Com tohom, m’encantaria viure en un món lliure de contaminació.

M’encantaria que la civilització humana arribés a un equilibri amb la natura i, arriscant-me a semblar un idealista ingenu, crec sincerament que aquest és, en última instància, el nostre destí com a espècie.

La meva experiència personal m’ha portat a la conclusió que només hem fracassat en la consecució d’aquest paradigma com a espècie a causa del sistema (i la influència cultural) de l’oligarquisme, que ha aconseguit clavar obstinadament les seves urpes de manera parasitària en el seu hoste durant massa generacions, corrompent i pervertint tot el que domina.

És a causa de l’omnipresència de l’oligarquisme que l’explotació massiva, les guerres i la contaminació han devastat els ecosistemes i un sens fi de vides humanes, i a mesura que l’ordre neoliberal continua avançant cap a l’inevitable col·lapse d’una bombolla de derivats de 2.000 bilions de dòlars que les nostres dècades de decadència sense penediment han causat, caldrà prendre decisions molt serioses.

Falsos remeis per al proper col·lapse

Moltes falses solucions es presentaran quan la societat es desperti en l’edifici en flames en el qual està atrapada, i llevat que les nostres ments s’hagin adonat d’aquestes falses solucions (sense esmentar els piròmans que maneguen aquest foc des de dalt), llavors moltes ànimes ben intencionades de tots els àmbits de la vida poden signar les seves pròpies sentències de mort i accidentalment donar lloc a una solució molt pitjor que la malaltia que buscaven remeiar.

Abans que vostè, estimat lector, m’acusi de ser massa dramàtic en les meves afirmacions, permeti’m cridar la seva atenció sobre una trobada el 3 de juny patrocinada pel Fòrum Econòmic Mundial (FEM) anomenat El Gran Reinici que presenta les apassionades crides dels líders de l’FMI, el Banc Mundial, el Regne Unit, els Estats Units, el sector empresarial i bancari per aprofitar la COVID-19 per tancar i “reiniciar” l’economia mundial sota un nou sistema operatiu anomenat el Nou Acord Verd.

El fundador i president executiu del FEM, Klaus Schwab, va dir que “el món ha d’actuar conjuntament i amb rapidesa per renovar tots els aspectes de les nostres societats i economies, des de l’educació fins als contractes socials i les condicions de treball… Tots els països, des dels Estats Units fins a la Xina, han de participar, i totes les indústries, des del petroli i el gas fins a la tecnologia, han de ser transformades. En resum, necessitem un ‘Gran Reinici’ del capitalisme”.

El missatge de Schwab va ser amplificat pel príncep Carles, que es va referir a aquesta oportunitat d’or per a modificar radicalment el comportament humà que dècades d’ecologisme no han aconseguit quan va dir: “Tenim una oportunitat d’or per aprofitar alguna cosa bona d’aquesta crisi [COVID-19]. Les seves ones de xoc sense precedents poden fer que la gent sigui més receptiva a les grans visions de canvi”.

Si bé el Fòrum Econòmic Mundial sol ser conegut com un fòrum d’elits empresarials mundials, aquesta organització s’ha ramificat els darrers anys per convertir-se en líder de la coordinació mundial de la pandèmia com a copatrocinador de l’esgarrifós Esdeveniment 201 de l’octubre del 2019 i ha acollit líders de grups de resistència típicament “anticapitalistes” com Greenpeace, que ara parlen regularment en els seus actes.

Jennifer Morgan (actual cap de Greenpeace) va declarar en la trobada: “Vam establir un nou ordre mundial després de la Segona Guerra Mundial… Ara estem en un món diferent al que teníem llavors. Hem de preguntar-nos, què podem fer de forma diferent? El Fòrum Econòmic Mundial té una gran responsabilitat també en això: prémer el botó de reinici i veure com crear benestar per a la gent i per a la Terra”.

Aleshores, aquesta definició de benestar internacional és realment el que sembla? O aguaita alguna cosa més nefasta sota la superfície? Com ho podem saber?

Aquells que ignoren la seva història creuran fàcilment la història de portada que els donen els jugadors que dirigeixen el Fòrum Econòmic Mundial. La història de portada és la següent: un nou sistema es va formar durant una conferència de dues setmanes a Bretton Woods, New Hampshire, el 1944 sota el lideratge de Franklin Roosevelt i això va ser dissenyat per exportar a la resta del món el programa del New Deal que va reconstruir els Estats Units després de la gran Depressió. Atès que la nostra crisi actual exigeix ​​un nou sistema de manera similar a com el món va necessitar un reinici el 1932 i un altre el 1945, ho hem de tornar a fer altra vegada.

