L’ambaixada de la República de Burundi a la Haia expressa el seu descontentament i lamenta, arran de la informació rebuda pels mitjans de comunicació, que els jutges de la Cort Penal Internacional (CPI) hagin emès una decisió que autoritza al fiscal de la CPI a obrir una investigació sobre crims de la competència de la Cort que presumptament s’han comès a Burundi.

El 9 de novembre de 2017, els tres magistrats de la Sala de qüestions preliminars de la CPI van emetre una versió pública de la seva decisió segons la qual els crims de la competència de la Cort van ser comesos per alts funcionaris de l’Estat de Burundi, altres grups que apliquen polítiques estatals, inclòs el servei nacional d’intel·ligència, membres de Imbonerakure o per ciutadans burundesos fora del seu país, mentre que Burundi seguia sent encara un Estat formant part de l’Estatut de Roma.

La decisió dels tres jutges de la CPI va autoritzar al fiscal de la CPI a estendre la seva investigació a qualsevol crim sota la seva jurisdicció abans del 26 d’abril de 2015, quan el partit governant va nomenar el president Pierre Nkurunziza com a candidat a les eleccions presidencials de 2015 , i després del 26 d’octubre de 2017, la data de la retirada de Burundi de la CPI.

Burundi ha experimentat violència esporàdica, tant internament com externa des d’abril de 2015, quan el president Nkurunziza va ser nomenat com a candidat per a les eleccions.

El 27 d’octubre de 2016, Burundi va notificar la seva intenció de retirar-se de la CPI. Burundi tenia clar que, en lloc de ser una institució judicial independent i imparcial, la CPI s’ha convertit en un instrument i una arma polititzada, utilitzada per països forts per obligar els països febles a fer el que consideren oportú per als seus propis interessos .

Com a Estat sobirà i reconegut pel dret internacional, Burundi va exercir el seu dret a accedir a la CPI l’1 de desembre de 2004. De la mateixa manera, Burundi va exercir el seu dret com a país sobirà a retirar-se de la Cort Penal Internacional el 27 d’octubre de 2016. Segons els textos de la Cort Penal Internacional, aquesta retirada va entrar en vigor després del 27 d’octubre de 2017.

Gairebé dues setmanes després de l’entrada en vigor de la retirada de Burundi de la CPI, el 9 de novembre de 2017, la TPI va emetre una decisió que permet al fiscal d’iniciar una investigació sobre la situació a Burundi pels delictes potencials dins dels textos pertinents de la CPI, així com tots els crims potencials que van ocórrer després de la retirada de Burundi.

L’ambaixada de la República de Burundi a la Haia lamenta profundament aquesta decisió de la CPI tant com està insatisfeta amb el seu contingut.

L’Estatut de Roma va ser redactat d’acord amb diverses regles i principis de dret internacional, la majoria de les quals han estat codificades en la Convenció de Viena sobre el Dret dels Tractats.

Alguns d’aquests principis en virtut del dret internacional o el dret de les organitzacions internacionals requereixen que les parts en un tractat, així com els tractats mateixos, s’interpretin de bona fe, que un tractat no pot crear drets o obligacions per a un Estat sense el seu consentiment.

En el context de la CPI, encara que els jutges i la Cort han tingut poder i jurisdicció per interpretar l’Estatut de Roma, aquest poder no és il·limitat, ja que la Cort Penal Internacional encara és un òrgan creat en dret internacional pels Estats, d’entre els quals Burundi n’era un membre.

Referent a això, l’ambaixada de Burundi a la Haia ha identificat alguns problemes que, segons ella, indiquen que la CPI ha actuat depassant les seves competències.

Per a un tribunal creat sota la noció fonamental que és complementari dels tribunals penals nacionals, és preocupant observar que, encara que el Tribunal ha reconegut els esforços realitzats a Burundi pel que fa a la realització d’investigacions nacionals, així com els processaments resultants dels disturbis d’abril de 2015, van considerar que aquests esforços eren insuficients per diverses raons, inclòs el fet que no estaven prou desenvolupats o que no tenien exàmens forenses, per exemple.

L’ambaixada de la República de Burundi a la Haia ha estat informada de l’autorització de la CPI per investigar Burundi a través dels mitjans de comunicació el 9 de novembre de 2017.

La decisió d’autorització de la CPI assenyala que l’article 18 (1) de l’Estatut estableix en la part pertinent que “quan el fiscal hagi iniciat una investigació en virtut dels articles 13 (c) i 15, el fiscal ha de notificar a tots els Estats parts i els Estats que, d’acord amb la informació disponible, normalment tindrien jurisdicció sobre els crims en qüestió”. La paraula ‘notificar’ significa que el fiscal està obligat a aquesta notificació.

La decisió prossegueix dient que no obstant això la Cambra també és conscient de l’article 68 (1) de l’Estatut, que estableix en la seva part pertinent que “la Cort adoptarà les mesures adequades per protegir la seguretat, el benestar físic i psicològic, dignitat i respecte per la privacitat de les víctimes i els testimonis”. “Com es va discutir, aquesta obligació també s’aplica a l’etapa d’examen preliminar. En conseqüència, quan es pronuncia sobre la sol·licitud del fiscal, la Sala ha d’equilibrar l’obligació del fiscal d’informar els Estats tan aviat com una Sala de Qüestions Preliminars hagi autoritzat l’obertura d’una investigació amb l’obligació, que incumbeix a la Cort en el seu conjunt, de protegir les víctimes i els testimonis”.

