Dov Yermiya va morir dissabte als 101 anys al kibbutz on vivia, al nord d’Israel. Yermiya era un líder dissident israelià que va lluitar a la guerra de la independència d’Israel, però havia renunciat al sionisme el 2009, arran dels “crims” durant l’atac a Gaza. De la pàgina de Ronnie Barkan a Facebook : 

Dov Yermiya, un dels fundadors sionistes que va esdevenir dissident, ha mort a l’edat madura de 101 anys; que descansi en pau…

Yermiya va ser [un dels] fundadors de l’Estat sionista i va dur a terme moltes funcions importants en aquest camí. Va néixer a Palestina i havia intentat crear una espècie moral de sionisme, un intent que més tard va admetre que havia fracassat estrepitosament. Als 95 anys va renunciar oficialment al sionisme i els seus crims.

Yermiya es va fer famós per un llibre que va publicar el 1982 contra la guerra que porta per títol My War Diary i avui se’l recorda per una carta que va escriure el 2009, citada per Uri Avnery.

Jo, un sabra (jueus nascuts a Israel) de 95 anys, que ha llaurat els seus camps, ha plantat arbres, ha construït una casa i ha engendrat fills, néts i besnéts i també ha vessat la seva sang en la batalla per la fundació de l’Estat d’Israel,

Declaro per la present que renuncio a la meva creença en el sionisme perquè ha fracassat, que no seré lleial a l’Estat feixista jueu i les seves visions boges, que no cantaré més el seu himne nacionalista, que estaré només en posició de ferm els dies de dol pels caiguts a les guerres a banda i banda, i que veig amb el cor trencat un Israel que s’està suïcidant i matant les tres generacions de descendents en què jo em vaig criar i he criat els meus.

… durant 42 anys, Israel ha convertit el que hauria d’haver estat Palestina en un camp de detenció gegant i manté tot un poble captiu sota un règim opressiu i cruel, amb l’únic objectiu de prendre’ls el seu país, passi el que passi!

L’exèrcit israelià reprimeix amb foc els seus esforços de rebel·lió, amb l’ajuda activa dels pinxos dels assentaments, pels mitjans brutals d’un sofisticat sistema de segregació i un bloqueig d’asfíxia, una persecució inhumana dels malalts i les dones que treballen o estan de part, la destrucció de la seva economia i el robatori de les seves millors terres i l’aigua.

Per sobre de tot oneja la bandera negra de l’aterridor menyspreu per la vida i la sang dels palestins. Israel mai serà perdonat per l’enorme quantitat de sang vessada, i sobretot la sang dels nens, en quantitats esgarrifoses…”

Com a veterà de la guerra de 1948, que ja estava ferit en combat cara a cara dues setmanes abans de la declaració de l’Estat, em sento obligat a tornar-li la present invitació com a ministre de Defensa. Em sap greu, però crec que és el meu deure.

El considero a vostè, Ehud Barak, un dels principals comandants militars i líders polítics prominents responsables de convertir l’exèrcit de ‘la Força de Defensa d’Israel’ en un exèrcit d’ocupació i opressió del poble palestí, a més de defensor dels assentaments criminals al seu país.

Quaranta anys d’ocupació han corromput completament l’exèrcit israelià i tots els estrats de la societat. Tots dos es caracteritzen tant pel nacionalista ‘vent de l’est’ [el vent de llevant porta el jamsin i les llagostes] que bufa i encén focus de guerres sense fi, que amenaça la nostra gent i la terra amb la tercera i última destrucció. La seva part en la responsabilitat de tot això és enorme i per tant li torno la seva invitació sense agraïment…

Aquí hi ha un avanç d’un documental sobre Yermiya, publicat fa cinc anys per Avi Dabach, en el qual l’entranyable nonagenari diu que Israel no existirà en uns altres 50-100 anys.