A la superfície tot això és cert. Però aquí hi ha el problema…

El New Deal de Franklin Delano Roosevelt es basava en les següents premisses: 1) Aturar la dictadura dels banquers el 1933 quan ell sol va torpedinar la Conferència de Londres del Banc d’Anglaterra/Lliga de Nacions. 2) Imposar una regulació massiva als especuladors de Wall Street sota les lleis de Glass-Steagall i les àmplies lleis bancàries que van dissoldre els megabancs, van crear la Comissió de Valors i Borsa (SEC), van protegir els estalvis legítims i van portar a judici centenars de banquers d’elit sota la Comissió Pecora. 3) Va llançar vasts projectes d’infraestructura sota l’autoritat de la Vall de Tennessee, projectes d’electrificació rural, la presa de Grand Coulee, les preses Hoover, etc., que van augmentar la capacitat productiva nacional de treball convertint els Estats Units en una economia agroindustrial d’ESPECTRE COMPLET capaç d’un creixement constant. 4) Va lluitar valentament per garantir aquestes mateixes capacitats a totes les nacions del món en total oposició a l’Imperi Britànic.

Els Nous Tractats Verds d’avui dia utilitzen la forma i el nom dels precedents històrics de Franklin Delano Roosevelt, però estan totalment compromesos amb els objectius oposats.

Sota els mecanismes de resposta global que estan sent proposats pels oligarques que dirigeixen l’estratègia del Gran Reinici del Fòrum Econòmic Mundial, les xarxes d’energia verda dissenyades per reduir la temperatura mundial en dos graus d’aquí a 30 anys mitjançant la descarbonització de la societat tenen l’efecte de reduir els poders productius de treball de totes les nacions en lloc d’augmentar aquests poders com ho va fer el New Deal original.

Mentrestant, els mecanismes de fixació de preus de les emissions de carboni dissenyats pel Banc d’Anglaterra i el Grup de Treball Carney/Bloomberg sobre Divulgació Financera Relacionada amb el Clima prometen crear incentius financers per reduir el potencial de la població mundial mitjançant la deconstrucció de l’ordre econòmic industrial necessari per sostenir els gairebé 8.000 milions d’ànimes en la superfície de la terra actualment. En un recent discurs a la Ciutat de Londres, l’excap del Banc d’Anglaterra que ara dirigeix ​​l’equip de Finances Climàtiques de Boris Johnson va dir:

“Aconseguir zero emissions netes requerirà una transició econòmica completa; cada companyia, cada banc, cada assegurador i inversor haurà d’ajustar els seus models de negoci. Això podria convertir un risc existencial en la major oportunitat comercial del nostre temps”.

Carney, que també és l’arquitecte del Pacte Climàtic dels Bancs Centrals, ha amenaçat anteriorment amb destruir totes les empreses que es neguin a complir amb les noves normes verdes que ell i els seus controladors volen que s’imposin al món dient: “les empreses que anticipin aquests avenços seran recompensades generosament. Les que no ho facin deixaran d’existir”.

Mentre que el nou sistema verd reiniciat promet incloure més regulacions sobre les finances, ¿estaran aquestes regulacions controlades per estats nacionals sobirans en interès del benestar general dels seus pobles o per bancs centrals privats en interès d’una elit oligàrquica obsessionada pel control, l’equilibri i per mantenir les nacions crèdules, confoses, dividides, despoblades i empobrides?

Crec que ho pot esbrinar vostè mateix.

L’única forma d’un legítim Gran Reinici que protegirà la gent, les nacions i reduirà la influència de l’oligarquia financera ALHORA que protegeix el medi ambient a llarg termini, està lligada al modern Nou Acord Internacional conegut com la Iniciativa del Cinturó i la Carretera. Mitjançant la creació d’un nou sistema de finançament vinculat al desenvolupament a llarg termini, el creixement agroindustrial de les economies d’espectre complet arreu del món, la Xina i els seus aliats han pres la torxa que es va deixar caure per la primerenca mort de Franklin Roosevelt el 12 d’abril del 1945. Tot arranjament per a un nou reinici econòmic hauria de adherir-se als principis provats de l’economia política antifeixista que s’ha demostrat que funcionaven en el passat i segueixen funcionant en el present.

Un començament poderós d’aquest reinici implicaria que el president Trump acordés una cimera d’emergència entre Rússia, la Xina i els Estats Units, seguida d’una cimera de cinc nacions en la qual hi participarien el Regne Unit i França, segons les directrius establertes pel president Putin el gener del 2020 i reiterades novament fa unes setmanes.

Font: Strategic Culture Foundation