L’Hegemon està calculant una guerra mundial per aturar la multipolaritat. Recolza el genocidi d’Israel a Gaza com un mal necessari per guanyar amb força a l’Àsia Occidental, pensant a qui li importarà un cop que la guerra es faci global

Aquesta setmana se celebra el Fòrum Econòmic de Sant Petersburg (SPIEF). És una de les reunions anuals de referència a tota Euràsia. El tema general el 2024 és la “multipolaritat”, molt apropiat tenint en compte que aquest és l’any de la presidència russa dels BRICS. La cimera dels BRICS del proper octubre a Kazan serà crucial per traçar els contorns del full de ruta cap a la multipolaritat en el futur.

Vet aquí el problema. El que ens porta a la qüestió clau a què s’enfronta la Majoria Global: Com ens podem permetre somiar amb la multipolaritat quan estem immersos en L’Impensable, reduïts al paper de mers espectadors, veient un genocidi retransmès 24 hores al dia, 7 dies a la setmana a tots els telèfons intel·ligents del planeta?

El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), obertament imperfecte, almenys va ordenar als genocides bíblics que deixessin de bombardejar Rafah. La resposta d’Israel? Van bombardejar Rafah. Pitjor encara, van cremar vius nens en tendes de refugiats. Amb míssils estatunidencs.

I el genocidi continuarà almenys fins al final d’aquest any multipolar, com presumia la intel·ligència israeliana. La Majoria Global almenys veu clarament com funciona l’”ordre internacional basat en regles”. Això, però, no és un gran consol.

L’ordre del TIJ d’aturar la carnisseria de Rafah, més la iniciativa del TPI de sol·licitar ordres de detenció contra alts dirigents israelians per crims de guerra en sèrie a Gaza, com era de preveure, ha provocat un frenesí histèric al tàndem Israel–EUA unit pel maluc.

El moll de la qüestió afecta els veritables amos i gestors de l’Imperi del Caos i el Saqueig, molt més que als seus humils emissaris. Els amos no poden permetre que cap institució afluixi el control sobre la narrativa oficial.

La narrativa oficial és que “no hi ha genocidi a Gaza” i que no s’han traspassat les “línies vermelles”. Aquest és el dictat oficial de l’Occident col·lectiu. No es permeten infraccions. Arribaran a extrems inconstitucionals per imposar un control narratiu total, amb una fèrria operació de relacions públiques per embolicar tot el planeta en capa rere capa d’estupor propagandístic.

Contradient lleugerament Mao Zedong, el poder real no ve del canó d’una pistola (o d’un míssil nuclear hipersònic), ve del control narratiu o el que solíem anomenar “poder tou”. La diferència ara és que l’Hegemon ja no controla el poder tou. La Majoria Global està perfeccionant, en temps real, els seus propis contraatacs de poder tou.

Una societat sistèmicament sociòpata

Els controladors de la narrativa poden esborrar fets clau de l’opinió pública occidental, per exemple, sobre la neteja ètnica. Els àrabs cristians han estat objecte d’una neteja ètnica sistemàtica a Palestina. A principis de la dècada de 1950, Betlem tenia un 86% de cristians, xifra que des de llavors s’ha desplomat a un trist 12% actualment. Els psicòpates bíblics van construir un mur al voltant de Betlem, van annexionar terres en benefici de colons jueus armats i van netejar ètnicament els cristians.

Estudis seriosos sobre l’hiperetnocentrisme o el caràcter sistèmicament sociòpata de la societat israeliana no ofereixen gaire consol quan es tracta d’aturar un genocidi.

Perquè la ferida és molt més profunda. Alastair Crooke, exdiplomàtic amb àmplia experiència sobre el terreny, no té comparació entre els occidentals quan es tracta de comprendre els secrets de l’Àsia Occidental.

A les seves columnes i podcasts, aborda la principal ferida que ha deixat al descobert la guerra/genocidi de Gaza: el cisma, al cor d’Occident, entre un “projecte d’enginyeria social antiliberal” que es fa passar per liberalisme i un projecte per “recuperar els valors ‘eterns’ (per imperfectes que siguin) que un cop van estar darrere de la civilització europea”.

Per agreujar el problema, les estructures de poder dels Estats Units i Israel estan unides pel maluc. I funcionen sota una mena de lògica complementària. Mentre que la versió israeliana del saqueig s’encarna en el colonialisme de colons, l’Hegemon –com explica brillantment Michael Hudson– ha estat en una orgia de colonialisme finançaritzat de recerca de rendes des del final de la Segona Guerra Mundial.

