El passat dia 30 de juny, Antoni Noguera va prendre possessió com a batle de Palma en una sessió solemne i emotiva. En el seu discurs, Noguera reivindicà la figura d’Emili Darder, batle de Palma entre 1933 i 1936, afusellat pels feixistes el 24 de febrer de 1937. Dies abans de la presa de possessió, Noguera ja havia afirmat que, després de vuitanta anys, Palma tornaria a tenir un batle republicà. En les primeres fotografies fetes al nou batle en el seu despatx es veu el retrat d’Emili Darder en un lloc preeminent. Tot plegat suposa una declaració d’intencions del batle Noguera que s’autoimposa un llistó molt alt. Perquè la II República, encarnada a Palma en Emili Darder, va suposar molt més que una forma de govern alternativa a la Monarquia. Era la voluntat de superar el caciquisme per entrar en la modernitat, la reivindicació de l’educació i de la cultura com a instrument d’alliberació de les persones, la defensa de la salut i de la salubritat públiques, la igualtat entre totes les persones, la justícia social… I, en tots aquests camps, la gestió del batle Darder va ser exemplar.
I aquests, entre d’altres, són els reptes que es marcà Noguera en el seu discurs. La reivindicació dels valors republicans adaptats al segle XXI: compromís amb el medi ambient, zones boscoses dins Palma, una ciutat per als infants, habitatge assequible, una Palma per als ciutadans on els turistes també es trobin a gust, justícia social, les noves tecnologies al servei de la diversificació econòmica, reivindicació de la cultura… Una declaració programàtica molt ambiciosa per als dos anys que queden de legislatura. Encara que dos anys poden ser suficients per veure la nova orientació que es vol donar a la capital i com s’afronten els grans problemes que afecten la ciutadania. Els més importants són, sense cap dubte, la saturació turística, l’accés a l’habitatge i la progressiva transformació del model econòmic cap a la sostenibilitat.
Com Darder, considerat un dels exponents més importants del mallorquinisme polític, Noguera defensa el dret d’autodeterminació. Sense complexes es defineix com a sobiranista. Pot ser que el parlar clar, sense eufemismes, sigui la seva principal senya d’identitat.
Segurament per això, en uns moments en què la gestió al Govern o al Consell pot haver desdibuixat la ideologia de Més, Noguera s’ha convertit en el càrrec públic amb més valoració i repercussió pública en l’entorn de Més. Sense cap dubte, la batllia de Palma és el càrrec més important mai no assolit pel PSM (avui Més) amb més rellevància política que la vicepresidència del Govern o que la presidència del Consell de Mallorca. Per això, aquests dos anys de batllia de Palma obrin a Més unes grans expectatives electorals.
Amb imatges com la de Guillem Balboa assolint la batllia d’Alaró i si Antoni Noguera aconsegueix transmetre la sensació que Palma s’està obrint a la modernitat, entesa com una ciutat neta, culta, justa i còmoda, Més superaria els tòpics negatius que es pengen al nacionalisme polític, avui dit sobiranisme. Amb les batllies compartides de Palma i Llucmajor, més la de Marratxí, una bona gestió en aquesta gran àrea metropolitana pot ajudar a transmetre la imatge de força política oberta, moderna i eficaç. Si ho aconsegueix, Més té la gran oportunitat de donar un salt electoral important, i això que avui Més ja és la formació política amb més batllies a Mallorca. Noguera i Més s’hi juguen molt en aquests dos anys.