivació de la qual era l’objectiu últim d’aquests conspiradors). Suposo que recordes el correu electrònic que et va dirigir el director general de Cooperació, al qual va titular “Estupefacte”. Per si ho has oblidat, te’l trascric de nou:

“Bon dia, Anna. T’escric com a presidenta de la CONGDIB per manifestar-te la meva sorpresa pel comunicat que heu fet en relació a les acusacions de l’ONU cap a la Fundació s’Olivar. Quan totes les institucions de les illes (Parlament, Consell, Ajuntament de Palma, Fons Mallorquí i Govern) han donat el seu suport unànime a la tasca de s’Olivar, vosaltres sortiu amb un desmarcatge, sembrant dubtes i demanant coses que ja s’han fet fa setmanes: aportar a l’ONU tots els documents justificatius de les ajudes rebudes per s’Olivar. Sabeu molt bé que s’Olivar no realitza projectes de cooperació en terreny. Les ajudes rebudes des de les institucions balears han estat per donar suport a la querella i per a realitzar el Diàleg Intra Ruandès a Palma amb participació d’hutus i tutsis. Per tant, no té sentit fer cap auditoria perquè les despeses estan claríssimes. Crida l’atenció l’actitud de la CONGDIB en relació amb aquest tema en contrast amb el to radicalment diferent del manifest de la Federació Catalana d’ONG.”

Aclarit el motiu pel qual em considero autoritzat per fer-te suggeriments, anem ja a elles:

  • La primera és que no estiguis tan segura de les teves apreciacions. Crec que aquesta serà una bona actitud perquè no tornis a repetir errors semblants al que vas cometre amb nosaltres. Errors que, en l’exercici del teu nou càrrec, podrien fer mal a les persones que acudiran a tu o a les quals es veuran implicades en els conflictes en què hagis d’arbitrar. És molt prima la frontera entre saber-se una servidora de la ciutadania o arribar-se a creure que s’està en una posició de superioritat (intel·lectual almenys) sobre els altres. Vés amb compte amb els càrrecs institucionals: són perillosos per a la personalitat, solen pujar al cap com l’alcohol. Alguns es van convertir fins i tot en inquisidors.
  • La segona és que abans d’una presa de posició escoltis les dues parts. Cosa que no vas fer en el nostre cas, tot i que se suposava que érem companys en l’àmbit de la cooperació i la solidaritat. Si haguessis contactat amb nosaltres t’hauríem explicat que mai vam rebre els 50.000 € que, segons l’informe dels experts de l’ONU, havíem desviat a la guerrilla “genocida” de les FDLR. T’hauríem explicat que tal informe havia estat elaborat per la màfia infiltrada a l’ONU al servei de les grans multinacionals anglosaxones i de la dictadura ruandesa, sota la direcció de l’agent secreta ruandesa Rakiya Omaar. Van filtrar il·legalment els meus correus i trucades telefòniques en els que tractava d’una possible subvenció per a una casa a Bukavu per a l’acollida de joves violades. Però van ocultar que, en els últims correus, el Govern ens denegava tal subvenció per falta de fons. O sigui que financem els genocides amb 50.000 € que mai vam rebre.
  • La tercera és que tinguis cura d’assessorar-te amb les persones adequades. Som molts els qui creiem que encara que vas ser tu la que vas haver de donar la cara, un comunicat com el que vas signar només va ser possible perquè hi va haver algunes ONG que sempre ens van veure com a competidors, mai com a companys.
  • I la quarta és que, com a exigència de la més elemental justícia, el dia en què t’adonis que t’has equivocat (cosa que sens dubte tots fem), rectifiquis d’una manera tan pública com públic hagi estat el teu error. Cosa que tampoc vas fer mai en el nostre cas.

Reconec que les sigles “ONU” imposen respecte per si mateixes. Però, en un món com el nostre, la persona que exerceixi una funció com la que tu exerciràs hauria de dedicar molt menys temps del que solen dedicar els nostres homes i dones públics a informar-se als mitjans convencionals i molt més a buscar la veritat en fonts fidedignes d’informació. Fonts que solen estar ignorades en un món de tants convencionalismes com és el nostre, un món de tants consensos mediàtics perversos (consensos que analitzen a fons ments brillants com la de Noam Chomsky, David Edwards o David Cromwell). Són fonts que solen ser silenciades fins i tot de manera expeditiva i indecent, per no qualificar-la directament de violenta. Per ventura no ha estat així amb Chelsea Manning, Julian Assange o Edward Snowden? Per ventura no va ser això mateix el que van intentar fer amb nosaltres?

En aquells dies vaig acompanyar el senador Pere Sampol a una trobada amb el jutge Fernando Andreu. En ella el magistrat ens va comentar que mai té en compte els informes de l’ONU perquè sempre són informes de part. La seva lucidesa és la d’algú que fa aquest esforç del que et parlo per informar-se en fonts veraces d’informació i no en tant diari convencional (ja sigui conservador o “progressista”). Al meu entendre, els nostres nous homes públics no dediquen el temps necessari a informar-se adequadament en aquest món tan globalitzat, en el qual tot el que és global repercuteix de manera decisiva en el que és local i en el qual els grans mitjans han traït la seva vocació informativa original. Aquesta falta d’informació vol dir, per desgràcia, manca de formació, de fonaments, d’arrels. Dius que estimes profundament Mallorca. Et suggereixo, per acabar, que recordis tot això cada vegada que cantis el nostre himne, La Balanguera: “la soca més s’enfila com més endins pot arrelar”.

VEURE POWER POINT:

grans_llacs_grans_crims_grans_injusticies