El govern democràtic de Brasil ha caigut sota la intriga palatina de diputats i senadors, la complicitat de sectors jurídics i empresarials. El Parlament ha criminalitzat un acte de govern públic i legal que havien utilitzat altres governs i, sense que hi hagués un delicte comprovat –com exigeix ​​la Constitució–, ha destituït Dilma Rousseff.

S’ha aplicat la metodologia de “Cop d’Estat Tou”, ja experimentada a Hondures i Paraguai, obrint una seriosa advertència a actuals i futurs governs del continent que intentin ampliar marges de sobirania i augmentar la distribució d’ingressos cap als pobles.

En el meu recent viatge al Brasil vaig poder fer el que diversos organismes internacionals no van poder: em vaig reunir amb la presidenta, els senadors oficialistes i opositors, amb el president del Suprem Tribunal Federal, el secretari general de la Conferència Nacional de Bisbes i els moviments socials. Els detalls els vaig publicar a Folha de S. Paulo. Això em va permetre una mirada prou àmplia del que passa allà com per saber que hi ha sectors que no tenen intencions de resoldre l’actual crisi política i econòmica, sinó manegar-la per dirigir-ho tot, sense més permís que el que ells mateixos s’han atorgat.

Després del desplaçament de la presidenta, el secretari general d’UNASUR ha dit que “posa en risc l’estabilitat democràtica de la regió”; el de l’OEA ha considerat que genera “inseguretat jurídica” i ha elevat una consulta a la Cort Interamericana de Drets Humans; El Salvador ha ignorat el govern interí i ha cridat la seva ambaixadora; els països de l’aliança ALBA integrada per Veneçuela, Cuba, Nicaragua, Equador i Bolívia han dit que s’ha tractat d’un “cop”; i Xile i Uruguai han mostrat la seva “precupació”.

El primer govern a reconèixer el cop i demanar que es “respecti el procés institucional” ha estat el de Mauricio Macri, en sintonia amb la demanda de l’administració de Barack Obama de “confiar en les institucions brasileres”.

Domesticar governs i recolonitzar Amèrica Llatina és l’objectiu. El que la dreta no pot aconseguir per les urnes, buscarà aconseguir-ho mitjançant la destitució il·legal de presidents, la privatització d’empreses de l’Estat i el lliurament de recursos naturals.

No sóc de creure en les casualitats. Segons documents revelats per Wikileaks, l’actual dipositari de la presidència, Michel Temer, va ser col·laborador de la intel·ligència estatunidenca lliurant documents sensibles a la seva ambaixada. I l’actual ambaixadora d’Estats Units al Brasil és la mateixa que hi havia a Paraguai quan es va realitzar el cop destituent a Lugo.

Per la seva banda Temer ja ha anunciat les seves pròximes mesures econòmiques no votades pel poble del Brasil: augmentar impostos, “privatitzar tot el que es pugui” i reduir la despesa pública i social. Per això ha conformat un gabinet que confirma les seves prioritats: no hi ha cap dona, cap indi ni mulat. Tots homes blancs i milionaris. Incloent-hi el major venedor de soja del món com a responsable del Ministeri d’Agricultura i molts involucrats en greus casos de corrupció que se suposa han vingut a combatre.

Cap Democràcia ni govern electe és perfecte. Però no podem permetre que grups conspiradors violin la Constitució en nom de la seva defensa. Tota Democràcia és perfectible si compta amb participació social. Avui està en qüestionament la democràcia delegativa, on el poble vota, roman per quatre anys en estat d’indefensió, i els governants fan el que volen i no el que deuen. El desafiament actual és passar a la democràcia participativa, on la societat decideixi sobre els grans problemes que afecten el país, en comptes dels grans nuclis de poder econòmic interns i externs. Als pobles de la nostra Amèrica ens queda la resistència social, cultural i política per defensar els drets de tots, incloses les nostres democràcies.