Avui, en el 77è aniversari de la Nakba, John V. Whitbeck ha enviat aquestes paraules tan importants com a introducció al relat de Gideon Levy sobre els paral·lelismes entre el que va passar llavors i el que passa avui.

El silenci d’Occident davant el genocidi d’Israel ja és un esdeveniment important en la història contemporània mundial. La resta, el 88% de la humanitat, el recordarà per sempre. El 12% occidental no tan sols comet i dona suport a aquest genocidi políticament, militarment i mediàticament, sinó que també es destrueix a si mateix a causa de la seva manifesta decadència moral.

Jan Oberg, director de Transnational Foundation

Nota: Per a més informació sobre la Nakba, consulti l’excel·lent pàgina web BetterWorld Info.

•

«A continuació transmeto l’última reflexió del meu distingit col·lega Gideon Levy.

Com assenyala Gideon, Israel va matar ahir uns 100 palestins a Gaza. Al Jazeera informa que Israel ha matat almenys 74 palestins a Gaza en el que va de dia.

Encara que aquestes xifres coincideixen amb la mitjana d’una mica més de 100 palestins morts a Gaza cada dia des del 7 d’octubre de 2023, representen un augment significatiu de la taxa de morts recent d’Israel, que ha estat al voltant de 50 cada dia.

Israel sembla estar preparant-se per intensificar el seu atac genocida, que ha anunciat la seva intenció d’iniciar tan aviat com el president Trump abandoni la regió.

Avui és el «Dia de la Nakba», el 77è aniversari de la declaració de l’Estat jueu d’Israel per part del moviment sionista en la terra que, fins llavors, tothom anomenava Palestina.

Una implantació estrangera anterior a la terra de Palestina, el Regne Creuat de Jerusalem, va durar 88 anys.

Fins i tot alguns israelians es pregunten ara públicament si, si l’Estat jueu continua regirant la consciència moral de la major part de la humanitat amb la seva persecució de neteja ètnica total dels palestins a la Palestina històrica, serà capaç d’igualar els 88 anys d’existència del regne creuat.

John V. Whitbeck és un advocat internacional que ha assessorat l’equip negociador palestí en les negociacions amb israel.

•

La nova operació d’Israel a Gaza hauria d’anomenar-se «Carros del genocidi»

Gideon Levy

14 de maig de 2025

Al voltant de 70 persones des de l’alba fins al migdia del dimecres. Gairebé el doble dels morts de la massacre del kibutz Nir Oz. 22 d’ells eren nens i 15 dones. La nit anterior, 23 persones van morir en un hospital.

L’operació «Carros de Gedeó» encara no ha començat i els carros del genocidi ja estan escalfant motors.

Com anomenarem a aquesta massacre, tan indiscriminada i sense sentit, fins i tot abans que hagi començat la gran operació? 23 morts en el bombardeig d’un hospital –un dels crims de guerra més greus– només per intentar matar Muhàmmad Sinwar, l’últim dimoni, amb nou bombes antibúnquer, tot per  satisfer l’ànsia de Yedioth Aharonoth pel titular principal: «Seguint els passos del seu germà».

Als lectors els va encantar, als israelians els va encantar, ningú s’hi va oposar el dimecres.

Van fer la pau a Riad, i a Gaza van massacrar. És difícil pensar en un contrast més discordant que aquest, entre les escenes de Riad i les de Jabalia el dimecres.

Els cossos dels nens portats pels seus pares, l’excavadora que intentava buidar el camí per a l’ambulància i era volada pels aires, la gent excavant a les ruïnes de l’hospital a la recerca dels seus éssers estimats, tot això davant l’aixecament de les sancions a Síria i l’esperança d’un nou futur.

Res, ni tan sols l’eliminació d’un altre Sinwar, pot justificar el bombardeig indiscriminat d’un hospital. Aquesta veritat indestructible ha estat totalment oblidada aquí. Tot és normal, tot està justificat i aprovat, fins i tot l’atac a la unitat de vigilància intensiva de l’Hospital Europeu de Khan Yunis és un mitsvà.

No queda més remei que tornar a cridar: No es poden atacar hospitals, ni tan sols escoles convertides en refugis, encara que el comando aeri estratègic de Hamàs s’hi amagui a sota. Ni tan sols encara que hi hagi Sinwar, la mort del qual no té cap sentit.

Queda alguna cosa que puguem fer a Gaza que Israel consideri moral i legalment inacceptable? Cent nens morts? Mil dones per Sinwar, el germà? Era necessari eliminar-ho, van explicar, perquè era un «obstacle per a un acord d’ostatges».

Hem perdut fins i tot la vergonya. L’únic obstacle per a un acord d’ostatges es troba a Jerusalem, es diu Binyamín Netanyahu, juntament amb els seus socis feixistes, i ningú pot ni tan sols concebre que sigui legítim fer-los mal per eliminar l’obstacle.

El que va passar dimecres a Gaza és només un avanç del que passarà els propers mesos, si ningú atura Israel. Com més avança la colossal campanya de Donald Trump al Golf, més difícil sembla trobar la pistola que aturarà Israel.

Quan suposadament encara hi havia un propòsit, quan els objectius semblaven clars, quan la necessitat humana de castigar i venjar el 7 d’octubre encara era comprensible, quan encara semblava que Israel sabia el que volia; encara era possible, d’alguna manera, acceptar la matança i la destrucció massives.

Però ja no. Ara, quan és clar que Israel no té cap objectiu ni cap pla, ja no hi ha manera de justificar el que va passar a Gaza dimarts a la nit.

Cap líder israelià ha obert la boca, ni un de sol. L’esperança de l’esquerra, Yair Golan, en un bon dia, demana la fi de la guerra, i com ell, desenes de milers de manifestants decidits.

Volen posar fi a la guerra per portar a casa els ostatges. També els preocupa la vida dels soldats que cauran en va.

Però què passa amb Gaza? Què passa amb el seu sacrifici? Com hem arribat a una situació en la qual cap polític sionista pot sortir en la seva defensa? Ni un sol home just a Sodoma, ni un de sol.

Les imatges d’allà van tornar a abrasar l’ànima el dimecres, una vegada més carros amb cadàvers, una vegada més nens en una llarga fila de bosses per a cadàvers a terra, aquí jeuen els seus cossos, i una vegada més el plor esquinçador dels pares per les seves filles i fills.

El dimecres van morir unes 100 persones a Gaza. Gairebé totes elles innocents, tret de ser palestines que vivien a la Franja de Gaza. Van ser assassinades per soldats israelians. Aquest és l’aperitiu de la campanya que aspira a dur a terme el seu exèrcit, i nosaltres romanem en silenci.

Font: Transnational Foundation

Gideon Levy: Gaza crema i Israel es divideix (Glenn Diesen, 15.05.2025)