Pel que fa a això, la determinació del Tribunal de què el seu deure de protegir el benestar de les víctimes i els testimonis també s’aplica en l’etapa d’examen preliminar és una posició difícil de conciliar amb les discussions dels treballs preparatoris de l’Estatut de Roma, i com a tal, és una consideració de la Cort que depassa les seves competències.

La referència o consideració de la Cort relativa a l’article 68 obliga al Tribunal pel que fa als seus deures respecte de les víctimes i els testimonis en el marc dels procediments penals i no de les investigacions. De fet, la Cort va observar que el fiscal no està impedit de cercar la protecció de les víctimes i els testimonis en les etapes preliminars; però, aquest deure, si s’escau, només està relacionat amb el fiscal i no amb la Cambra per fer una consideració tan desproporcionada i fora dels límits d’un procediment penal.

Respecte al Dret de Burundi com a Estat a ser informat d’una investigació en virtut de l’article 18 de l’Estatut, la Cort va decidir que un “equilibri entre els articles 18 (1) i 68 (1) de l’Estatut exigeix ​​que, en el marc de la situació particular a Burundi, sigui acordat un termini de deu dies hàbils a petició del fiscal per a la notificació d’una decisió que autoritzi una investigació. […] Que aquest retard excepcional i limitat en la notificació prevista en el paràgraf 1 de l’article 18 de l’Estatut no disminueix els drets concedits als Estats en virtut de l’article 18 1) i 2) de l’Estatut i articles 52 a 54 de les Regles per assegurar que es respecti la seva competència primària, que és l’objectiu principal de l’article 18 de l’Estatut”.

No està clar com es podria eludir tan fàcilment l’efecte jurídic del dret d’un Estat en virtut de l’article 18. Aquest és un altre cas en què la Cort ha actuat fora de les seves competències.

L’article 16 de l’Estatut, per exemple, que proporciona una indicació de les circumstàncies en què els processos o investigacions poden ser diferits, confereix aquests poders al Consell de Seguretat de l’ONU en virtut del Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides. És inconcebible que la Cort difereixi o restringeixi unilateralment els drets dels Estats en virtut de l’Estatut. Independentment de les consideracions que s’han pres dins dels 10 dies, redueix els drets atorgats als Estats en virtut de l’article 18.

La Cort podria haver triat, si realment protegia l’interès de les víctimes i els presumptes testimonis en el paràgraf 18 (1), proporcionar informacions limitades a Burundi quan es va concedir l’autorització, suposadament el 25 d’octubre de 2017. L’autorització de la Cort per obrir una investigació hauria estat acordada un dia abans que Burundi es retirés legalment de la CPI. No obstant això, la Cort va ignorar la llei de Burundi en virtut de l’article 18, i Burundi va ser informat de l’autorització per investigar gairebé dues setmanes després de la seva retirada, en violació dels seus drets i la seva sobirania.

Per a una institució com la Cort penal internacional que es basa en la cooperació dels estats, el precedent que es va establir en la situació de Burundi és molt inquietant.

A més, l’al·legació en la seva decisió relativa a la suposada “manca total de cooperació internacional per part de les autoritats de Burundi” indica clarament que la Cort no actua amb imparcialitat, perquè vol entelar encara més la imatge internacional de Burundi. Durant l’examen preliminar, Burundi va proporcionar informació sobre la base de la qual la Sala fins i tot va arribar a conclusions sobre les mesures adoptades per Burundi per investigar i enjudiciar. La decisió de la Cambra sobre la manca de cooperació internacional en aquesta etapa és l’evidència de la influència política externa dins de la CPI, així com el biaix i la manca de imparcialitat.

En relació amb l’article 127, que tracta de la cooperació després de la retirada, la Decisió assenyala que “en general, l’article 127 (2) de l’Estatut dóna compliment al principi enunciat en l’article 70 (1) (b) de la Convenció de Viena sobre el drets dels ciutadans o dels tractats que estableix que la denúncia d’un tractat ‘no afecta cap dret, obligació o posició legal de les parts creada per l’execució del tractat abans de la seva extinció’.”

És insostenible que la Cort vulgui violar els drets de Burundi en virtut de l’article 18, i s’esperi que respecti les obligacions previstes a l’article 127, sobretot quan Burundi només és informat d’aquestes obligacions després de la seva retirada. La decisió que autoritzava la investigació es va publicar el 25 d’octubre de 2017. L’única notificació rebuda per Burundi va ser transmesa pels mitjans de comunicació el 9 de novembre de 2017. L’article 18 de l’Estatut de Roma va ser violat de manera injustificada.

La decisió no té suport legal, i en el contingut, està motivada per consideracions polítiques. A més, interromp els esforços en curs per la pau, la reconciliació i la justícia per part del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, la Unió Africana i la Comunitat de l’Àfrica Oriental (EAC). Si bé el Govern de la República de Burundi segueix basant-se en els principis i valors fonamentals que han fundat la CPI, inclòs l’estat de dret i la lluita contra la impunitat, el Govern de Burundi segueix decidit a exercir els seus drets com a país sobirà.

L’ambaixada de la República de Burundi a l’Haia aprofita aquesta oportunitat per cridar l’atenció de l’opinió internacional que Burundi mai cooperarà amb la CPI en aquesta recerca.

La Haia, 10 de novembre de 2017

Vestine Nahimana, ambaixadora