Sr. primer ministre,
Sóc molt conscient de la profusió de preocupacions que ha tingut des que va assumir el càrrec. Tanmateix, com a ciutadà belga, m’agradaria expressar la meva preocupació per la sort del meu compatriota Paul Rusesabagina. No és una qüestió de conveniència, sinó una expressió de la meva incomprensió davant el que considero la passivitat del nostre país.
No puc oblidar que Bèlgica no va donar mostres de gran valor l’abril del 1994, quan va abandonar la població ruandesa en plena tempesta. Sé que no hem de refer la història, però hem de tenir en compte les experiències del passat.
Durant anys, l’actual règim ruandès ha demostrat repetidament el seu total menyspreu pels més elementals drets humans i dels pobles. Per mostrar la seva total desaprovació a les autoritats ruandeses, i més concretament al seu president Paul Kagame, el Parlament Europeu ha votat en un passat recent quatre resolucions especialment crítiques.
La primera va posar de manifest, el 2012, el suport directe prestat per Rwanda al moviment rebel M23 i va condemnar, entre d’altres coses, els actes massius de violència sexual perpetrats a la República Democràtica del Congo.
La segona i la tercera, adoptades el 2013 i el 2016, es referien al cas de Victoire Ingabire Umuhoza, que va tenir la gosadia de presentar-se a la presidència el 2010. Per aquest delicte de lesa majestat, va ser condemnada a 8 anys de presó, que van augmentar a 15 anys en l’apel·lació. En el seu moment, igual que Paul Rusesabagina en el seu propi judici, es va negar a participar en la farsa organitzada per la justícia del seu país. Finalment, fa unes setmanes, els eurodiputats han tractat específicament la situació de Paul Rusesabagina. Han denunciat sense embuts les circumstàncies il·legals del seu segrest, les condicions del seu empresonament i els nombrosos obstacles plantejats per les autoritats ruandeses als drets de la defensa.
Sr. primer ministre,
Quan tindrà en compte el nostre país d’una vegada la veritable naturalesa de l’actual règim ruandès?
Quan prendrà el nostre país d’una vegada les mesures adequades per fer front a la total falta de voluntat de Rwanda de complir les normes més bàsiques del Conveni Universal de Drets Humans i dels Pobles?
Quan exigirà el nostre país d’una vegada que Paul Rusesabagina, ciutadà belga, sigui posat en llibertat immediatament, en lloc de pregar a un Estat delinqüent amb mètodes mafiosos que li concedeixi un judici just?
No és la primera vegada que un ciutadà belga es troba en una situació similar a la de Paul Rusesabagina. El 2005, el pare Guy Theunis, detingut a la zona de trànsit de l’aeroport internacional de Kigali, va ser empresonat durant 75 dies abans de ser retornat a les autoritats belgues. Molts ciutadans belgues ja van qüestionar en el seu moment la passivitat de les autoritats polítiques davant l’arbitrarietat d’un país que certament no havia de donar lliçons als altres en matèria de justícia i democràcia.
Referent a això, també és significatiu el cas del professor Peter Erlinder, de nacionalitat estatunidenca. Mentre defensava Victoire Ingabire Umuhoza durant el seu primer judici, va ser detingut, empresonat i jutjat com si fos un delinqüent comú. La seva foto amb l’uniforme rosa de la presó, igual que la del pare Theunis, assistint a una audiència del seu judici amb un rotllo de paper higiènic a la mà, va impactar molta gent i roman en la memòria dels qui van seguir el seu judici, com una il·lustració de la natura abjecta d’aquest règim.
Si alguns s’arroguen el dret de decretar urbi et orbi el que és bo i el que és dolent, quan tot demostra objectivament el seu potencial de perniciositat, ens correspon oposar-nos-hi amb determinació. Fa gairebé vuit mesos que Paul Rusesabagina va ser segrestat i empresonat il·legalment. Són vuit mesos de més. Aquest acte criminal és inacceptable. Ell i la seva família esperen que Bèlgica els doni un suport franc i inequívoc. Que el nostre país respongui sense demora a les seves legítimes expectatives d’acord amb els principis universals que constitueixen la base de la nostra democràcia.
Gràcies per la seva atenció.
(signat)
Luc Marchal
Antic comandant
Sector Kigali MINUAR
Al Sr. Alexander De Croo
Primer ministre
Rue de la Loi, 16
1000 BRUSSEL·LES
Font: Echos d’Afrique