–Una entrevista a David Himbara–

Els ruandesos aniran a les urnes per elegir un president el 4 d’agost, però preguntar-se si el general Paul Kagame guanyarà és com preguntar si els óssos es caguen al bosc. No obstant això, li vaig preguntar a David Himbara, autor de “El miratge econòmic de Kagame” i “Els camps de la mort de Kagame”, només començar aquesta conversa.

Ann Garrison: David Himbara, qui guanyarà les eleccions de la propera setmana?

David Himbara: Guanyarà el general Paul Kagame. No hi ha dubte sobre això.

AG: I què et fa estar tan segur?

DH: Kagame competeix contra ell mateix. Les figures creïbles de l’oposició són a la presó, a l’exili o se’ls impedeix competir contra ell, si no han estat assassinades.

AG: El president Kagame “va guanyar” amb un 93% l’última vegada. Quin percentatge t’imagines que treurà aquesta vegada?

DH: 99,9%.

AG: Es tracta d’un nombre histèricament alt, molt proper al 100% del partit governant d’Etiòpia l’any 2015.

DH: Bé, les xifres continuen augmentant. Kagame va guanyar el referèndum per canviar la constitució amb un 98%. El Parlament va votar amb un 99% pel canvi de la constitució. El Senat la va votar amb un 100%. Així, probablement, Kagame guanyarà amb un 99,9%. El seu poble donarà el 0’10% restant als altres dos candidats.

AG: Podria explicar el referèndum constitucional?

DH: Kagame va dissenyar l’esmena constitucional que va suprimir els límits del mandat presidencial perquè pogués mantenir-se en el poder més enllà de dos mandats de 7 anys. La constitució modificada permet a Kagame de mantenir-s’hi fins al 2034. Els parlamentaris de Rwanda que van participar en debats nacionals de preparació per al referèndum van declarar que només hi havia deu persones que s’oposaven a eliminar els límits del mandat. Els votants suposadament van aprovar el referèndum per més del 98%.

AG: Durant l’any electoral de 2010, dos candidats van anar a la presó i un altre es va exiliar després que el vicepresident del seu partit fos trobat en una riba del riu amb el cap tallat. Als periodistes se’ls va disparar o van ser amenaçats, i els assassins de Kagame estaven treballant en almenys tres països africans més. Què va passar aquest any?

DH: No hi va haver violència aquella vegada per la senzilla raó que el règim no tenia res a témer. No hi havia caps d’oposició genuïns, excepte Diane Rwigara, i no se li va permetre participar-hi. Bernard Ntaganda va anar a la presó per intentar participar en les eleccions de 2010. Ara està lliure, però la llei de Rwanda prohibeix que ningú que hagi estat a la presó pugui tenir el càrrec de president. Victoire Ingabire, per descomptat, roman a la presó. I no hi ha mitjans de comunicació independents. El New Times of Rwanda existeix per glorificar el general Kagame. Ha endurit la seva aferrada totalitària.

AG: Qui gestiona el procés de votació?

DH: La Comissió Electoral Nacional, que no és independent del règim.

AG: En el seu llibre “Els camps de la mort de Kagame”, vostè va escriure: “Des de les presidències de Bill Clinton, George W. Bush i Barack Obama, cada administració ha invertit significativament en l’exèrcit ruandès. Tant si és una presidència republicana com demòcrata, els Estats Units han abocat constantment milions de dòlars a la màquina militar de Rwanda”.

Vostè també va citar Chris Smith, president del Subcomitè sobre l’Àfrica, Salut, Drets Humans Mundials i Organitzacions Internacionals del Congrés dels Estats Units:

“Kagame ha estat considerat un heroi en l’escena internacional i ha estat immune a la crítica pública… Hi ha informes creïbles que el govern de l’FPR ha pagat assassins per matar dissidents… En gran mesura, evitant les crítiques a les qüestions ruandeses sobre drets humans, les administracions de Bush i Obama van aconseguir crèdits per a Rwanda des de 39 milions de dòlars l’any fiscal de 2003 fins a 188 milions l’any fiscal 2014.”

Res d’això és probable que canviï amb la farsa electoral d’aquest any, però què va passar la setmana passada quan vau anar a Washington per parlar amb algú del Departament d’Estat dels EUA?

DH: El Departament d’Estat era caòtic. El govern dels Estats Units està actualment preocupat per qüestions internes, i Rwanda ni tan sols està en el radar. L’administració encara no compta amb nombroses oficines del Departament d’Estat que tenen a veure amb Àfrica. Per exemple, no hi ha cap secretari d’Estat adjunt per als Afers Africans. I en els rangs inferiors, alguns d’ells ho han deixat i alguns són nous. Per això, crec que trigarà un cert temps perquè els Estats Units recuperin el seu interès per Àfrica i Rwanda. Mentrestant, els diners continuaran fluint perquè la clau ja està activada. I això passa també pel govern britànic. Actualment es consumeix pel seu divorci de la Unió Europea. Per descomptat, aquests dos països, els EUA i el Regne Unit, són els principals promotors del general Kagame.

AG: Una de les seves excuses per finançar els camps de la mort de Kagame és la seva afirmació que, sota el seu lideratge, Rwanda s’ha aixecat de les cendres del genocidi per convertir-se en un miracle de desenvolupament. Però escriviu que “només 303.550 ruandesos estan ocupats en l’economia formal, mentre que 5,6 milions estan en agricultura de subsistència o sobreviuen en sectors urbans i rurals informals. Dit d’una altra manera, el 93% dels adults ruandesos de setze a seixanta-cinc anys treballen fora de l’economia formal.” Com sosté Kagame aquest mite del desenvolupament-miracle amb xifres com aquestes?

DH: Kagame és un geni mentint i rep molta ajuda de Bill Clinton, Tony Blair, Howard Buffett i els seus altres poderosos amics d’Occident. Les universitats estatunidenques també ajuden a perpetuar aquesta gran mentida convidant Kagame a parlar sobre el seu anomenat miracle de desenvolupament.

AG: A “Els camps de la mort de Kagame”, també va escriure: “El 1997, Kagame s’havia convertit en el poder d’ocupació predominant a la RDC [República Democràtica del Congo], un vast país noranta vegades més gran que Rwanda.” Com descriuria la presència de Rwanda a la RDC ara?

DH: La situació actual a la RDC és ideal per a Kagame, perquè la comunitat internacional no presta especial atenció a la regió i el país es troba atrapat en la seva pròpia lluita per mantenir el poder en els dos últims períodes. Pot estar segur que ara mateix Kagame està armant milícies per saquejar i desestabilitzar la República Democràtica del Congo. L’últim informe de drets humans del Departament d’Estat dels EUA sobre Rwanda diu que gairebé tots els 400 rebels de l’M23 desarmats a Rwanda han desaparegut. On són? No hi ha dubte que a la RDC saquejant recursos i causant estralls.

David Himbara és un ruandés de Canadà, professor al Centennial College de Canadà, i autor de “Kagame’s Economic Mirage” i “Kagame’s Killing Fields”. El març de 2017 va ser guardonat amb el premi Victoire Ingabire Umuhoza per la Democràcia i la Pau. Es pot contactar amb ell a himbara@icloud.com.

Ann Garrison és una periodista independent amb seu a l’àrea de la badia de San Francisco. El 2014 va rebre el premi Victoire Ingabire Umuhoza per la Democràcia i la Pau per les seves informacions sobre els conflictes de la regió de l’Àfrica dels Grans Llacs. Es pot contactar amb ella a ann@kpfa.org.