Diumenge (3/11) l’ara expresident de Bolívia, Evo Morales, havia anunciat la derogació del decret que va autoritzar una societat mixta per a l’explotació de liti, que havia generat protestes al país. Per a l’expresident de l’Uruguai, José Mujica, hi ha una relació entre aquest fet i la sortida del poder d’Evo. Bolívia posseeix reserves estimades en 21 milions de tones de liti, de les més grans del món. ACISA, l’empresa alemanya perjudicada, havia dit a la DW d’Alemanya, la setmana passada, que la companyia estava “segura que el nostre projecte de liti es reprendrà després d’una fase de calma política i aclariment”. Aquesta setmana ha passat i Evo ja no és president.

Una setmana abans de la sortida d’Evo Morales de la Presidència de Bolívia es van produir fortes protestes a la regió boliviana on es creu que hi ha la major reserva mundial de liti: les salines potosinenques d’Uyuni.

El Comité Cívico Potosinista havia motoritzat diverses mobilitzacions l’octubre exigint a Evo que atorgui més beneficis a la població per l’explotació del liti.

El desembre del 2018, Evo havia emès un decret que autoritzava una societat mixta entre l’estatal Yacimientos de Litio Bolivianos (YLB) i l’alemanya ACI Systems (ACISA) per a l’explotació d’aquest mineral clau per a les bateries. En aquest negoci, les comunitats bolivianes rebrien només un 3%, molt menys que els seus semblants de l’Argentina i Xile. L’empresa alemanya es va deslligar d’aquest percentatge.

Però davant les protestes a Potosí, Evo finalment va decidir derogar el seu decret el 3 de novembre passat.

ACISA es va mostrar sorpresa per la mesura, entre els seus clients proporciona bateries a Tesla; les accions van pujar aquest dilluns 11/11.

La cancel·lació de l’acord va obrir la porta a una renegociació amb termes que ofereixin més beneficis a la població de l’àrea o la nacionalització directa de la indústria boliviana d’extracció de liti.

Però després de la caiguda del mandatari bolivià es desconeix com seguiran les negociacions.

Com va assenyalar Bloomberg News el 2018, Bolívia es tornarà increïblement important la pròxima dècada.

S’espera que la demanda de liti sigui més del doble pel 2025. El mineral tou i lleuger s’extreu principalment a Austràlia, Xile i l’Argentina. Bolívia té 9 milions de tones que mai s’han extret comercialment, la segona quantitat més gran del món, però fins ara no hi ha hagut una forma pràctica d’extreure’l i vendre’l.

Segons el portal Common Dreams, a llarg termini, si continua la incertesa política això dificultarà que Bolívia augmenti la seva producció de metalls estratègics com el liti o desenvolupi un sector de valor afegit en el mercat de bateries.

El pobre clima d’inversió arriba en un moment d’expansió d’oportunitats globals en la producció de bateries de ions de liti per satisfer la creixent demanda de fabricació de vehicles elèctrics.

ACISA va dir a l’emissora alemanya DW la setmana passada, després que es derogués l’acord, que la companyia estava “segura que el nostre projecte de liti es reprendrà després d’una fase de calma política i aclariment”. Diumenge, Morales va renunciar.

L’expresident de l’Uruguai José Mujica va ser el més emfàtic quan va parlar de la relació entre el liti i la caiguda de Morales: va dir que darrere del trencament de l’Estat de dret a Bolívia s’hi podria trobar l’interès pel liti. La vicepresidenta, Lucía Topolansky, va esmentar la importància del liti en l’economia boliviana.

“Bolívia és molt rica, es diu que té el 70% del material per fer les noves bateries. Tots sabem que al món hi ha un canvi energètic. No estic acusant, perquè no en tinc proves, estic desconfiant, per la història”, va dir Mujica.

“Bolívia és dels països de Llatinoamèrica que té un millor creixement, menor inflació, a més ha baixat la pobresa i la indigència en un 25%, ha recuperat els hidrocarburs i ha començat a explotar el liti, considerat el mineral del futur”, va remarcar Topolansky.

Font: Urgente24