I el que Michael Hudson qualifica com l’embull FIRE (finances-assegurances-béns arrels) s’ha calcificat, com assenyala Alastair, en “un marc permanent per al sistema polític i geopolític occidental”.

Per tant, no és estrany que la Majoria Global vegi instintivament el tàndem Israel-EUA –portador de diferents formes d’explotació/saqueig fins al genocidi– com l’epítom del colonialisme, ara “suavitzat” per una operació de control narratiu en un “ordre internacional basat en regles” sense sentit.

Tampoc és estrany que el genocidi de Gaza hagi desencadenat una renovada onada anticolonial a tota la Majoria Global.

Tot i així, no n’hi ha prou. Ningú està aturant realment el genocidi. Això només seria possible a la pràctica infligint una devastadora derrota militar a Israel, amb els vencedors dictant els termes de la capitulació. Això no és factible –almenys no encara– i contribueix a fer que els psicòpates bíblics creguin que se’n poden sortir.

Un nou horitzó de sacrificis humans

Andrea Zhok és professor de Filosofia Ètica a la Universitat de Milà i un dels intel·lectuals italians independents més destacats. Zhok ens endinsa en l’atzucac –apropiadament tràgic– que contempla ara l’Occident col·lectiu.

Occident sota l’Hegemon, diu, només tenia un Pla A. No hi havia Pla B. Això implica que Occident continuarà aplicant totes les formes de Divideix i venceràs contra les principals potències euroasiàtiques: Rússia, la Xina i l’Iran. Zhok assenyala, correctament, que l’Índia està substancialment sota control.

Aquest és l’escenari de cruïlla on ens trobem ara mateix. De cara al futur, es tracta d’una guerra calenta oberta o bé d’una sèrie de guerres híbrides entre les grans potències i els vassalls: essencialment, la Tercera Guerra Mundial.

Zhok mostra com Occident sota l’Hegemon està ara obsessionat a crear “ferides sistèmiques” capaces d’una destrucció cíclica. Per obrir aquestes “ferides” hi ha dos procediments principals: la guerra i les pandèmies.

Sosté que només “un nou horitzó de sacrificis humans” és capaç de permetre que la “Veritat Última” d’Occident segueixi dreta sobre els seus peus de fang.

De fet, és aquest “nou horitzó de sacrifici humà” el que està condicionant la manca de resposta  –o pitjor encara, la legitimació– d’Occident davant del genocidi de Gaza. I això està rosegant inexorablement la psique europea des de dins. El que solia anomenar-se civilització europea –ara completament sotmesa al vassallatge de l’Hegemon– potser no es guarirà mai del càncer.

Per si amb aquestes proves i tribulacions no n’hi hagués prou, missatgers irracionals –sota ordres– s’ocupen d’acostar-nos dia rere dia a una guerra nuclear.

I alguns funcionaris de baix rang fins i tot ho admeten, a boca de canó.

Tot és aquí, en una conversa  entre el jutge Andrew Napolitano i els analistes Larry Johnson i Ray McGovern, durant la qual el primer fa referència a un correu electrònic que va rebre d’una font militar/intel·ligència. Això és el que li va dir la font:

“Avui he sentit una extensa entrevista amb un exoficial d’intel·ligència de les Forces de Defensa d’Israel. La seva posició era clara: Estem –va dir– apuntant cap a una guerra mundial (la cursiva és meva). Israel, per tant, no hauria de deixar d’aplicar algunes de les mesures més radicals perquè les seves accions es mesuraran retroactivament en el context del brutal conflicte mundial que s’acosta.”

Això s’hauria de veure com l’explicació última de l’escalada frenètica sense pausa dels Hegemon/Vassalls al front entrellaçat de les Guerres per Sempre, des de Gaza fins a Novorossiya.

Això inclou el genocidi, i els derivats del genocidi, com l’estafa del moll d’“ajuda” de 320 milions de dòlars que ara s’ha convertit en ferralla a la costa de Gaza, tornant-ho tot de nou al genocidi, ja que l’estratagema del pa ratllat d’expulsar/enviar els palestins a l’estranger ha fracassat miserablement.

“Apuntant cap a una guerra mundial” deixa molt clar qui dirigeix ​​realment l’espectacle. I tot el món multipolar continua sent-ne ostatge.

Font: The Cradle

Taula rodona d'INTEL: Johnson & McGovern – Resum setmanal (Jutge Napolitano, 24.05.2024)
Es poden activar els subtítols automàtics