La civilització occidental és una història de panxes plenes i cors afamats. D’un festí d’informació i una fam de debò. De cintes transportadores que produeixen aliments processats, mitjans de comunicació que reforcen la conformitat i una cultura que serveix el poder. Prou menjar per mantenir-se viu però no prou suport per viure.

Ens mantenen vius, però no ens deixen viure. Ens donen prou carbohidrats per fer girar els engranatges de la indústria, però ens mantenen massa ocupats, pobres, propaganditzats, confosos i bojos per beure realment de les aigües de la vida. Per experimentar realment la bellesa d’aquest món. Per deixar que la potencialitat crepitant de la vida terrestre avançada floreixi al nostre interior.

L’imperi modern ens governa omplint els nostres mercats amb pa de meravella i les nostres escoles i mitjans de comunicació amb mentides. Omplint les nostres panxes i matant de gana les nostres ànimes. Produint muntanyes d’escombraries inútils sense produir res de valor real. Fent més i proporcionant menys.

Milloren prou la producció d’aliments i la medicina per allargar la nostra vida, només per tenir més vida que drenar. Ens deixen poblar la terra amb més humans només per buidar-nos de la nostra humanitat.

No som persones per a ells. Som bateries. Som combustible.

Això no és una civilització. És un escorxador. Un fals espectacle de plàstic muntat per canalitzar la vida humana als engranatges d’una màquina insaciable. Una falsa cultura de plàstic dissenyada per mantenir-nos a la cinta transportadora perquè la nostra força vital pugui ser convertida en combustible per a un imperi sense ànima. Una falsa societat de plàstic construïda per mantenir-nos marxant cap al processador d’aliments.

Som molts més que ells. Podríem aixafar-los com un insecte en el moment que ho decidíssim. Però el rentat de cervell és tan, tan efectiu, i l’al·lucinació de matrix sembla tan real. El nostre coma induït per la propaganda ens manté alimentant la màquina.

No serà fins que despertem del coma quan comenci realment la nostra aventura en aquest planeta. Fins que no desconnectem les nostres ments dels mecanismes de control de la vida de l’imperi, no podrem començar a viure de debò.

O ens despertem, o seguirem atrapats a l’escorxador.

Font: Caitlin Johnstone